La defensa del jove resident condemnat a 12 mesos de presó ferma i 24 més de condicionals, alhora que expulsat durant cinc anys i multat en 500 euros ha emès a petició de l’Altaveu una anàlisi molt complerta de la sentència del Tribunal Constitucional que descarta anul·lar les sentències condemnatòries alhora que no dona lloc a d’altres pretensions plantejades pel recurrent en empara que resultaven, a nivell general, tan o més importants que les que podien dur l’implicat a ser absolt, que era l’objectiu individualitzat que es pretenia.
La defensa del condemnat per accedir a Andorra amb 503 grams de flors de cànnabis, que no aclareix si acudirà al Tribunal d’Estrasburg o no però sí que dona a entendre que algunes de les motivacions de la sentència del Constitucional vulneren el conveni europeu, amb la qual cosa s’entén que la possibilitat d’acudir a l’ens judicial del Consell d’Europa està sobre la taula, lamenta que l’Alt tribunal andorrà s’hagi extralimitat en algunes de les seves apreciacions i, en canvi, no ha volgut valorar el context ple de confusions que implicava realment el penat i que “deixa un buit en la confiança del ciutadà”.
“Resulta difícil d’entendre que, després d’haver admès a tràmit la queixa i haver donat veu al ministeri fiscal, la qüestió central no hagi estat analitzada a fons. Aquesta absència genera un sentiment de desprotecció i una percepció que el dret a un recurs efectiu, previst per la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans, pot quedar buit de contingut en la pràctica”
L’anàlisi de la defensa del jove ara expulsat, d’un interès elevat i una anàlisi acurada, s’annexa íntegrament per a una major valoració d’aquells que hi estiguin interessats, manté que “resulta difícil d’entendre que, després d’haver admès a tràmit la queixa i haver donat veu al ministeri fiscal, la qüestió central no hagi estat analitzada a fons. Aquesta absència genera un sentiment de desprotecció i una percepció que el dret a un recurs efectiu, previst per la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans, pot quedar buit de contingut en la pràctica”.
La defensa del condemnat en el denominat ‘cas del CBD’ deixa clar que “no es qüestiona la funció ni la legitimitat del Tribunal Constitucional, però sí que es pot expressar —amb respecte— que en aquest cas, ha faltat una mirada més atenta, més humana i més conscient del que hi havia realment en joc: no només un debat jurídic, sinó la llibertat i el futur d’un jove que confiava en el sistema”. I partint d’aquest “sentiment d’incomprensió i distància que desprèn una decisió que no sembla haver-se fet càrrec del context personal i social del cas” que s’emet el criteri sobre la resolució judicial de la qual ha estat ponent el magistrat Pere Pastor, fins fa poc jutge d’Andorra al Tribunal d’Estrasburg i que, probablement, ha tingut en compte a l’hora de travar el seu argumentari possibles impactes davant la cort europea.
La defensa del jove lamenta que no pot ser que l’Estat estigui treballant per tal que es pugui fins i tot produir al país CBD i que, en canvi, es mantingui que és droga tòxica. L’anàlisi de la sentència parla d’una contradicció que “no és menor”. “L’Estat no pot, per una banda, dissenyar polítiques públiques de foment del cultiu legal del CBD i, per l’altra, considerar-lo una substància penalment prohibida quan es tracta de jutjar ciutadans que n’han fet ús.” El criteri de la defensa considera que, en relació a la queixa que no es va gaudir d’un tribunal imparcial i el retret del Constitucional que la denúncia no s’hauria fet quan tocava, que “la garantia constitucional ha de prevaldre sobre les formes”.
També es lamenta que el Constitucional imposa als ciutadans “una exigència desproporcionat” perquè en la seva sentència diu que els administrats no només han de conèixer la llei si no també la teoria jurisprudencial per saber que a partir de 500 grams de cànnabis o droga similar es considera gran quantitat i, per tant, no es pot al·legar el consum propi. I també lamenta que el Constitucional “no havia de fer valoracions sobre el fons” del cas. La defensa es queixa que l’Alt tribunal “ha dit, pel seu compte i sense que ningú li ho demanés, que encara que a Andorra es venguessin flors de CBD, això no tindria cap importància en aquest judici. Aquesta opinió no havia estat discutida per cap de les parts, ni formava part del debat. A més, aquesta qüestió era clau per a la defensa, perquè ajuda a entendre que el condemnat va actuar pensant que no feia res il·legal”.
DRET A LA VIDA
I sobre la clau de volta de tot plegat, el motiu pel qual el Constitucional considera que el CBD és droga tòxica sí o sí a efectes del Codi penal, la defensa del jove resident expulsat per la sentència de la sala penal del Tribunal Superior manté que genera “greus problemes” per dues raons principals. La primera, perquè “no existeix cap prova científica ni mèdica generalment acceptada que permeti afirmar que el CBD, en els seus percentatges legals de THC (0,2% o 0,3% a la UE), comporti un risc real per a la vida o la salut pública. Al contrari, la major part de reguladors europeus i internacionals el consideren una substància no psicotròpica i no tòxica”.
El segon gran problema que troba la defensa del jove en relació amb l’al·lusió al dret a la vida per motivar que el CBD és droga, és que l’ús d’aquest dret com a justificador de “la il·legalitat genèrica del CBD trenca amb el principi de legalitat penal, ja que es basa en una interpretació extensiva d’una norma punitiva, prohibida per la Constitució i pels principis generals del dret penal garantista”. “En un llenguatge més planer, el que volem dir és que el Tribunal Constitucional afirma que el CBD pot considerar-se droga perquè cal protegir el dret a la vida. Això no només és exagerat, sinó que també és incoherent.”
I acaba l’anàlisi de la sentència del Constitucional del ‘cas del CBD’ per part de la defensa del condemnat, i pel que fa a aquesta qüestió clau, afirmant que “el CBD no és una droga psicotròpica ni una substància que posi en risc la vida de ningú, i en molts països europeus es ven lliurement i es considera segur. A més, dir que el dret a la vida serveix per prohibir el CBD és el mateix tipus d’argument que també s’ha fet servir a Andorra per penalitzar l’avortament. És a dir, una visió molt restrictiva basada en una idea moral del que és o no acceptable.”
Comentaris (8)