Però segons que ha pogut saber ara l’Altaveu una vegada s’ha reactivat la investigació del ‘cas Orfund’, és clar que les autoritats judicials espanyoles que instrueixen la causa arran d’una querella presentada per un dels suposats esclaus dels ‘diamants de sang’ es van interessar per qüestions molt concretes en relació amb les activitats del Grup Orfund. En aquest sentit, per exemple, i segons que va referir la batlle Azahara Cascales en un aute pel qual va deixar en suspens la comissió rogatòria internacional (CRI) promoguda per l’Audiència espanyola i que mai més es va acabar responent, Espanya va sol·licitar que es facilités informació de l’expresident de Monròvia Alhaji Sekou Fofana i de l’exministre de Mines de Libèria Dunbar Jenking.
En concret, i vist que Fofana hauria signat algun memoràndum de col·laboració amb Orfund per a la utilització de mines sobre les quals ell tenia permisos d’explotació, l’Audiència va demanar que es fes un llistat de les actuacions policials dutes a terme per tasques d’acompanyament, escolta, recepció o qualsevol altre servei fet en territori andorrà entre l’1 de gener del 1999 i l’1 de gener del 2000 i en què els protegits fossin els citats Fofana o Jenking.
Espanya va sol·licitar que es facilités informació de possibles estades al Principat, durant el 1999, de l’expresident de Monròvia Alhaji Sekou Fofana i de l’exministre de Mines de Libèria Dunbar Jenking
Aquesta només va ser una de les peticions. També se sol·licitaven en el marc de l’esmentada CRI que es facilités la composició societària de totes les filials o matrius del Grup Orfund o les entrades i sortides de territori nacional andorrà entre l’1 de gener de 1998 i el 31 de desembre del 2001 de dos dels homes de la foneria que estaven encarregats de fer treballs d’enllaç amb molts països africans i que, de fet, sovint estaven sobre terreny: l’investigat Manuel Terrén i el seu subordinat Luis Bielsa.
Sobre aquests dos treballadors d’Orfund -Terrén alhora era accionista també- també es reclamava tenir una relació dels seus dipòsits bancaris, actius financers, comptes i saldos i els moviments bancaris en les mateixes dates que les entrades i sortides. I es volia saber quines transferències, ja fossin emeses o rebudes, que Terrén o Bielsa haguessin pogut tenir amb Panamà com a país d’enllaç. També es demanava quines operacions havien fet amb Western Union Andorra.
La batlle que va ‘gestionar’ la CRI va deixar-la en suspens en espera de rebre més informació de l’Audiència. Es pretenia tenir més elements sobre les dates de referència de la investigació, aparentment. En tot cas, malgrat que Espanya posteriorment va tornar a facilitar més informació, mai més s’ha respost ni s’ha col·laborat. I veient que Andorra s’aferrava informalment a la manca de tipificació de la lesa humanitat i que amb aquesta justificació el pas següent podia ser al·legar la prescripció del hipotètics delictes, es va canviar d’estratègia des de l’Audiència nacional i no s’ha tornat a insistir en la cooperació judicial internacional amb el Principat.
Comentaris (13)