Quan el fiscal pretén sí o sí que es digui que BPA mentia (i no ho aconsegueix)

El gerent de KPMG a Andorra declara en el judici de la causa general i deixa clar, per exemple, que si als informes d’auditoria del 2012 no hi havia referències a intercanvis dineraris era perquè s’havia tallat l’operativa a Pallardó l’any abans

Comentaris

Alexandra Haase ha comparegut aquest dijous davant el Tribunal de Corts.
Alexandra Haase ha comparegut aquest dijous davant el Tribunal de Corts. arxiu

Ni al fiscal ni a l’acusació particular no els ha sortit pas bé el seu afany per intentar fer veure que BPA va buscar els mecanismes escaients per mirar d’enganyar els auditors externs i que validessin el funcionament del banc. El gerent de KPMG a Andorra, Alexandre Haase, ha declarat aquest dijous, durant tota la jornada, en el judici de la causa general del ‘cas BPA’. I malgrat que ha mirat de tirar tantes pilotes fora com ha pogut, no ha validat pas les tesis de la fiscalia.

Per contra, hi ha preguntes d’algunes de les defenses per mirar d’esvair alguns dels dubtes que Haase podia haver generat amb alguna de les seves respostes, el consultor ha deixat clar que si en l’auditoria del 2012 que l’empresa va fer a BPA no es feia cap referència a intercanvis dineraris és perquè l’any abans s’havia tallat l’operativa a Rafael Pallardó, l’empresari al tomb del qual gira tota la causa que va servir a les autoritats andorranes per intervenir BPA i esbudellar-la.

La declaració de Haase, contràriament al que es pensava, ha estat llarguíssima. Tant, que ha calgut ajornar la compareixença i interrogatori que estava programat per a qui era la responsable del treball de camp de les auditories i que després va ser directora general de l’INAF Maria Cosan. L’economista haurà d’acudir dilluns a la Seu de la Justícia. I en una més de les moltes contradiccions i anomalies jurídiques que hi ha en aquest judici, declararà com a testimoni pels anys que va ser auditora i declararà com a perit per la seva etapa com a màxima executiva del supervisor financer andorrà. Kafkià. Com kafkià resulta que una companyia -KPMG- que continua sent contractada, quan escau, per l’administració que exerceix alhora l’acusació particular en el cas, es posi de cul amb aquesta. En fi.

Que Haase ha començat recordant que ell era el gerent. És a dir, ni l’auditor de camp ni tampoc el soci, qui acabava signant les auditories com a màxim responsable. Ha mirat d’espolsar-se responsabilitats explicant que ell no intervenia directament en les auditories. Almenys no en aquelles que li va encomanar BPA. En un dels moments que semblava agafar el camí que pretenia la fiscalia, l’expert de KPMG ha explicat que ells elaboraven les auditories amb la documentació que els facilitava el banc i a partir d’un mostreig de clients.

Les defenses han ‘collat’ el consultor fins al punt que el president del tribunal, Enric Anglada, ha demanat no seguir per aquell camí atès que el que s’estava jutjant era l’operativa de Pallardó i no pas KPMG

Les defenses han ‘collat’ el consultor fins al punt que el president del tribunal, Enric Anglada, ha demanat no seguir per aquell camí atès que el que s’estava jutjant era l’operativa de Pallardó i no pas KPMG. Però les defenses han deixat clar que era evident que malèvolament o no, el fiscal general, Alfons Alberca, estava intentant fer veure, com és aquesta una de les bases de la seva acusació contra BPA, que eren els executius del banc els qui induïen a l’error els auditors externs.

I aquest ha estat el camí que ha mirat de seguir la representació del ministeri públic. Per exemple, el consultor de KPMG mantenia que ells no havien interactuat mai amb l’INAF. Però ha quedat acreditat amb documentació del regulador financer, que no era cert. Que la consultora sí que tenia trobades amb el supervisor i, per tant, sabia quin era el posicionament de l’INAF i, alhora, si esqueia, podia traslladar les incidències que cregués escaients. O les millores. I no va ser el cas. Ni KPMG va alçar mai el crit al cel ni tampoc ho va fer l’INAF.

Haase ha hagut d’admetre que si ell no sabia res d’intercanvis dineraris quan sí que apareixien al 2011 és perquè ell, en aquell moment, no participava encara de KPMG. En canvi, ha hagut de reconèixer, a l’any següent aquesta constatació ja no hi figurava perquè ja s’havia tallat l’operativa a Pallardó. No hi havia, per tant, cap possible negligència amb aquesta qüestió perquè no existia. La fiscalia i l’acusació que exerceix el Govern també han mirat de jugar amb el fet que hi havia avisos, advertències, recomanacions, salvetats que es diuen en l’argot tècnic, que es mantenien un exercici rere l’altre.

Però a preguntes de les defenses, el consultor ha hagut de reconèixer que hi ha recomanacions plurianuals. És a dir, que si s’implementa un mapa de riscos o un programari informàtic, que en molts casos durava més d’una campanya, més d’un exercici, KPMG continuava incorporant recomanacions de millora. Però això no volia dir, s’ha explicat clarament, que no s’estiguessin fent actuacions, que no s’estiguessin duent a terme diligències per posar més filtres si eren necessaris. En fi, que la fiscalia ha mirat de colar gols però, segons les defenses, no ha acabat de rematar prou bé.

Comentaris (4)

Trending