Govern considera “rumor i safareig” vincular l’‘Operació Catalunya’ al ‘cas BPA’

El Tribunal de Corts s’acull a un subterfugi legal per evitar entrar en el fons de les maniobres de la policia patriòtica i manté que fins i tot en el cas que tot el que ha anat afirmant per exemple el comissari Villarejo fos cert, no té res a veure amb el ‘notice’ del FinCEN

Mariano Rajoy amb Toni Martí davant la seu de Govern quan el primer va visitar Andorra el gener del 2015.
Mariano Rajoy amb Toni Martí davant la seu de Govern quan el primer va visitar Andorra el gener del 2015. ARXIU

La representació lletrada del Govern, constituïda com a acusació particular en la causa general del ‘cas BPA’, considera poc menys que un “rumor i safareig” vincular la denominada ‘Operació Catalunya’ al cas que està jutjant el Tribunal de Corts i la sala jutjadora de l’afer manté que per molt que tot allò que ha anat explicat el controvertit comissari de policia espanyol jubilat José Manuel Villarejo fos cert, el que explica no tindria res a veure amb el que va portar a intervenir Banca Privada d’Andorra (BPA).

Aquests dos apunts s’inclouen en un aute dictat aquest dijous per la sala que presideix el magistrat Enric Anglada i pel qual es desestima l’acció legal impulsada per la defensa d’un dels processats en la causa que considerava que davant els fets que havien anat transcendint es podia concloure que el FinCEN havia estat enganyat i per això havia emès el ‘notice’ que va comportar la intervenció de BPA. Davant d’això, es reclamava que aquella ‘notice’ es deixés sense efecte com a notícia criminis i punt de partida de tota la causa oberta contra el banc i els seus dirigents i treballadors.

El judici se celebra a la Sala Magna de la Seu de la Justícia.

Relacionat

Processats del ‘cas BPA’ reclamen al tribunal que s’atengui a la investigació del Congrés espanyol

El Tribunal de Corts diu que no hi ha cap vincle entre el que va portar el FinCEN a emetre la seva nota i totes aquelles maniobres que semblen més que evidents que va dur a terme la denominada ‘policia patriòtica’ espanyola. I manté que ja al seu dia es van tenir en compte elements com les coaccions a dirigents de BPA i no es va valorar que tingués res a veure amb les decisions de les autoritats financeres americanes. En conseqüència, manté la sala, que s’hagi passat a investigar Mariano Rajoy o Jorge Fernández Díaz per aquells atacs a la sobirania andorrana i a BPA no canvia res.

És més, el tribunal usa una argúcia legal relacionada amb el procediment utilitzat pels defensors dels processats en la causa que s’està jutjant per tal de no haver d’entrar a analitzar l’impacte que pot tenir la comissió d’investigació que s’està constituint al Congrés dels Diputats espanyol o totes les causes judicials, a Andorra i a Espanya, que volen aclarir la denominada ‘Operació Catalunya’. De fet, diversos advocats immersos en la causa que es jutja van demanar al suspensió de la vista fins que no es tingui clar tot el que va la ‘policia patriòtica’.

L''Operació Catalunya', millor en mans de la justícia.

Relacionat

Espot i Sánchez deixen l’’Operació Catalunya’ en mans de la justícia

El Tribunal de Corts rebutja aturar res i tampoc no entra a valorar tota la documentació tramesa, inclosos diversos àudios on per exemple l’esmentat Villarejo explica el ‘modus operandi’ que van utilitzar per obtenir dades contra els dirigents polítics independentistes catalans i fins i tot com va afectar això a Andorra i a la BPA, i no hi entra a valorar-ho perquè considera que els advocats no han emprat la fórmula processal correcta.

És en el marc d’aquesta petició, de posposar la vista judicial fins que no s’aclareixi l’impacte de l’‘Operació Catalunya’ al Principat, que la representació lletrada de Govern manté que les amenaces i coaccions ja s’estan investigant en una altra causa i que tant el Tribunal de Corts com el Constitucional s’han manifestat diverses vegades en el sentit que no hi ha vincle entre la nota del FinCEN i les maniobres de la ‘policia patriòtica’ i que “res afegeix a la manca d’indicis entre uns i altres fets la voluminosa documentació -inclosa la premsa groga andorrana sempre basada en el rumor i el safareig- aportada per escrit de la defensa” que demanava l’aturada de la vista.

EL ‘NO’ LLIGAM

Entre l’argumentació jurídica per denegar les pretensions de les defenses -d’anul·lar la causa o, almenys, d’esperar a saber el resultat de les diverses investigacions en curs per aclarir l’abast de l’impacte de la denominada ‘Operació Catalunya’ a Andorra-, el Tribunal de Corts assegura que “la manca de nexe de causalitat entre ambdós afers està suficientment motivat, i això partint de la presumpció que tots els fets relatats en l’escrit de demanda siguin certs”. Per tant, “la valoració de la totalitat de la provada aportada, inclosos CDs amb les escoltes a l’antic comissari Villarejo esdevé innecessària, doncs fins i tot acceptada d’entrada la presumpció de veracitat, no poden ser tingudes en compte per la manca de nexe de causalitat, sense que sigui escaient entrar en qualsevol altra consideració”.

“La valoració de la totalitat de la provada aportada, inclosos CDs amb les escoltes a l’antic comissari Villarejo esdevé innecessària, doncs fins i tot acceptada d’entrada la presumpció de veracitat, no poden ser tingudes en compte per la manca de nexe de causalitat, sense que sigui escaient entrar en qualsevol altra consideració”

¿I en què se sosté que no hi ha vinculació entre el ‘notice’ del FinCEN i l’‘Operació Catalunya’? Doncs per exemple pel fet que en la nota de l’agència dependent del departament del Tresor nord-americà en cap moment es parla ni dels Pujol ni de la policia patriòtica ni es diu res de cap comunicació de les autoritats espanyoles, manté l’aute ara notificat referint-se a altres resolucions judicials prèvies. I encara diu que l’homòleg del FInCEN no és pas la policia sinó el Sepblac.

No diu el tribunal en cap moment que, justament, es va fer servir el Sepblac per obrir una investigació contra Banco Madrid que finalment va acabar en res. En canvi, sí que indiquen els magistrats que en qualsevol cas seria a Banco Madrid a qui afectaria i no a BPA. “Però és que fins i tot fent un pas més i acceptant la ficció jurídica que hi hagués indicis que el FinCEN hagués rebut d’autoritats espanyoles informació falsa, aquesta no hauria motivat el ‘Notice of Findings’, doncs els casos en què es fonamenta estaven ja judicialitzats als corresponents països en aquella data i com a mínim existeixen indicis ferms de la seva existència”.

En fi, que els advocats promotors de les iniciatives legals consideren que les autoritats judicials andorranes miren de posar tots els ‘tallafocs’ que poden respecte de l’‘Operació Catalunya’ per tal de marcar distància i poder seguir amb la “seva estratègia”. Els defensors estudien ara quina estratègia, valgui la redundància, han de seguir ells per, almenys, obligar el tribunal a haver d’analitzar els ingents indicis i proves que evidenciarien que la ‘policia patriòtica’ espanyola va maniobrar per poder aconseguir la intervenció de BPA amb l’objectiu de trobar unes dades que no van localitzar mai perquè, simplement, no existien.

Comentaris (4)

Trending