Renovar el permís de residència no implica que no es pugui aplicar una expulsió ja en procés

El Superior valida, tot i reduir-la a únicament cinc anys, la mesura de foragitament administratiu dictada pel Govern sobre un home enxampat traficant amb drogues que al·legava que aquesta no tenia sentit un cop Immigració li havia emès una nova autorització

Una imatge de l'entrada de la Seu de la Justícia.
Una imatge de l'entrada de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Renovar l’autorització de residència és una cosa. Que això comporti que, automàticament, Govern admet que no es representa un risc per a l’estat, és una altra. Així ho ha fixat una recent sentència del Superior. Tot i reduir el temps inicialment fixat finalment a la meitat -de 10 a 5 anys-, la sala administrativa ha validat l’expulsió dictada per Interior d’un resident de llarga durada a qui la policia va detenir el maig del 2023 en el marc de l’operació ‘Ferro’ contra el tràfic de drogues. L’home esgrimia que paral·lelament al procés d’expulsió, Immigració li havia prorrogat el permís i, per tant, això invalidava l’altre procediment, circumstància que no ha comprat la Justícia.

Tot el cas arrenca el maig del 2023. El recurrent, juntament amb un segon implicat, va ser detingut en el marc d’una operació policial contra el tràfic de cocaïna, que es va batejar amb el nom de ‘Ferro’. Fins i tot, va romandre uns mesos, fins al desembre, a la presó, quan va ser alliberat amb càrrecs. Llavors, es van comissar 14 embolcalls de cocaïna i 2.000 euros, però se sospitava que l’home s’havia dedicat durant un llarg temps a la venda. I, a més, un fet que va ser clau també per a l’actuació d’Interior és que vivia molt a prop de l’escola de Santa Coloma.

“La renovació pot ser perfectament la conseqüència de l’efecte suspensiu de l’expulsió no ferma i no necessàriament d’una valoració positiva de la perillositat i del risc per a l’ordre públic i, per tant, del fonament de l’expulsió”, remarca la resolució del Superior

L’home va passar, fins i tot, uns mesos a presó. El desembre del 2023 va ser alliberat amb càrrecs. El cas encara està pendent de judici davant del Tribunal de Corts. El novembre del 2024, Govern va iniciar el procediment per aprovar una expulsió administrativa per deu anys, validada l’abril del 2025 amb efectes suspensius per si, tal com va passar, es recorria a la Justícia. En aquest temps, el permís de residència se li va caducar i va fer els tràmits per renovar-lo. Malgrat tot l’exposat, Immigració va concedir-li una nova autorització.

I és a això al que s’aferrava l’afectat. Considerava que el fet de tenir aquesta renovació indicava que l’administració feia “una valoració positiva de la seva idoneïtat”. És un dels arguments que va esgrimir davant la Batllia en la seva demanda. En primera instància, però, no es va acceptar el seu argument, tot i que sí que es va considerar que la durada de l’expulsió era excessiva. Per això se li va rebaixar a set.

Malgrat aquest punt a favor, l’home va recórrer al Superior. L’acció ha tingut un èxit relatiu. L’expulsió es manté, però encara per menys temps. Per parts. Els magistrats analitzen el motiu principal del recurs: és a dir, si el fet que se li renovés el permís anul·la l’expulsió. I, en aquest cas, la resposta és negativa. Al contrari, es considera que l’acceptació d’una nova autorització “pot ser perfectament dictada sense perjudici del resultat” de l’altre procediment i que “no implica per si mateix la inexistència actual del risc que fonamenta la mesura d’expulsió”. De fet, s’apunta que “la renovació pot ser perfectament la conseqüència de l’efecte suspensiu de l’expulsió no ferma i no necessàriament d’una valoració positiva de la perillositat i del risc per a l’ordre públic i, per tant, del fonament de l’expulsió”. Per tant, no es veu “cap contradicció”.

Així doncs, el Tribunal no anul·la l’expulsió. Més quan dedica una bona part de la sentència a recordar que l’origen de la decisió governamental és prou sòlid per decidir una mesura d’aquesta mena. Així, recorda que se l’acusa de vendre droga al seu pis o a altres llocs, fins i tot prop d’una escola durant un termini llarg -entorn d’un any-. També remarca que ha tingut altres judicis per contraban. Per tant, es dona la raó a l’executiu sobre el risc que l’interessat representa per a Andorra.

Ara bé, a la part final de la sentència també s’analitza si el temps fixat (10 anys inicialment i reduïts a 7 per part de Batllia). Tot i que l’home no va acreditar de forma suficient la relació que manté amb la filla, sí que es tenen en compte dos aspectes. Per un costat, que, si bé el delicte de tràfic és greu, n’hi ha d’altres que ho són més. I, per tant, no té sentit aplicar el termini màxim d’expulsió administrativa previst. A banda, també s’entén que si durant set anys l’home no pot entrar al país, això “pot suposar una pèrdua de contacte massa llarga que, fins i tot, pot comportar la ruptura del vincle de la menor amb el seu pare, si aquest existeix”. Per això, es fixa una disminució de la durada de la mesura a cinc anys.

Comentaris

Trending