El plenari del Superior hauria descartat promoure davant el Tribunal Constitucional un incident previ de constitucionalitat i hauria resolt la impugnació plantejada després d’escoltar totes les parts, de valorar les proves proposades per cada implicat -des de la impugnant a la cúpula judicial passant per la magistrada inicialment designada- i d’analitzar amb cura els mecanismes d’elecció de magistrats previstos en la Constitució i a la llei qualificada de la Justícia que desplega algunes de les exigències de la Carta Magna.
Terés, que suposadament tenia el suport o l’‘aval’ de dos dels ‘peixos grossos’ de la judicatura andorrana com Alfons Alberca i Canòlic Mingorance, considerava que l’article 66.2 (“l’accés a la carrera judicial està reservat als nacionals andorrans. No obstant això, en aplicació de la disposició transitòria segona de la Constitució, poden ser nomenats magistrats persones de nacionalitat espanyola i francesa quan el lloc no es pugui cobrir, en igualtat de mèrits, per nacionals andorrans”) i 66 ter (que desenvolupa el procediment per accedir a la magistratura) eren inconstitucionals posant-los en relació amb l’article 25 de la Constitució (“tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L’exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals”).
Segons les fonts consultades, la sentència del Superior, dictada aquest divendres passat, desestima les pretensions de Terés de forma molt contundent i deixant clar que la disposició transitòria de la Constitució que es refereix a la Justícia (la transitòria segona en el seu apartat primer indica que “la llei qualificada relativa a la justícia preveurà, amb esperit d’equilibri, la designació de jutges i fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als jutges i magistrats que no siguin andorrans”) queda plenament perfeccionat amb la llei actual.
I que, en tot cas, s’hauria de promoure algun canvi en el sistema d’elecció de magistrats. Però que l’esperit del legislador constituent era, justament, de mantenir un equilibri amb magistrats estrangers mentre fossin majoria els andorrans. I que només en igualtat de mèrits ha de prevaldre el criteri de la nacionalitat.
Terés i De Rosa -juntament amb la jurista membre del Tribunal de Comptes Núria López- van concursar per a una plaça de jurista extern. La batlle, malgrat ser-ho de fa ja un temps, no complia els requisits per presentar-se al concurs intern al qual només va concórrer Nàdia Alís, que és qui va aconseguir la plaça i ja fa mesos que exerceix. De fet, la designació es va fer pública a final d’agost. Poc després es va promoure la impugnació que ara s’ha resolt. La decisió del plenari del Superior és ferma i executiva.
No obstant això, encara hi cabria per part de la impugnant un recurs d’empara davant el Constitucional. I per promoure aquest tipus d’acció jurídica cal que s’hagi vulnerat un dret fonamental de la recurrent. I en essència aquells principis que queden recollits en l’article 10 de la Constutució, que versen sobre el dret a la jurisdicció, el procés degut… Com que el Superior ha desestimat elevar la constitucionalitat dels articles esmentats per Terés al Constitucional en no tenir dubtes sobre el seu respecte a la Carta Magna, Terés no pot al·legar aquest suposat greuge en cap altra instància.
Comentaris (5)