Estrasburg accepta estudiar la lentitud i mal funcionament de la Justícia andorrana

El Tribunal Europeu dels Drets de l’Home admet a tràmit la demanda presentada per un financer que va perdre un milió d’euros perquè la Batllia no va adoptar les mesures escaients sobre uns actius borsaris bloquejats i després de set anys va arxivar la denúncia que va portar al bloqueig

Una imatge de la seu del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home.
Una imatge de la seu del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home. ARXIU

El Tribunal Europeu dels Drets de l’Home estudiarà la lentitud i l’anormal funcionament de la Justícia andorrana. Potser serà una mica col·lateral i en un cas concret, és clar, però es veure si set anys per decidir finalment arxivar una denúncia són molts o no. De moment, Estrasburg acaba d’admetre a tràmit la demanda presentada per un financer asturià que a través d’una societat panamenya feia diverses operacions borsàries. Arran d’un bloqueig dictat per la Batllia i un procés que va durar set anys i va acabar en no res, la societat va perdre un milió d’euros.

El demandant formalment acusa l’Estat andorrà per no haver fet el que calia per protegir els interessos d’un ciutadà. En concret, considera que hi va haver un anormal funcionament de la Justícia perquè davant un procés indegut per una dilació no justificada, els tribunals que van trigar set anys a arribar a la conclusió que l’afectat va defensar des del primer moment -que l’acusació que se li formulava no era possible perquè no estava tipificada en el Codi penal andorrà-, no van adoptar les mesures escaients per garantir el patrimoni de l’investigat.

Alhora també es lamenta que els tribunals -el plenari del Superior i el Constitucional després, van negar que hi hagués mal funcionament judicial- mai no van motivar perquè no s’havien adoptat les decisions que calgués perquè el financer, que era client d’Andbank, no veiés minvat el seu patrimoni. Quan set anys després de l’inici de la investigació del cas aquest es va arxivar perquè no hi havia delicte punible al Principat, el milió d’euros que el demandant havia guanyat gràcies a una inversió borsària en un producte financer d’alt risc s’havia esfumat. De fet, i més enllà del cas que ara arriba a Estrasburg, la societat panamenya i els seus representants també mantenen una pugna amb Andbank per administració deslleial i apropiació indeguda.

Tot plegat va arrencar el 7 de setembre del 2010, quan el ministeri fiscal va remetre a la presidència de la Batllia una denúncia formulada pel llavors INAF sobre un possible cas d’abús d’informació privilegiada per part dels recurrents

Tot plegat va arrencar el 7 de setembre del 2010, quan el ministeri fiscal va remetre a la presidència de la Batllia una denúncia formulada pel llavors INAF sobre un possible cas d’abús d’informació privilegiada per part dels recurrents. La Batllia va decretar el control de moviments de tots els seus comptes bancaris i, el 5 d’octubre del 2010, en va decretar el seu bloqueig immediat. El 17 d’octubre del 2017, la secció d’instrucció especialitzada 1 de la Batllia va dictar un aute en què acordava l’arxiu de les diligències prèvies incoades. Es va tancar la qüestió investigada però llavors els titulars dels valors bloquejats es van adonar que no hi quedava el que hi havia d’haver i aquí es va iniciar el procés que ha acabat a Estrasburg.

Passar el primer tall no és sinònim que s’acabi condemnant la part demandada, en aquest cas l’Estat andorrà. Però sí que hi ha molt números que sigui així atès que el primer filtre, en el cas del Tribunal de Drets Humans, no és formal o processal. Ja hi ha una primera anàlisi de fons força exhaustiva. Només acaben admetent-se casos que portin quelcom de rellevant per a la Cort, que no siguin debatuts de manera clara i sovintejada. De fet, com a molt, només un de cada cinc casos solen ser admesos, a Estrasburg.

Els demandants sempre han defensat que el seu cas no era complex pel simple fet de l’existència de valors mobiliaris, afegint que resultava absurd estar set anys investigant per si hi podia haver implicat algun funcionari. I és que en el món financer, tenir informació privilegiada i usar-la sí que seria un delicte en el cas andorrà si es fos funcionari però no si s’és qualsevol altre ciutadà. En les causes prèvies davant de tribunals del Principat, els demandants han destacat que existeixen lapses de temps inactius de nou mesos i que Andbank va avisar en tres ocasions en relació amb el tancament de les posicions per tal d’evitar causar danys als valors.

La Batllia no ho va considerar i quan es va acabar el cas judicial els valors ja havien fet figa. Els demandants sempre han adduït que Andorra no va tancar l’expedient fins que no ho van fer els Estats Units. Almenys alguns dels impulsors de la demanda que ara ha admès el Tribunal Europeu dels Drets Humans entronca amb el ‘cas Parquet’, obert a Espanya fa més d’una dècada i que intentava aclarir si hi havia una trama de corrupció en el marc de la Comissió Nacional del Mercat del Valor formada per funcionaris que es dedicaven a extorsionar i cobrar suborns per concedir o retirar llicències a societats de valors. També aquest cas es va tancar sense res.

Etiquetes

Comentaris (7)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.