Així ho evidencien les darreres sis sentències en aquest àmbit que s’acaben de fer públiques. En dos dels casos, l’òrgan judicial ha desestimat la reclamació. I en tots dos per qüestions formals. En els altres quatre, la xifra finalment atorgada és molt reduïda. Molt per sota de les pretensions de les parts a les quals s’ha vulnerat, cal recordar, un dret fonamental.
Els primers dels casos refusats fa referència a una societat que en el marc d’un judici civil contra una altra empresa va acabar recorrent al TC farta de les dilacions. I aquest li va donar la raó. Davant el ple del Superior, va reclamar una indemnització mínima de 10.000 euros, però no cobrarà res. L’òrgan judicial s’ha limitat a desestimar la petició argumentant que es va entrar fora dels tres mesos de termini marcats per la Llei qualificada de Justícia. Prou motiu, entenen els magistrats, per no rescabalar la vulneració d’un dret fonamental.
També s’ha refusat una altra demanda, en aquest cas la d’una comunitat de propietaris que va batallar anys i anys perquè la promotora de l’edifici afrontés la reparació dels defectes constructius. Amb la sentència favorable del TC, van reclamar que Govern abonés els 15.000 euros necessaris per garantir la seguretat de l’immoble. Fa uns mesos, la petició va ser refusada. S’al·legava que només es podia reclamar “pel dany moral derivat de les dilacions indegudes”. És el que es va demanar en una segona acció de responsabilitat civil: 14.000 euros. També ha estat refusada, al·legant que han passat més de tres mesos de la resolució del Constitucional. Clar, un temps que s’havia emprat en la petició inicial denegada.
Ara bé, tampoc es pot dir que els ciutadans que sí que han vist reconeguda una indemnització puguin estar especialment satisfets. Les xifres atorgades queden molt per sota de les demanades. Així, a una persona que va veure com la Batllia trigava 17 mesos a decidir si li desbloquejava els comptes embargats en una investigació per presumpte blanqueig, tot just se li ha concedit 1.200 euros quan reclamava 2.500. En una altra sentència per fets similars, els dos perjudicats pel retard judicial a determinar si es podia o no aixecar un bloqueig de diners, se’ls ha atorgat 2.400 euros per cap, quan havien reclamat 3.000.
En una altra resolució, la demanda d’un banc que també es va veure afectat greument pels retards de la Justícia, en una reclamació pel retorn d’un préstec hipotecari, la petició havia estat de 10.000 euros. La sentència del ple de Superior tot just reconeix una indemnització de 3.000.
Una situació similar ha viscut una altra comunitat de propietaris que havia vist com la demanda contra una societat deutora durant anys de la part que li corresponia abonar per les despeses de l’edifici s’eternitzava als tribunals. Un cop amb la sentència del TC favorable a la mà, va presentar la petició davant l’òrgan judicial. Demanava 104.000 euros pel “perjudici efectiu” i 207.125 per “dany moral” -a raó de 12.000 per 18 veïns i 1.125 per al dinovè-. La resolució del ple tot just els atorga 9.600.
Comentaris (5)