La companyia d’assegurances va discutir la quantia de la indemnització que s’havia d’abonar als familiars del mort en considerar que tot i que el seu assegurat havia acceptat la condemna per la via ràpida d’un homicidi per imprudència greu, hi cabia la distribució de culpes, perquè si bé el condemnat va avançar en una zona amb contínua, el motorista que va perdre la vida circulava amb una velocitat força per sobre de la permesa. En conseqüència, les lesions producte del xoc van ser mes greus arran de la velocitat anormalment elevada.
La sala només ha considerat oportú rebaixar la part de la indemnització relativa al patiment premortem. Inicialment s’havia establert per aquest concepte una compensació de 20.000 euros que el tribunal ha rebaixat a 6.000 euros. Hi ha altres conceptes que estan clars i definits. Així, el responsable de l’accident, a través de la seva asseguradora, ha d’abonar 50.000 euros a la vídua del difunt i 40.000 euros a cadascun dels seus dos fills.
Però aquests no són els únics conceptes pels quals cal indemnitzar la família de la víctima. La part més gran de la compensació, la quantia de la qual no ha transcendit, té a veure amb el lucre cessant. És a dir, aquelles expectatives d’ingressos que podia haver obtingut el difunt durant la seva vida laboral a tenor de la feina que desenvolupava i els anys que li quedaven de treball. Tenint en compte que l’home, resident portuguès a Encamp, tenia 32 anys, la indemnització per aquest concepte haurà de ser molt notable.
Comentaris (1)