De la presó a casa, de casa al carrer tot i tenir-ho prohibit i del carrer novament a la Comella

Enèsima detenció d’un home encampadà amb trastorns mentals derivats d’un accident d’anys que incompleix de forma reiterada els arrestos domiciliaris dictats i que en conseqüència entra i surt del centre penitenciari gairebé de forma constant

La presó vista des de la Seu de la Justícia.
La presó vista des de la Seu de la Justícia. Toni Solanelles

Un dia assegura que té gana i per aquest motiu ha de sortir a comprar. I uns dies més tard, la seva intenció és anar a buscar feina. El que compta és incomplir els dictats judicials que fan que s’hagués d’estar a casa pels arrestos domiciliaris acordats per les autoritats judicials arran de sentències inicials derivades de la seva vinculació amb les drogues, i les cessions i vendes especialment de ‘xocolata’ fins i tot a menors, i que després es barregen amb constants incompliments d’allò dictat. 

Tot plegat fa que l’home, ja entrat en la quarantena, entre i surti tant de casa seva com de la presó, que acaba sent una extensió del seu domicili. O a la inversa. Es tracta de la història d’un encampadà que fa molts anys que va patir un accident de circulació i això li va causar severes lesions, almenys aparentment, neurològiques. Els tribunals, però, mantenen cas rere cas, que l’impacte real és menys del que el propi interessat suposadament faria veure. I que l’home juga portant situacions al límit. És habitual veure’l baixar a peu d’Encamp fins al centre del país o fent autoestop. Igual com és freqüent que ofereixi droga -marihuana, haixix- al primer que passa.

Aquest dijous a la tarda, quan agents de policia el van detectar a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Li van donar l’alto, el van qüestionar pel seu comportament i en aquesta ocasió, aparentment, volia anar a buscar feina. Sabia que hauria d’estar-se a casa. Però li era igual. Detenció al canto

Molt sovint s’ha vist embolicat en qüestions relatives amb menors i d’aquí que se li hagin dictat mesures d’allunyament d’espais públics o indrets freqüentat per joves, per adolescents menors d’edat. Fa una temporada de presó, se l’envia després a casa sota arrest domiciliari, el dia que li sembla passa de tot i surt del pis, una patrulla qualsevol el detecta, conegut com és i sabent que està incomplint una ordre judicial se’l deté. Se’l porta a la Seu de la Justícia i torna a començar la roda. La cançó de l’enfadós.

L’últim capítol d’aquest serial, que no serà pas l’últim ni de bon tros, data d’aquest dijous a la tarda, quan agents de policia el van detectar a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. Li van donar l’alto, el van qüestionar pel seu comportament i en aquesta ocasió, aparentment, volia anar a buscar feina. Sabia que hauria d’estar-se a casa. Però li era igual. Detenció al canto i al cap d’unes hores, després de passar a disposició judicial, a dormir a la Comella.

Però és que el mateix havia fet una setmana abans, just el 18 d’aquest mateix mes, que també se’l va detectar pel carrer i la història va ser la mateixa. Llavors tenia gana i com que no li agradava res del que hi havia a la nevera de casa, si és que quelcom hi havia, va decidir sortir a comprar al supermercat. Històries, al final, de misèries que també es donen a la gran Andorra i que s’enquisten sense que hi hagi manera de resoldre.

Comentaris (4)

Trending