Aquest dimarts s’han fet públiques fins a cinc providències amb les quals el ple del tribunal, presidit per Albert Andrés Pereira, resolien les peticions de diferents persones a qui la Justícia havia fallat. Els casos són diferents, però van des de clients de bancs que van veure com se’ls bloquejaven durant anys i anys els seus comptes en el marc d’investigacions per presumpte blanqueig que, al final, no acabaven tancant-se ni en un sentit ni en un altre, a qui havia vist com una demanda penal per una suposada frustració de procediments executius de pagament -el delicte antigament conegut a com aixecament de béns- s’allargava sense cap acció concreta.
Cansats de la situació, tots ells van acabar presentant un recurs d’empara davant el Constitucional. I aquest els va donar la raó. S’estaven vulnerant els seus drets. Essencialment el fonamental a tenir un judici de durada raonable. I, per tant, tenien el dret a ser indemnitzats per part de l’Estat. En conseqüència, els seus advocats van presentar la demanda per ser rescabalats davant el Superior.
En tots els casos, el plenari d’aquest tribunal ha emès providència fixant quins diners ha de pagar-los l’Estat. I també en tots, la resolució és gasiva. Les quantitats atorgades queden molt lluny de les pretensions reclamades en les respectives demandes. El Superior tot just es limita a reconèixer l’existència d’un “dany moral”. Així, no accepta cap altre concepte més. Ni tan sols, per exemple, els costos processals derivats d’haver de demanar la indemnització. En funció de la quantitat rebuda i de la factura de l’advocat, en algun cas haurà sortit més car a la persona presentar la petició que no pas renunciar-hi.
Conseqüència? Sí, l’Estat ha de pagar. La factura, però queda en 24.400 euros sumant els cinc casos. Molt per sota del que podria haver estat. Ara bé, queda clar que, o es prenen cartes en l’afer, o no serà pas l’últim cop que el Govern hagi d’obrir la cartera per pagar el rebut de la lentitud de la Justícia.
Comentaris (3)