L’Alt tribunal ha avalat els elements essencial del recurs d’empara presentat pel grup parlamentari socialdemòcrata contra diversos preceptes de la Llei qualificada de la persona i la família i deixa en ridícul, en certa manera, les justificacions al·legades per la síndica general en nom del Consell General, que és qui finalment va aprovar la llei, i el ministeri públic, que pretenia fins i tot que no s’admetés a tràmit la reclamació del PS perquè els seus consellers havien acabat votant a favor d’un text que comporta altres millores a nivell social.
La raó essencial dels socialdemòcrates era evitar que una unió, una boda, el que se li vulgui dir, tingués dues denominacions diferents en funció de si es passa per l’altar o no. El PS reclamava també l’anul·lació de diversos articles que estableixen els requisits necessaris per procedir a un matrimoni canònic o que avalen, per dir-ho així, els efectes del trencament conjugal, de la dissolució matrimonial. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional manté que si un tria lliurement casar-se per l’Església, s’ha d’atendre als seus requisits i això no discrimina.
Els arguments del TC són inapel·lables i comporten una dura ‘sanció’ a la justificació de la síndica i la fiscalia, i també a Govern, a la majoria parlamentària i al Coprincipat mitrat
A més, recorda, l’Estat andorrà té uns acords especials amb la Santa Seu i la Constitució reconeix una mena d’estatus privilegiat a l’Església catòlica. Però aquestes privilegis no tenen cabuda en l’elecció general, en la denominació de la unió per molt que jurídicament tingui el mateix efecte un casament civil i un matrimoni canònic. I els arguments del Constitucional són inapel·lables i comporten una dura ‘sanció’ a la justificació de la síndica i la fiscalia, que venien a dir que són diferències tècniques sense importància i que, al capdavall, tothom pot escollir com vol unir-se. Però el TC deixa clar que això no és així.
I que “el fet de reservar a les unions matrimonials catòliques la denominació de ‘matrimoni canònic’ i a totes les altres ‘casament civil’ ha establert una discriminació pública per raó de conviccions religioses contrària als articles 6, 11 i 14 de la Constitució”. Per tant, és contrària al principi d’igualtat, a la llibertat religiosa i de culte o al dret a la intimitat. Els raonaments de l’Alt constitucional són clars i diàfans. I ara caldrà veure com resol el legislador el fet que s’anul·li l’article que estableix la diferència entre les dues tipologies d’unió i, en menor mesura, una disposició transitòria que fixava la necessitat que el Registre Civil emetés un certificat en el cas de les unions civils perquè aquestes tinguessin legalment el mateix efecte que els casaments.
EL RAONAMENT
En la seva sentència, dictada aquest dimarts, el TC deixa clar, d’entrada, que “si bé aquestes dues formes de matrimoni tenen els mateixos efectes jurídics respecte de la legislació civil, tenen denominacions diferents, ‘casament civil’ pel matrimoni resultant de la cerimònia civil i ‘matrimoni canònic’ pel matrimoni resultant de la cerimònia religiosa”. A partir d’aquí desgrana els motius pels quals acaba considerant discriminatori tal precepte.
I diu: “D’aquesta diferència de terminologia se’n deriva que la forma del ‘casament civil’ revesteix totes les formes d’unió matrimonial siguin quines siguin les religions, les creences, les opinions o el sexe dels contraents, però, per contra, l'adjectiu ‘canònic' implica, per definició, necessàriament i solament les unions entre els contraents catòlics”. El tribunal hi afegeix que “efectivament, com ho reconeix la síndica general, l’opció del matrimoni canònic pressuposa que els contraents reuneixin certes condicions pròpies a la fe catòlica, com el baptisme, condicions que no son necessàries pel casament civil; a més, aquesta diferència serà pública i visible, atès que el Registre Civil indicarà si la unió s'ha realitzat en forma de ‘casament civil’ o de ‘matrimoni canònic’ i posarà en evidència les creences religioses dels cònjuges casats en forma de ‘matrimoni canònic’”.
“El fet de reservar a les unions matrimonials catòliques la denominació de ‘matrimoni canònic’ i a totes les altres ‘casament civil’ ha establert una discriminació pública per raó de conviccions religioses contrària als articles 6, 11 i 14 de la Constitució”
En els seus considerants, el TC també reparteix al ministeri públic quan diu que “així com ho destaca el ministeri fiscal, l’opció entre una i altra forma de matrimoni es fa en funció de les conviccions dels contraents” però, li recorda al fiscal, “aquesta tria no és lliure i voluntària”. I ho exemplifica amb elements prou entenedors: “Per exemple, un catòlic homosexual o una persona no batejada no pot triar una o altra forma de matrimoni, sinó que haurà d'optar pel ‘casament civil’; per tant, tret que es vulneri l'article 6 de la Constitució, que estableix que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social, així com l'article 11 de la Constitució, que estableix que la Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences, l'article impugnat no pot donar a una mateixa situació jurídica -la unió matrimonial- noms diferents que fan aparèixer públicament la convicció religiosa dels contraents”.
Evidentment, doncs, hi ha discriminació. I com que el Constitucional ha de vetllar perquè això no sigui així, no li cap més remei que declarar “nul i sense efecte” l’article impugnat. I també s’anul·la la disposició transitòria que reclama una certificat per aquells que han promogut una unió civil perquè tingui, aquesta, els mateixos efectes que el casament civil. I diu el Constitucional que “d’aquesta disposició se’n deriva que aquesta menció afegida als certificats de tes unions civils i publicades al Registre Civil farà aparèixer les unions que son d'origen civil i aquelles que son d'origen religiós; així, els catòlics seran tractats de manera diferent en funció de si són heterosexuals o homosexuals; els primers podran triar entre el casament civil i el matrimoni canònic, els segons no seran lliures de triar, ja que només podran optar pel casament civil”.
En fi, una trompada en tota regla, formalment, a Sindicatura i a fiscalia que són els que han aguantat el tipus en el marc del procediment. Però, també, al Govern, als grups parlamentaris que li donen suport i a l’Església que de ben segur burxava per darrera.
Comentaris (10)