El procés es remunta a novembre del 2018, quan el comú de la capital va enviar una carta a la Batllia on feia constar que quedaven pendents de liquidar 8.364 expedients per un valor de 2,46 milions. Es demanava informació sobre l’estat d’execució dels expedients i s’avisava que, si no hi havia resposta en un mes, es considerarien prescrits. La resposta, arribada al desembre, només va fer referència a una part d’aquests procediments. Per la resta, per un valor de 2,34 milions, la corporació va iniciar el procés judicial per reclamar la indemnització a Govern en entendre que hi havia una pèrdua d’ingressos conseqüència d’un funcionament anormal de l’administració de justícia.
Govern, lògicament, i fiscalia es van oposar a la pretensió. Des de l’executiu, fins i tot, es defensava que la corporació parroquial no estava legitimada per fer aquesta reclamació, ja que entenia que únicament els ciutadans poden reclamar aquest tipus d’indemnització. El Superior, però, ha desestimat de forma clara aquesta idea. “Amb independència de que totes les Administracions territorials integren evidentment l’Estat, concebut en sentit ampli, el cert és que aquí s’enfronten una Administració comunal amb l’Administració general, cadascuna de les quals disposa de personalitat jurídica pròpia, de manera que són admissibles les accions interposades per una d’elles contra alguna de les altres”, remarca la sentència.
El comú va donar per prescrits tots els deutes que estaven a la Batllia i el Superior li toca el crostó per aquesta afirmació i només accepta indemnitzar per tres casos que efectivament havien superat el termini legal de reclamació
El Superior també recorda que hi ha resolucions prèvies sobre casos similars, que van acabar amb una condemna a Govern. Tot i això, indica que hi ha circumstàncies diferents, com el fet que llavors “existia en aquells casos una constància fidedigna de la prescripció dels crèdits que havia estat declarada per l’òrgan competent per executar-los, és a dir, la secció d’execucions administratives de la Batllia”.
En canvi, la reclamació actual “no es basa en una o diverses decisions prèvies de l’òrgan jurisdiccional, excepte en el cas de tres autes” aportats pel comú com a prova. Per la resta, “l’existència de prescripció dels crèdits es basa en la mera presumpció derivada que el comú ha demanat informació al respecte, per tal que li fos facilitada en el termini d’un mes, i transcorregut el qual ha considerat que la totalitat dels expedients tramesos a la Batllia al llarg dels anys havien incorregut en prescripció”.
La sentència recorda que la Llei qualificada de la Justícia “exigeix que els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal (...) han de ser sempre certs i efectius, avaluables econòmicament i individualitzats”. En aquests casos, s’entén que “no es pot considerar acreditada la certesa i efectivitat del dany” amb l’excepció d’uns crèdits per un import de 278.416,16 euros. Sobre aquest sí que s’aplica la doctrina prèvia i s’entén que es pot dictaminar una indemnització que, però, es modula pel fet que es va trigar prop d’un any a dur els casos davant la Batllia, fet que “reduïa el seu marge d’actuació” i que sempre hi ha una part dels expedients que “resulten fallits, ja que s’adrecen a persones que han traspassat, que s’han absentat del país o resulten ser insolvents”. Per tant, la indemnització queda fixada en un 50%: 139.308,08 euros.
Comentaris (1)