Margot Llobera lamenta que s’encomani a la policia la investigació d’unes injúries que va denunciar

L’expilot de motos i també dissenyadora va presentar una querella ja al març del 2020 per unes difamacions suposadament sexistes que s’havien fet a través d’Instagram i encara no s’ha resolt el cas, per la qual cosa ha tornat a insistir, sense sort aquest cop, davant el Tribunal Constitucional

Margot Llobera.
Margot Llobera. arxiu

L’expilot de motos i, entre altres coses, dissenyadora Margot Llobera lamenta -segons que recull un recurs d’empara presentat davant el Tribunal Constitucional (TC)- que la Batllia hagi encarregat a la policia la investigació d’un cas de difamacions presumptament sexistes i que l’esportista considera discriminatòries que s’haurien fet en contra i per les quals hauria presentat una querella el març del 2020. El lament de Llobera ve donat pel fet que sospita que entre els promotors de dites injúries hi podria haver integrants del cos. Tot plegat ressurt dels elements exposats per l’expilot al TC, davant de qui ha tornat a insistir, aquest cop sense sort, de la lentitud judicial i del fet que no s’hagi resolt encara tot l’afer.

El febrer passat, el Constitucional va donar la raó a Llobera en el sentit que, efectivament, la Batllia estava funcionant de forma anormalment lenta i va donar-li sis mesos de temps perquè adoptés alguna decisió. I si n’havia de trigar més, que ho argumentés degudament. Com que passats vuit mesos no hi ha hagut, a parer de l’expilot, cap decisió, ha tornat a acudir a l’Alt tribunal per queixar-se. Però en aquesta ocasió el TC no li dona la raó perquè adverteix que a principi d’any, fins i tot abans que hi hagués el seu pronunciament, la batllia especialitzada es va inhibir en favor d’una secció d’instrucció ordinària

“El contingut de les publicacions i de les històries dels perfils d’Instagram que es refereixen a la querellant eren d’un marcat caire sexista i es burlaven de la seva condició de dona, i els insults que es proferien contra ella pretenien lesionar la seva dignitat, menyspreant-la, atemptant contra la seva pròpia estima i alhora aconseguir que perdés els seus patrocinadors”

Per tant, i al·legant diversos motius tècnics i jurídics, el Constitucional defensa que en aquest cas, tot i que sigui lamentable el fet que no s’hagi aclarit la situació tant temps després, no es pot dir que no hi hagi hagut cap moviment perquè sí que hi ha sigut. I és la pròpia Llobera que en el seu recurs d’empara ara no admès a tràmit qui exposa alguns d’aquests moviments. I és aquí quan s’explica, segons que reflecteix la representació lletrada de l’expilot, que “malgrat no sigui motiu d’empara, que s’ha derivat al servei de policia dites declaracions quan hi ha membres del cas del mateix cos presumptament implicats”

“En humil opinió d’aquesta part, hagués estat més adequat des del punt de vista processal, que hagi estat la pròpia Batllia a través de l’oficina judicial qui hagués citat directament als sospitosos per prendre declaració que no pas derivat dit acte d’instrucció tant delicat al propi cos de policia, en el que desconeixem quan i com es practicaran dites declaracions més encara quan s’ha trigat prop de tres (3) anys a prendre la decisió de citar a les persones senyalades per la seva declaració”, exposa la defensa de Llobera en el seu recurs. 

I en el marc de l’exposat argumentari de la secció d’instrucció especialitzada que es va acabar inhibint de tractar la qüestió, es pot conèixer una mica més de què va el cas. Així, entre els elements de la seva argumentació recordats pel Constitucional en l’aute ara notificat s’hi diu que “el contingut de les publicacions i de les històries dels perfils d’Instagram que es refereixen a la querellant eren d’un marcat caire sexista i es burlaven de la seva condició de dona, i els insults que es proferien contra ella pretenien lesionar la seva dignitat, menyspreant-la, atemptant contra la seva pròpia estima i alhora aconseguir que perdés els seus patrocinadors”.

Margot Llobera.

Relacionat

Margot Llobera denuncia ser víctima de maltractament i discriminació a través de les xarxes socials

De tot plegat es desprèn, també, que en base a consideracions jurídiques diverses, les oficines judicials s’han anat passant la causa de l’una a l’altra i de l’altra a l’una, i d’aquí el retard en investigar l’afer, que ara per ara es considera que no té un ànim discriminatori.  

Comentaris (6)

Trending