La pena imposada en primera instància -els condemnats tenen quinze dies per poder recórrer contra la resolució i és segur que ho faran, amb la qual cosa s’haurà de pronunciar més endavant sobre el cas la sala penal del Tribunal Superior- és pràcticament el mateix que va sol·licitar el ministeri fiscal. Només es rebaixa mig any allò sol·licitat per a l’empresari a qui s’atribuïen més delictes. El presumpte sicari està a la presó des de la seva detenció. Els dos germans, de 31 i 35 anys, van estar a la Comella vuit mesos i després van fer un temps d’arrest domiciliari. Si es confirma la sentència dictada aquest migdia haurien de tornar a ingressar al centre penitenciari.
El cas va esclatar el 3 de maig del 2022 quan la policia va detenir els tres homes en les immediacions d’un bar-restaurant molt proper al magatzem de l’empresa que regenten els dos germans. Prèviament, i arran d’una crisi d’angoixa, el constructor suposadament extorquit, que devia uns 190.000 euros a dues societats dels empresaris, havia denunciat els fets. L’acusació particular demanava cinc anys de presó per a tots els implicats mentre que la defensa dels processats en volia l’absolució, en considerar que els fets no eren constitutius de delicte. Que no hi havia prova de res. Que els missatges eren entre amics.
I que, al final, la culpa era de qui havia generat el deute i al final tots hi anaven bé, perquè suposadament el suposat sicari també havia arribat amb un acord laboral amb el denunciant i presumpte extorquit. Però el tribunal no entén res d’això i ha dictat una sentència condemnatòria. En efecte, segons la sentència, d’unes 25 pàgines, hi ha suficient prova documental per considerar provats els fets malgrat que no hi hagi una visió directa del dia que hauria succeït la primera trobada suposadament atemoridora del presumpte esbirro vers el responsable de Buiques.
La condemna es basa en els moltíssims missatges de WhatsApp que els penats haurien enviat a parelles i amics. Especialment se sustenta en els àudios que un dels germans hauria fet arribar a la seva parella i a través dels quals pràcticament transmetia al moment tot el que s’anava fent. Alhora, tot i admetre que Buiques tenia un deute contret vers les empreses dels dos germans, la sala manté que no està acreditat que l’amenaçat hagués d’assumir legalment els impagaments dels quals els empresaris feien responsable.
Per to plegat, al germà gran el Tribunal de Corts li imposa, a més, dels quatre anys i mig de presó, la privació del permís d’arma. I per a l’amic que hauria estat l’executor suposat de les amenaces demana 20 anys d’expulsió una vegada complerta la condemna ferma. Perquè les penes anunciades es pretenen fermes en els tres casos. Els condemnats hauran d’abonar solidàriament una indemnització (responsabilitat civil) de 19.000 euros a l’extorquit. Dels quals 3.000 euros són per danys morals i, la resta, producte dels pagaments que hauria fet arran de les amenaces. A comptes per saldar el deute de la constructora amb l’empresa subministradora de materials dels dos germans.
Comentaris (28)