Rossell de forma temperada però ferma, malgrat anar donar tombs per no ser contundent del tot, ha fet evident que hi ha qui vetlla per la pròpia cadira més que no pas pel bon funcionament de l’administració judicial. “Em fa la sensació des que estic aquí que l’andorranització (de la Justícia) està mal entesa”, ha deixat anar entre moltes altres coses i tot garantint que la cúpula judicial està fent les coses com marca la llei per molt que es defensi que s’hi han de canviar coses i assegurant que Rossell i els seus col·legues de consell “estem per defensar l’interès general”. Sensu contrario és obvi, doncs, que hi ha qui no ho fa. I el president de la Justícia ho ha més o menys asseverat sense donar noms.
“Em fa la sensació des que estic aquí que l’andorranització (de la Justícia) està mal entesa”
Les explicacions, a preguntes de l’Altaveu, les ha donat el president del Consell Superior de la Justícia a posteriori a la jura i presa de possessió del càrrec de magistrada del Tribunal de Corts de la fins ara batlle civilista Nàdia Alís. Havia d’haver assumit també el càrrec la jutgessa Míriam de Rosa, però en el seu cas, via concurs extern, la designació ha estat impugnada. Rossell, que ha assegurat que tot just va ser aquest dimecres quan va tenir accés al recurs, ha explicat que l’acció promoguda per la també batlle i aspirant a magistrada Alexandra Terés, no va contra De Rosa. Va contra el sistema, per dir-ho així.
En efecte, el concurs de mèrits i el procés de selecció va situar en primer lloc Míriam de Rosa per golejada. Però Terés acudeix al Tribunal Constitucional aprofitant l’acte administratiu de resolució del concurs extern per un jurista de reconeguda trajectòria per qüestionar la constitucionalitat d’un parell d’articles de la Llei qualificada de la Justícia. L’embolic està servit. Rossell ha evitat valorar l’impacte que pot arribar a tenir l’acció judicial. Tampoc no ha dit obertament que fos la batlle Terés la recurrent ni que tingui l’aval de magistrats com Alfons Alberca o Canòlic Mingorance, ara a Estrasburg. Però de vegades hi ha silencis que parlen.
EQUILIBRI
Al·legant que encara no ha pogut estudiar el recurs i que designaran els advocats que pertoqui per defensar la constitucionalitat de la Llei qualificada de la Justícia -la recurrent vindria a dir que el fet que a les jurisdiccions andorranes hi haguessin magistrats de fora havia de ser una cosa només transitòria i això no s’ha previst així-, Rossell ha evitat pronunciar-se de les qüestions de fons relatives a la impugnació. Però sí que ha entrat a parlar de l’andorranització i dels interessos que hi ha en l’administració de Justícia.
“Jo penso que l’andorranització és una bona cosa. Però hem d’anar amb molta cura perquè hem de tenir en compte que això es tracta d'un país molt petit, un país de 80.000 habitants. I hem vist en aquests casos que hem tingut darrerament que hi ha hagut moltes recusacions, moltes incompatibilitats, i això fa que de vegades els afers no els puguis jutjar. Perquè si els andorrans som els que som i, d’alguna manera, som objecte d’aquestes incompatibilitats i aquestes recusacions, qui jutjarà?”, ha començat dient tot fent una prèvia dels equilibris que sempre hi havia hagut entre jutges nacionals i espanyols -majoritàriament catalans per un tema de llengua- i francesos.
“L’andorranització s’ha d’agafar en termes mitjos. És a dir, nosaltres estem aquí per vetllar per interès general i perquè la Justícia funcioni. Si posant més andorrans la Justícia no funciona en cap sentit… Per tant, jo crec que s’hauria de buscar un terme just i s'hauria de buscar un terme que fos ponderat.” I Rossell ha deixat clar que és bo que a igualtat de condicions és bo que es prioritzi el jurista nacional però “també és bo que hi hagi gent de fora” donades “les circumstàncies que té aquest país”, tot reiterant la seva petitesa i que els jutges “no surten de sota de les pedres”.
“La sensació que fa és que l’andorranització s’ha mal entès. Que primer són els andorrans i després els altres. Sí. Però amb condicions. I les condicions han de ser que la Justícia funcioni. I si el que ha de passar és que hem de tenir andorrans però després la Justícia no funciona, no anem bé”
Rossell ha admès que en el moment de l’aprovació de la Constitució no hi havia prou juristes nacionals per assumir els càrrecs necessaris per impartir Justícia. I que ara es veu diferent. Amb tot, creu el president del Consell Superior que s’han de cercar ponderacions “perquè sinó al final la Justícia es col·lapsarà i no es podrà jutjar aquí. La majoria de batlles que tenim, dels magistrats, estan contaminats amb els temes penals. Serà molt difícil de poder jutjar. I això és el que ens preocupa. Nosaltres no és que estiguem ni en contra ni a favor, tothom pot fer recursos, només faltaria, però no mirem per l’interès particular, sinó que mirem per l’interès general”.
I en aquest interès general, l’important és que, amb independència, “les coses funcionin, que els tribunals funcionin”, i que s’està veient que aplicant la llei i prioritzant del tot l’andorranització, “això genera una capacitat de disfuncions enormes”. I Rossell ha contraposat dos o més cops, interès general versus interès particular. És que algú actua en el món de la Justícia sota el prisma de l’interès personal? I el president de la cúpula judicial no ha dit que sí, ni ha dit que no… del tot. “És legítim que cadascú defensi els seus interessos particulars, i en aquest cas concret tampoc estic dient que aquesta senyora, aquesta batlle que ha fet el recurs, ho hagi fet per interessos particulars”, ha aclarit en aquest cas sí.
Però ha afegit després que sí que hi ha “la sensació” que hi ha qui juga en una lliga personal, de personalismes i particularitats. “La sensació que fa és que l’andorranització s’ha mal entès. Que primer són els andorrans i després els altres. Sí. Però amb condicions. I les condicions han de ser que la Justícia funcioni. I si el que ha de passar és que hem de tenir andorrans però després la Justícia no funciona, no anem bé” i, en certa forma, i en el marc d’una reforma legal més profunda, el Consell Superior fa una proposta per solucionar aquestes disfuncions.
REFORMA LEGAL I TRIBUNAL DE CORTS FISCAL
I és que Rossell ha explicat que durant aquest mes d’octubre, i després de dos anys de feina, el Consell Superior tindrà a punt una proposta de modificació de la Llei qualificada de la Justícia i altres normes que hi poden tenir connexió per tal de solucionar diverses disfuncions que es poden donar i per mirar de delimitar més les competències entre allò que correspon realment a la cúpula judicial i allò altre que ha d’assumir el ministeri de Justícia. El president del poder judicial ha explicat que durant aquest mes es trametrà la proposta a la titular ministerial i després correspondrà al poder polític fer el que pertoqui.
I una de les coses que s’han de canviar és que no pugui passar el que, justament, està passant al Tribunal de Corts i que està causant temor en no pocs advocats. La sala penal per excel·lència del Principat s’ha convertit en una mena de segona fiscalia si no de primera, perquè hi ha fins a tres magistrats -Alfons Alberca, Carolina Bailén, ara presidenta en funcions, i Núria Garcia- que d’alguna manera o altra han format la majoria de fiscals que actualment actuen com a tals. I encara Nàdia Alís també havia estat adjunta amb Alberca de general, per exemple.
“L'important, a vegades, és que l’interès particular va per sobre de l'interès general. Es mira a vegades més les persones individualment que l'interès general, que vol dir que les coses funcionin, que els organismes, que els tribunals funcionin. És una mica aquesta la sensació que nosaltres ens hem trobat aquí, que hem hagut d'aplicar la llei, però després veiem que clar, això genera una capacitat de disfuncions enormes”
És el Tribunal de Corts una segona -o primera, fins i tot- fiscalia? La pregunta l’ha fet l’Altaveu, una més. I la resposta de Rossell, que ha assegurat està amb energia per tirar endavant i amb la consciència ben tranquil·la que el Consell Superior està fent les coses bé i seguint l’estricte compliment de la llei, ha estat la que ha estat. D’entrada un: “Si això fos així seria preocupant, no?” I a partir d’aquí una primera reflexió: “Per què s’ha produït tot això i això està així? Perquè la llei ho permet. La llei permet que això s'hagi fet d'aquesta manera. No s'ha fet res en contra de la llei”, ha explicat inicialment.
I després ha continuat explicant-se: “Si a un magistrat se li ofereix una plaça, no passa un concurs intern, ja s'ha dit perquè vagi a un cert lloc, no es mira si hi ha especialització, no es mira si… Això no és important. L'important, a vegades, és que l’interès particular va per sobre de l'interès general. Es mira a vegades més les persones individualment que l'interès general, que vol dir que les coses funcionin, que els organismes, que els tribunals funcionin. És una mica aquesta la sensació que nosaltres ens hem trobat aquí, que hem hagut d'aplicar la llei, però després veiem que clar, això genera una capacitat de disfuncions enormes”.
I per aquest motiu “dic aquí públicament que necessitem que es faci aquesta modificació i que es posin les coses més clares i que cadascú tingui unes seves competències i que estructuralment quedi tot molt més organitzat, perquè sinó, no anem bé”. I si l’ambient estava enrarit, segur que a partir d’aquest migdia ho estarà encara més. Això no treu que el màxim responsable del poder judicial no hagi posat els punts sobre les is. Una altra cosa és si tindrà el suport no, especialment, del poder executiu. Que ja sabem que a Prat de la Creu, si cal, duen tots els barrets. I quan es diu tots, vol dir tots. Bé, Mitra i França a banda.
NÀDIA ALÍS FA EL SALT AL TRIBUNAL DE CORTS DEFENSANT LA BATLLIA
La fins ara batlle civilista Nàdia Alís ha pres possessió del càrrec de magistrada del Tribunal de Corts en un breu però solemne acte de jurament. Alís s’ha acomiadat de l’actual tasca jurisdiccional fent una ferma defensa de la primera instància judicial andorrana. Després d’agrair el suport de família i amics atès que la tasca de jutge comporta “enormes sacrificis”, també ha agraït el suport que ha tingut a la Batllia. I ha trencat una llança a favor de “la primera instància tan criticada, que està a primera línia dels conflictes de la societat que no ha pogut resoldre ella mateixa”. En aquest sentit ha afirmat sentir orgullosa del sentit de servei públic i de la dedicació dels seus integrants. I s’ha aventurat a pronosticar un futur “esperançador” gràcies a la “combinació de joves talents” que s’han incorporat recentment a l’administració de Justícia i les “sòlides experiències” que ja hi ha. Nàdia Alís Cirera s’ha format en dret i història a la Universitat de Montpeller i compta amb un postgrau i cursos especialitzats a la Universitat d’Andorra. Alís, ha exercit com a advocada, secretària judicial, fiscal adjunta i batlle en diverses seccions, i ha estat professora col·laboradora de la Universitat d’Andorra en matèria de dret processal penal i civil. Destaca per la seva tasca en formació de secretaris i oficials judicials, així com en l’àmbit de la violència de gènere, on és membre de la CONPVGD i ha representat la Batllia en organismes internacionals com el GRETA i el GREVIO del Consell d’Europa. Autora d’un manual docent i ponent en congressos i seminaris, té una àmplia experiència en cooperació judicial, mediació i prevenció de la violència.
Comentaris (10)