De fet, el que ha fet el Govern és tornar a convocar el concurs per escollir la terna de candidats. Després que el primer fracassés, amb només una aspirant, l’esmentada integrant del Tribunal de Corts, l’executiu admet que té “poc marge” per mirar d’assegurar que, aquest cop sí, el procés surti bé. El portaveu, Guillem Casal, però, no ha volgut aclarir què succeiria si no es troben els tres noms necessaris.
El procés ha de permetre la selecció de tres juristes (andorrans amb un màxim de 64 anys i dilatada experiència en l’àmbit judicial) que poder presentar davant el Consell d’Europa perquè aquest organisme, posteriorment, pugui fer l’elecció definitiva, ja a l’estiu. Cal perquè l’actual, Pere Pastor, esgota mandat a l’octubre. I, per tant, s’ha de designar relleu.
El primer procediment, però, va acabar sense prou aspirants. De fet, només es va presentar Mingorance, que feia temps que havia fet patent la seva voluntat d’optar al lloc. No només això, en tots els fòrums jurídics del país es dona per fet que la jurista laurediana, que la setmana que ve ha de defensar una tesi a la Universitat d’Andorra que l’hauria de convertir en doctora en Dret, té l’elecció feta des de fa temps. D’aquí, també, que no hi hagi ningú que vulgui anar a fer el préssec. Almenys, no de manera raonable i voluntàriament.
Però un sol candidat o candidata no és suficient. Ara, es torna a llançar el procediment. Les candidatures es podran presentar fins al 16 de febrer. Per tant, a Govern li toca ara esperar. O moure’s. I l’Altaveu ha pogut corroborar com ja hi ha hagut juristes que han estat sondejats per si farien el favor de presentar-se. Cert, però, que a Estrasburg no agrada qualsevol currículum. La qüestió no és senzilla.
Casal ha assegurat que, ara mateix, tenen “poc marge” per mirar d’assegurar l’èxit d’aquest segon procediment “més enllà d’allargar els terminis perquè les condicions i les regles de joc les postula el Consell d’Europa”. També ha recordat que des de l’organisme “es demanen perfils molt específics, amb una experiència concreta” i això fa que “sigui complicat en un país de reduïdes dimensions com el nostre”.
Per això, ha remarcat que “sabem que hi ha una candidatura presentada”, però “necessitem un mínim de tres i seria important si fossin més”. En aquest sentit, i malgrat tot, el portaveu governamental ha volgut deixar clar que el procés d’elecció no té res decidit i, per tant, qualsevol altre candidat sortirà amb les mateixes opcions que Mingorance. “Ningú té la plaça garantida. És un procés d’avaluació primer en una comissió interna i després al Consell d’Europa”, ha recordat. Per això, ha volgut “encoratjar que altres candidats es postulin per aquesta alta tasca de representació judicial del nostre país i per vetllar pels drets humans”.
Comentaris (7)