Aquestes han estat algunes de les reflexions fetes pel màxim accionista de l’entitat bancària fins a la seva nacionalització, Higini Cierco, davant el Tribunal de Corts que jutja la causa general del ‘cas BPA’, la que volta al tomb de l’empresari valencià establert a Barcelona Rafael Pallardó que ni Higini ni el seu germà Ramon Cierco no coneixien ni en van saber de la seva existència com a client del banc fins que va esclatar a Espanya la denominada ‘Operació Emperador’. Llavors la direcció del banc els va informar que havia estat client de BPA però que ja no era operatiu perquè des del 2011 se li havia tancat l’operativa en una decisió que els accionistes han considerat “encertada” atès que com ha explicat Higini Cierco amb la compra a la Kutxa de Banco Madrid i el desembarcament de BPA a Espanya no es volia cap problema en una jurisdicció on la normativa bancària i la legislació financera en general era molt més estricta que la que hi havia llavors, el 2011, a Andorra.
Els dos socis principals de l’entitat fins a la seva nacionalització han estat preguntats, d’entrada, pel funcionament del consell d’administració i de comitès com el de prevenció de blanqueig o el de l’auditoria i control
Higini i Ramon Cierco han declarat aquest matí i migdia respectivament com a testimonis en el marc de la causa general, la que va comportar la intervenció i possible resolució del banc, del ‘cas BPA’. Inicialment aquest dimecres només estava prevista la declaració de Ramon Cierco, però la celeritat amb què s’ha produït i l’espai que hi havia fins al següent testimoni han permès avançar l’interrogatori a Higini Cierco, que inicialment estava previst per a demà, dijous. Les dues compareixences han estat molt similars, tant en les formes com en el temps. Bàsicament solament ha preguntat el fiscal, Alfons Alberca, encara que també ha fet alguna pregunta -alguna d’elles considerada no pertinent pel tribunal a queixes de les defenses- la representació lletrada del Govern, que impulsa l’acusació particular.
En els dos casos els interrogatoris han versat sobre tres eixos: el funcionament del consell d’administració del banc i de dos comitès relativament lligats a ell com el comitè de prevenció de blanqueig (CPB) i el comitè d’auditoria i control (CAC); la relació de BPA amb Pallardó; i un informe que l’entitat va sol·licitar a un despatx d’advocats de Barcelona sobre l’impacte legal que podia suposar l’aterratge de BPA a Espanya. Aquest informe té molt encuriosit Alberca, pels dubtes que els seus redactors van exposar en un esborrany que mai va ser validat per BPA atès que es considerava que hi havia una greu confusió.
Ramon Cierco ha explicat que el consell d'administració exercia funcions de control de l'entitat i validava les grans línies estratègiques en general. Aquest organisme rebia informació dels comitès esmentats sempre a títol informatiu i sempre que es tractés d'incidències destacades, que eren molt poques. Sobre aquest mateix fet, a la seva declaració, Higini Cierco ha explicat que “el CAC reportava al consell d'administració el que era transcendent, i hi havia molt poques coses”. També ha deixat clar que el consell d'administració adonava l’evolució dels resultats, els balanços comptables o el creixement de les filials.
Higini Cierco també ha remarcat que “el més transcendent” que va viure el banc andorrà va ser l’adquisició de Banco Madrid, que va obligar “a adaptar les estructures i sotmetre's a altres exigències” diferents de les del marc regulador andorrà, vist que la legislació bancària espanyola era més dura que la que era vigent en aquell moment a Andorra. “Va ser un canvi molt sensible”, ha remarcat Cierco, que ha explicat que per norma a la plaça financera andorrana “érem més familiars i no tan professionalitzats” i quan es va fer el salt a Espanya es va “professionalitzar el banc”.
TEMES CLAU
Més enllà de saber el funcionament bàsic del banc, el fiscal s’ha interessat, ja s’ha dit, per dues qüestions substancials. L’operativa de l’empresari valencià domiciliat a Barcelona Rafael Pallardó, implicat en el ‘cas Emperador’ que encara avui tramita l’Audiència nacional espanyola, i un informe que al seu dia va sol·licitar BPA a un destacat bufet d'advocats espanyol per avaluar els riscos i l'impacte que tenia per al banc andorrà operar a la jurisdicció espanyola.
Tots dos exaccionistes han assegurat que no sabien de l’existència de l’esmentat Pallardó com a client del banc fins que va esclatar mediàticament l’‘Operació Emperador’, fet que es va donar l'any 2012. De fet, Ramon Cierco ha declarat que “ni coneixia el senyor Pallardó ni conec el senyor Pallardó ni mai he fet compensacions”, una circumstància amb la qual també ha coincidir el seu germà. Just quan esclata l’esmentat cas, llavors la direcció del banc informa el consell d’administració que Pallardó era client, però que ja no és un client operatiu perquè al 2011 se i havia tancat l’operativa.
“La naturalesa de l’informe era veure que Banco Madrid estava complint amb la normativa de la seva jurisdicció i per altra banda contrastar en quina situació es trobava BPA, perquè la normativa espanyola era més estricta que l’andorrana, i quines millores es podien fer”
Ha estat en aquest moment quan Higini Cierco, que ha deixat clar que al consell d’administració “no es feia una anàlisi exhaustiva de clients”, ha explicat que es va tallar l’operativa a Pallardó al 2011 perquè en aquell moment, en aterrar a Espanya, “vam apostar per no tenir evasió fiscal” i evitar així amb els supervisors espanyols. En aquest sentit, s’ha ressaltat que es va ser dels primers o el primer banc andorrà en professionalitzar l’estructura empresarial i prescindir de clientela de naturalesa fiscal.
Els dos antics màxims accionistes de BPA també han assegurat no haver vist mai l'informe jurídic sobre el qual el fiscal ha mostrat el seu interès. “La naturalesa de l’informe era veure que Banco Madrid estava complint amb la normativa de la seva jurisdicció i per altra banda contrastar en quina situació es trobava BPA, perquè la normativa espanyola era més estricta que l’andorrana, i quines millores es podien fer”, ha explicar Ramon Cierco, que com Higini Cierco ha assegurat no haver vist mai l’informe encarregat.
Higini ha remarcat que es volia veure quines mesures necessàries a Espanya es podien implementar a Andorra vista la diferència de legislació. “Però era realment diferent i realment difícil”, ha remarcat l’antic màxim accionista de BPA que ha mirat de treure ferro al treball jurídic “per intentar homologar o traspassar la legislació financera espanyola a Andorra, que després la transposició no fos possible és una altra cosa”.
Ja als compassos finals del segon dels interrogatoris, i quan preguntava l'advocat que representa els interessos del Govern d’Andorra, Higini Cierco ha posat en relleu que ja va destacar en una manifestació davant del jutjat d'instrucció que l'entitat i alguns dels seus responsables “havíem patit un atac molt violent per part de la policia espanyola”. I ha apuntat que ja en aquell moment va posar sobre la taula “molta informació” que després ha anat transcendint en el marc del que es coneix com a 'Operació Catalunya’.
Però com que a l’advocat governamental no li ha interessat aquesta qüestió -la pregunta que ha donat peu a la breu referència a l’atac de la policia patriòtica ha estat si recordava la llista de preguntes que li pretenia fer en instrucció i el testimoni no va voler respondre- s’ha estimat més no continuar i d’aquesta manera s’ha passat el torn de l’interrogatori a les defenses, que pràcticament no han preguntat res de res.
Comentaris (8)