Són tres els elements que fan que HeliAndorra 360 mantingui una profunda divergència amb el Govern. El primer, del tot entenedor. L’administrador no s’ha mogut amb prou agilitat com per tenir resolta la qüestió dels controls heliportuaris i d’aquesta manera, l’equipament s’ha posat en marxa sense poder fer vols regulars. I no és pas per voluntat de la concessionària. És que no hi ha els convenis, ni amb Espanya ni amb França, per poder salvar l’escull de Schengen. De fet, tot just ara se’n comença a parlar. I sembla que no serà qüestió de cinc minuts.
Un altre element de diferència entre concessionària i administració, i que ja es va fer evident fa uns dies, és el repartiment de l’assumpció dels costos ‘suplementaris’ derivats d’un suposat encariment dels materials. Fa un parell de mesos es va acordar des de Govern una injecció extraordinària d’1,35 milions. L’aportació, suposadament pactada per contracte, es feia sobre el paper per compensar els resultats operacionals negatius. La ‘desviació’, per dir-ho així, seria d’uns cinc milions d’euros.
La concessionària entendria que l’aportació estatal hauria de ser superior a la finalment duta a terme. Però el Govern considera que hi ha una part que té a veure amb l’encariment dels materials i, una altra, segons que han explicat algunes fonts, a detalls que la pròpia concessionària ha volgut fer i, per tant, que aquests han d’anar al seu compte i risc, que al final no deixa de ser un negoci i si mai hi ha beneficis no seran compartits.
I el darrer punt de fricció és un que de facto hauria d’estar mort i enterrat però que des del moment que al seu dia es va plantejar una proposta amb tot un seguit de bungalous per la zona de la Caubella ja va semblar que podria ser un punt de pressió per part de la concessionària: la promoció immobiliària. Al seu dia ja es va plantejar una mena d’urbanització en aquella zona. Ocupant la zona nord-est de la parcel·la cedida pel comú de la Massana al Govern -és a dir, al costat oposat d’allà on inicialment l’administració proposava situar l’aeròdrom-, HeliAndorra 360 projectava un recinte hoteler format d’entrada per 28 casetes tipus bungalous que s’integrarien al medi i que es podrien arribar a ampliar en fases posteriors a 65 construccions.
Administració i aspirant a concessionari van acordar que amb la normativa relativa als projectes d’interès nacional tot el que és recinte hoteler no es podia desenvolupar. A més, hi va haver rebombori i es va desestimar. Però era aparent negoci assegurat. Segons la creença de la concessionària, de Toni Rebés almenys, el llavors ministre Jordi Gallardo li hauria donat a entendre que una vegada construït el recinte heliportuari estrictament s’avaluaria la qüestió immobiliari. Però el cert és que el projecte d’interès nacional (PIN) que es va acordar només autoritzava edificacions lligades estrictament a l’operativa de l’heliport. I en cap moment s’ha plantejat que es pugui anar més enllà. No es preveu enlloc. Ni tan sols es contempla. I això mantindria la concessionària amb les urpes ben tretes.
Comentaris (6)