Molines Patrimonis reclama la demolició de l’Estació Nacional d’Autobusos

La gestora i promotora immobiliària considera que l’administració no ha respectat els acords establerts en el pla parcial on s’inclou l’equipament, ja que el vial que enllaça la Baixada del Molí i Doctor Vilanova no fa els divuit metres pactats

El vial no fa ni de bon tros els divuit metres que s'havien pactat.
El vial no fa ni de bon tros els divuit metres que s'havien pactat. Toni Solanelles

Difícilment s’acabarà demolint, però Molines Patrimonis reclama, en el marc d’un litigi amb l’administració, que s’aterri l’Estació Nacional d’Autobusos. El cas està pendent de sentència i enfronta la patrimonial andorrana a l’administració. Pel mig, un suposat incompliment dels acords als quals s’hauria arribat al seu dia en el marc d’un pla parcial urbanístic que l’Estat justifica que pot obviar per raons d’interès general i utilitat pública. 

La clau de volta de tot plegat és el vial que enllaça, de manera paral·lela a l’avinguda Tarragona, la Baixada del Molí i el carrer Doctor Vilanova. Dit vial, segons l’acord al qual es va arribar al seu dia per desenvolupar aquella zona del Prat del Rull, havia de tenir divuit metres d’amplada. I queda lluny d’aquesta dimensió. Molt lluny. I això és el que hi ha en discussió. El vial, que té un sol carril i una sola direcció, és el que hi ha, per situar-se, entre les andanes de l’estació d’autobusos i els espais ara per ara no edificats que operen, almenys parcialment, com a aparcament exterior comunal.

Si mai la patrimonial volgués edificar en la parcel·la que queda més propera al vial controvertit, no és el mateix que la façana dels edificis que es puguin alçar quedin a una vintena de metres, més que més, de la construcció més propera que quedi enfront, que no que quedi molt més a prop

Quan al seu dia es van fer els acords i les cessions pertinents en el marc del pla parcial a desenvolupar, amb actors privats i públics implicats, es va fixar que el vial que hi hauria en aquell indret seria de divuit metres voravies a banda. El fet que finalment es construís en aquella zona l’Estació Nacional d’Autobusos va fer modificar els pactes inicials. Suposadament, de forma unilateral per part del Govern. D’aquí que el propietari privat, en aquest cas Molines Patrimonis, hagi engegat un litigi per reclamar que es respectin els acords establerts al seu dia.

En efecte, si mai la patrimonial volgués edificar, com està fent en altres indrets propers, en la parcel·la que queda més propera al vial controvertit, no és el mateix que la façana dels edificis que es puguin alçar quedin a una vintena de metres, més que més, de la construcció més propera que quedi enfront, que no que quedi molt més a prop, amb tot el que té d’eventuals molèsties o de devaluació de l’edificació. I això és el que es discuteix ja en una fase molt avançada del procés judicial.

L’Estat, representat en aquest cas pel Govern, considera que l’Estació Nacional d’Autobusos és un equipament d’interès general i utilitat pública i, conseqüentment, hi ha acords que es poden obviar, pactes que poden tenir sense efecte perquè primen interessos superiors. Caldrà veure que hi diuen els tribunals, i malgrat que les fonts judicials consultades estan convençudes que els arguments estatals acabaran imposant-se, la part privada ha demanat com a mesura que permeti fer complir allò pactat al seu dia que s’enderroqui l’estació d’autobusos.

Comentaris (24)

Trending