Com fa alguns mesos va avançar l’Altaveu, la societat patrimonial va reclamar “que s’anul·lessin els actes recorreguts i es reposés el terreny al seu estat anterior a la construcció de l’Estació Nacional d’Autobusos, mantenint el disseny i dimensions del vial de 18 metres paral·lel al riu Gran Valira segons el pla parcial”. És a dir, que s’enderroqués dit equipament perquè incomplia diverses qüestions urbanístiques. El Tribunal Superior, sala administrativa, acaba d’emetre la sentència relativa al cas, i desestima les pretensions de Molines Patrimonis encara que admet que una part de la infraestructura es va bastir en sòl que tenia una altra consideració urbanística.
Però diu també la sala que quan sorgeixen conflictes entre un projecte d’interès nacional i un pla d’urbanisme, el primer té més força que el segon. O, dit al revés, el segon s’ha d’adaptar al primer. I, per tant, no hi ha lloc a les pretensions de demolició. L’aspecte de les andanes és l’únic en què el tribunal dóna la raó als demandants. És prou significatiu, això sí. Però no suficient per fer enderrocar l’equipament. El Superior desestima que el projecte hagués de passar una avaluació d’impacte ambiental o que el vial hagués de fer 18 metres d’amplada.
En el primer cas, l’avaluació d’impacte no s’escau amb la legislació vigent quan es van fer les obres -actualment sí que caldria-. A més, recorda la sentència, no hi ha haver, tècnicament, moviment de terres. Sobre l’amplada del vial, argumenta el tribunal que tractant-se d’un carrer d’una llargada de 250 metres amb sengles rotondes a punta i punta, no es pot considerar la via com a arterial i, per tant, que pugui arribar el trànsit rodat que per allí passi a 90 quilòmetre l’hora. “És molt menys”, diu la resolució que conclou, per tant, que no és una via arterial i, per tant, no ha de tenir els 18 metres reclamats per Molines Patrimonis.
ARGUMENTACIÓ
On sí que dóna el tribunal la raó objectiva a la demandant és en el fet que no es pot dir que l’estació no es va construir, parcialment, sobre sòl destinat a ús viari. Govern va fer construir una plataforma sobre el riu i manté que cal tenir compte que l’equipament es va bastir sobre aquella plataforma. I és evident, venen a dir els magistrats a partir dels informes avaluats, que una part sí que es va construir damunt d’aquella passarel·la (la caseta de venda dels bitllets, la sala d’espera…). Però hi ha d’altres elements de l’estació que es van bastir fora de la plataforma. I això, d’entrada, no hauria d’haver estat així.
“No pot acordar-se la demolició d’una obra si això significa deixar de prestar un servei públic, i no hi ha dubte que l’Estació Nacional d’Autobusos presta un servei públic d’interès general”
Manté la sentència que “la zona destinada a la parada dels autobusos per permetre el descens i pujada dels viatgers, està delimitada de la resta del vial amb una tanca, de manera que només els vehicles que presten el servei de transport de viatgers poden accedir-hi, la qual cosa referma la conclusió que aquesta zona forma part del mateix equipament”. I continua dient que “el fet que la zona d’andanes estigui ocupant part d’un vial no ha de determinar l’estimació del recurs, compte tingut que, com s’ha dit, en cas de discrepància entre les determinacions d’un projecte d’interès nacional i un pla urbanístic preval el primer front el segon”.
La resolució continua dient que “la part agent a la seva demanda sol·licitava que s’anul·lessin els actes recorreguts, i es reposés el terrenys al seu estat anterior a la construcció de l’ENA, mantenint el disseny i dimensions del vial de 18 metres paral·lel al riu Gran Valira segons el pla parcial, o subsidiàriament, segons el projecte núm. 0036/2014, pretensió que, en definitiva, obligaria a deixar de destinar part del vial a la zona de les andanes, i, en definitiva, faria inoperatiu l’equipament”.
Però aquesta pretensió “no pot tenir favorable acollida” perquè, com s’ha dit, entre un projecte d’interès nacional i un pla d’urbanisme, preval el primer. Per tant, “obligaria en tot cas a la modificació del pla d’ordenació urbana territorial, però mai a l’enderroc de l’Estació Nacional d’Autobusos (o d’una part d’aquesta) que s’ha aprovat com a projecte d’interès nacional”. I en aquest marc recorda que ja hi ha antecedents en què el propi tribunal ja ha resolt que “no pot acordar-se la demolició d’una obra si això significa deixar de prestar un servei públic, i no hi ha dubte que l’Estació Nacional d’Autobusos presta un servei públic d’interès general”. Per tant, es desestima la demanda de Molines Patrimonis i se salva l’equipament. Pels pèls.