La Batllia ja havia desestimat inicialment la demanda de Saetde, que amb la intenció de poder explotar tots els refugis del Principat, ha anat engegant accions legals contra tots els concursos públics, qüestionant fins i tot les condicions en algunes ocasions. En el cas de l’equipament del Juclar, la societat que explota les pistes d’esquí del Pas de la Casa i Grau Roig centrava la seva reclamació en dos punts. Els dos sobre els quals s’ha referit obertament el Superior en analitzar el recurs plantejat per l’empresa nival.
Saetde entena que “l’obligació continguda en el plec de bases, per la qual el concessionari ha de continuar prestant el servei en tot cas de renúncia del contracte, és una clàusula abusiva i arbitrària” i també considerava que “les condicions exigides al guarda major del refugi vulneren els principis d’objectivitat i de lliure concurrència, ja que no hi ha gaires persones que disposin d’un títol oficial de guarda de refugi de muntanya. A més, els requisits relatius a l’exclusivitat i a la presència física al refugi són discriminatòries respecte d’altres models d’explotació com el de la societat agent”.
La sala administrativa del TS, però, ha deixat sense efecte el recurs de Saetde i ho fa dient que les exigències plantejades pel comú de Canillo no són en cap cas fora de lloc. Sobre la qüestió de garantir la continuïtat del servei, d’entrada el tribunal observa que “en aquest tipus de contractes, constitueix una regla general el principi de continuïtat en la prestació del servei públic”. I al raonament de fons desestimatori hi arriba després de fer una anàlisi de la llei de contractació pública i del codi de l’administració.
La sala deixa clar que en el cas que l’administració es demori molt en la designació d’un recanvi de prestador de servei, l’empresa que l’hagi de mantenir tindrà dret a reclamar pels perjudicis soferts
La sala troba que “no es pot considerar contrària a dret la clàusula impugnada, que, com ella mateixa indica, consisteix en una mesura de caràcter merament transitori que pretén assegurar l’efectivitat de les previsions legals que s’acaba d’examinar. En tot cas, si l’administració incorre en una demora injustificada en la selecció d’un nou contractista, l’antic concessionari podrà exercitar les accions procedents, inclosa la reclamació dels perjudicis que pateixi per aquesta causa”.
Quant a les exigències que s’imposen en relació amb la persona responsable de la guarda del refugi, recorda que en el cas dels serveis públics correspon a l’administració establir les condicions i encara manifesta el tribunal que el marge de discrecionalitat, en aquest cas del comú de Canillo, és ampli. “En aquest cas, no es pot considerar contrària a dret l’exigència d’una titulació oficial de guarda de refugi, ja que es tracta d’una condició encaminada a obtenir una prestació del servei de major qualitat, de la mateixa manera que els altres requisits relatius a la incompatibilitat per actuar en altres refugis i la necessària presència del guarda major en la instal·lació.”
El Superior també refuta l’argumentació de Saetde que al Principat hi ha pocs titulats com els que requeria el comú canillenc. Diu la sentència recentment dictada que “el fet que existeixin un major o menor nombre de persones titulades a Andorra no es pot considerar en aquest cas com a discriminatori, quan es tracta d’una titulació perfectament accessible, almenys als centres oficials dels països veïns, sinó que es tracta, com s’ha dit, d’una condició que garanteix una major preparació i, en conseqüència, una millor prestació del servei”.
Comentaris