La impugnació del vot judicial acabarà al Constitucional

El Superior desestima els dos recursos que l’advocat Emili Campos i una altra ciutadana havien presentat després de la Batllia denegués la impugnació de les eleccions i, ara, es prepararà una acció davant el TC

Electors procedint al vot judicial.
Electors procedint al vot judicial. altaveu mèdia

El Tribunal Superior ha validat el procés de vot judicial que havia impugnat un advocat, Emili Campos, i una altra ciutadana. La sala administrativa ha desestimat els dos recursos presentats davant la primera resolució desfavorable de Batllia. Considera que el procediment emprat va ser correcte i que no es pot acreditar que hi hagués cap alteració en els sufragis. El lletrat, però, ja ha deixat clar que no es conforma amb aquesta sentència. El cas, ha avançat, acabarà arribant al Constitucional.

Campos (i també una altra ciutadana) havien interposat demandes pel procediment urgent i preferent reconegut a la Carta Magna. Bàsicament, s’impugnava la proclamació dels resultats electorals del 2 d’abril en considerar que s’havia vulnerat el dret fonamental al sufragi per les irregularitats que, s’assegurava, hi havia en el sistema del vot judicial. El batlle, en primera instància, va desestimar l’acció i es va recórrer al Superior que, ara, s’ha pronunciat en dues sentències gairebé idèntiques.

En la resolució, que també denega la petició de recusació del batlle que va actuar en primera instància, no s’accepta l’argument que les urnes a la seu de la Justícia hagin de ser transparents i precintades. “Com el seu propi nom indica, aquesta modalitat de vot consisteix en què els electors poden dipositar anticipadament els seus sufragis a la Batllia, que els farà arribar la jornada de l’elecció a les corresponents meses electorals, on seran introduïts a l’urna”, expliquen els magistrats que, per tant, entenen que “els vots s’han d’introduir a l’urna a l’inici de la jornada electoral, i, fins aquell moment, els mateixos queden en dipòsit sota custòdia de la Batllia”.

La zona on es podia fer el vot judicial durant la campanya electoral.

Relacionat

Desestimada la impugnació electoral: ni els batlles hi han de ser ni la caixa reciclada és dolenta

Sobre la queixa pel fet que els sobres s’haurien de lliurar sempre a un batlle, el Superior tampoc ho considera d’aquesta forma. De fet, s’entén que és perfectament lícit que altres treballadors de les dependències judicials facin aquesta tasca. “Resultaria inviable una altra solució, en què els batlles no poguessin ser assistits pel personal judicial, quan el volum del vot per dipòsit judicial ha superat en aquest cas els 9.000 sufragis”, remarca la sentència, que argumenta que “la normativa es refereix a la Batllia com a institució, i que els batlles assumeixen la direcció i supervisió d’aquestes modalitats de vot”, però no pas ser obligatòriament la persona que els reculli.

Per últim, el Superior també valida el procés de custòdia dels vots. “En aquest cas, el contingut de les actuacions no acredita que s’hagi produït cap alteració del sentit del sufragi de l’agent ni, per extensió, del conjunt dels emesos per dipòsit judicial”, afirmen els magistrats. Així, “la integritat del vot es garanteix, en primer lloc, mitjançant la introducció dels sobres que contenen la papereta escollida dins d’un altre sobre més gran, que signa l’elector a manera de precinte. Posteriorment, un cop classificats els sobres, es dipositen en una caixa forta situada en un recinte tancat. Finalment, la nit anterior a la jornada electoral, les caixes que contenen els sobres es traslladen a la sala de peces de convicció, que està dotada d’accés biomètric”.

Emili Campos en arribar a la Seu de la Justícia a presentar la demanda.

Relacionat

L’advocat que impugna les eleccions exigeix a la Justícia que demostri que el procés es va fer bé

Així doncs, “se segueix un procediment que garanteix la integritat i la inviolabilitat del vot durant aquest període”. A banda, s’apunta que “la part agent no ha aportat cap element de judici que permeti posar en dubte aquesta conclusió, sinó que es limita a manifestar una sèrie de suspicàcies que no estan adverades per cap prova concloent, i ni tan sols per cap indici”.

Per tot això, tots dos recursos són desestimats. No vol dir, però, que sigui el final del procés. Al contrari, Campos ja ha avançat a Altaveu la seva voluntat de continuar, en aquest cas, acudint davant el Tribunal Constitucional. “Un tema com aquest s’ha de portar al TC”, ha afirmat.

Comentaris (12)

Trending