El Constitucional ha resolt un incident plantejat pel Tribunal de Corts i, alhora, ha fet una tibada d’orelles al Consell General, que a través de Sindicatura defensava que l’article anteriorment citat es podia interpretar de tal manera que la seva aplicació podia ajustar-se als principis constitucionals. Res de res, que diria aquell. Els canvis que el poder legislatiu va introduir al Codi Penal a través d’una modificació via Llei de seguretat pública no s’aguanten.
El TC és clar. Molt clar. I manté que “no és possible efectuar una interpretació de la norma penal que sigui conforme a la Constitució. La vulneració dels articles 4 i 8.2 de la Carta Magna es produeix perquè la imposició conjunta de la pena de multa i de la de treballs per a la comunitat no permet comptar amb el consentiment del condemnat per imposar-li un treball forçós o obligatori, que atempta contra la seva dignitat, sense que es pugui portar a terme una interpretació de l’article 484 del Codi penal conforme a la Constitució, esdevenint clarament inconstitucional i, per tant, nul·la, la imposició d’una pena consistent en un treball en benefici de la comunitat conjuntament amb la multa, sense requerir el previ consentiment del condemnat, a diferència d’allò que hagués succeït amb una previsió alternativa d’imposició de penes, en què una d’elles fos el treball en benefici de la comunitat”.
Corts va plantejar l’incident d’inconstitucionalitat a l’hora de voler jutjar dos ciutadans que havien de ser jutjats per una presumpta contravenció penal de danys dolosos. En ser clau l’article en qüestió per a la resolució del cas i tenir dubtes sobre si s’adeia a la Constitució, els magistrats van preferir abans de pronunciar-se demanar el parer al Tribunal Constitucional
El Constitucional deixa sense efecte l’article en qüestió i, per tant, serà bo el precepte que hi havia anteriorment, que sí que s’adequava a la Constitució. Els dos articles constitucionals que es vulneraven, s’ha dit, són el 4 (“La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia”) i el 8.2 (“Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants”).
El Tribunal de Corts, que en aquesta ocasió tenia el suport del ministeri fiscal, no pas de Sindicatura com s’ha dit, va plantejar l’incident d’inconstitucionalitat a l’hora de voler jutjar dos ciutadans que havien de ser jutjats per una presumpta contravenció penal de danys dolosos. En ser clau l’article en qüestió per a la resolució del cas i tenir dubtes sobre si s’adeia a la Constitució, els magistrats van preferir abans de pronunciar-se demanar el parer al Tribunal Constitucional, que ha deixat sense efecte l’article. O multa o treballs en benefici de la comunitat i sempre que el reu ho accepti, però totes dues coses, no.
Comentaris (3)