La situació del jove, andorrà de 24 anys, s’ha posat de relleu durant la vista davant la sala penal del Tribunal Superior. La seva defensa, seguint les directrius donades pel propi jove, va decidir recórrer contra la sentència del Tribunal de Corts que condemna el noi a tretze anys de presó per diversos delictes protagonitzats la nit del 15 de març de l’any passat a tocar del passatge que enllaça el passeig del Riu amb el carrer Prat de la Creu, a Andorra la Vella. Allí va intentar atracar a diverses persones i, després, com que alguna de les persones a qui volia robar -en un cas ho va aconseguir- li va plantar cara, també va intentar apunyalar-lo, amb la qual cosa se l’acusa d’intent d’homicidi, també.
“Jo vull demostrar a la meva mare que puc canviar i ser la persona que voldria que fos. No voldria que marxés d’aquí i no se senti orgullosa de tenir el fill que té”
Durant la vista, curta pel que es podia inicialment esperar tot i ser en fase d’apel·lació, s’han posat de relleu algunes de les circumstàncies de l’empresonat, com per exemple les seves addiccions o el fet que és capaç de fer qualsevol cosa per obtenir tòxics i poder anar alimentant la seva necessitat ‘vital’. Mentre la defensa demanava una rebaixa de pena, la fiscalia ha deixat clar que ja se li ha imposat una pena prou generosa pel que podia ser. I que no es creu amb la seva reinserció perquè “se li han donat totes les oportunitats que se li poden donar a una persona” i no n’ha aprofitat cap.
En el torn de darrera paraula, el jove ha admès que “he tingut mil oportunitats”, però també ha afirmat que en necessita “mil una” i que una pena de tretze anys que el portaran a sortir de la presó amb 36 anys sense cap mena d’experiència laboral, ha explicat. “Una pena tan alta és com una incapacitació”, ha indicat el jove, que té denunciada la direcció del centre penitenciari per haver rebut tractes degradants a la Comella. L’empresonat ha demanat l’oportunitat “mil una” perquè “jo vull demostrar a la meva mare que puc canviar i ser la persona que voldria que fos”. “No voldria que marxés d’aquí i no se senti orgullosa de tenir el fill que té”, ha indicat el noi, que s’ha ofert a finançar ell mateix un centre terapèutic una vegada compleixi la condemna per mirar de superar les seves addiccions.
PETICIONS
I d’addiccions ha girat en certa manera la vista del recurs. Perquè la defensa del jove ha demanat que es tingui en compte que el dia dels fets que es jutgen el noi anava passat de voltes pels consums que havia fet. La fiscal del cas ha exposat que, entre altres, el noi va explicar de manera inversemblant que just abans de cometre els diversos intents de robatori i tota la batussa que va protagonitzar fins i tot amb els policies havia consumit 30 pastilles d’Orfidal, sis tranquimazins, dues ratlles de ketamina, diversos mil·lilítres o gotes d’altres fàrmacs, sis cerveses i una ampolla de vodzka. Res de tot això, però, va referir l’informe psiquiàtric del dia dels fets.
Sia com vulgui, la defensa ha insistit en què cal que es valori de manera més adequada les addiccions que pateix el noi -que no vol acceptar de cap manera que pateixi algun trastorn mental, circumstància que tampoc avala la fiscalia- i, per això, que si se li imposen tretze anys de presó, que només siguin ferms set i la resta que es condicionin a seguir un tractament. O, millor encara, se sol·liciten deu anys de reclusió dels quals, ferms, només sis. La resta també s’haurien de condicionar a segui un tractament de deshabituació.
La defensa creu que s’ha de valorar l’addicció del jove com un atenuant a l’hora de revisar la sentència del Tribunal de Corts mentre que la fiscalia considera la pena inicialment imposada ajustada a Dret tenint en compte que l’acusat és algú que no té cap intenció de reinserir-se
La fiscalia ha deixat clar que les penes sol·licitades per la defensa són contràries a dret, d’una banda, perquè els reincidents que alhora són delinqüents habituals -com és el cas- no tenen dret a penes condicionals i, de l’altra, perquè la simple suma de les penes mínimes que es poden imposar només pels delictes majors comesos sumen nou anys de presó. El límit màxim aniria fins als 32,5 anys de reclusió. I el jove empresonat no només va cometre delictes majors, també en va fer d’altres, que van sumant.
“La pena que imposa el tribunal no arriba ni a un terç” del màxim que es podria imposar, ha destacat la fiscal adjunta responsable de la causa, que ha recordat que el jove, només en els cinc darrers anys, acumula antecedents per delictes de lesions o maltractaments, per delictes d’amenaces, i per delictes d’injúries. Per al ministeri públic, la condemna del Tribunal de Corts és “proporcional i adequada a les circumstàncies”. Més encara, els fets demostren que “no hi ha possibilitat de reinserció”.
La fiscal ha explicat que els informes mèdics del dia dels fets van assegurar que el jove va actuar sota un estat lúcid i orientat. I si hagués consumit el que va assegurar haver consumit, òbviament presentaria alteracions que els psiquiatres haurien observat amb relativa facilitat. “No queda constància que hagués consumit en excés”. I si va consumir alguna cosa, eren “fets raonats i buscats”. Segons la representant del ministeri públic, “tenia problemes i volia marxar” de casa i per això hauria actuat de la forma que va actuar.
“Usa els consum de tòxics per justificar els seus comportaments de manera habitual”, ha dit la fiscal adjunta, que també ha posat sobre la taula circumstàncies sobre les quals “no hi ha contradicció”. “Porta tota la vida consumint, pateix addiccions, sí” i “ha comès infinitat de delictes”. I com que segons els especialistes mèdics, el jove, quan pretén alguna cosa, l’aconsegueix i la fa, si porta deu anys fent el contrari del que hauria és que no vol fer el que hauria i, per tant, “no hi ha possibilitat de reinserció”. “Sé que no sóc innocent”, ha afirmat el jove en el torn últim de paraula. Ara bé, per enèsima vegada s’ha mostrat disposat a canviar. Però els tribunals ja no se’l creuen.
Comentaris (14)