La designació de batlles lluny d’aplacar els ànims posa més llenya al foc a la Justícia

L’elecció de cinc secretaris judicials per ocupar les vacants de jutges, tot i que almenys dos d’ells no van aprovar els exàmens, enrareix més encara un clima insostenible a primera instància i entre els advocats

La nova Seu de la Justícia.
La nova Seu de la Justícia. Toni Solanelles

El concurs per a la provisió de batlles portarà cua. Com a mínim, deixa més ombres que llums en un procés ja molt qüestionat d’entrada. El fet que almenys dos dels cinc candidats escollits, tots secretaris judicials, no hagin aprovat l’examen en sí però hagin obtingut la plaça per mèrits pot esdevenir tota una bomba de rellotgeria. Fins al punt que no és descartable que el concurs s’acabi impugnant, malgrat que és poc probable. Ni el canvi de seu no ha millorat el clima en la primera instància judicial. I tampoc no s’espera que el desembarcament dels nous jutges resolgui la situació.

Les bases del concurs ja establien una major puntuació en funció de segons quina experiència per tal de reconèixer una mena de mèrit. Però aquella puntuació s’hauria multiplicat per tal de poder fer passar dos dels elegits per davant d’altres candidats. I això està comportant un notable rebombori. A més, entre els aspirants a batlle hi havia més secretaris judicials a banda dels cinc que haurien assolit la plaça. I els que no han aconseguit fer el salt, estarien dolguts, justament, pel fet de no haver estat ells els promocionats.

El joc de cadires, però, no seria complert del tot. I amb això, suposadament, jugarien aquells que han de designar. Perquè encara hi ha dues places de fiscal. I dos de les persones que han estat designades ara batlles es presenten al concurs per a la provisió dels llocs vacants al ministeri públic. Si acabessin guanyant també aquelles places, haurien de triar: o batlle o fiscal. I hi podrien haver nous forats. Tota una mena de ‘tetris’ que sols fa que posar més llenya a un foc encès i que amenaça de cremar-ho tot.

El joc de cadires, però, no seria complert del tot. I amb això, suposadament, jugarien aquells que han de designar. Perquè encara hi ha dues places de fiscal. I dos de les persones que han estat designades ara batlles es presenten al concurs per a la provisió dels llocs vacants al ministeri públic

Fins i tot alguns dels aspirants que no són de la carrera judicial, lamenten que tot estava ‘arranjat’ perquè entressin professionals amb experiència a la casa perquè això, suposadament, dóna marge al Consell Superior de la Justícia a escurçar la formació que han de fer abans d’incorporar-se a la seva nova tasca. Al seu nou càrrec. Recorden, però, tant altres aspirants com advocats cooperadors necessaris del sistema judicial, que es tractava d’un concurs-oposició. D’un examen. No pas d’un concurs de mèrits.

Aquesta segona fórmula és la que s’usa per designar magistrats als òrgans jurisdiccionals superiors, però no pas ni a la primera instància, que és la que està veritablement malament, amb un col·lapse brutal i amb batlles, ara mateix, encarregant-se alhora de múltiples oficines judicials, i també al ministeri públic, de qui es lamenta fa temps la molta ascendència i influència que té sobre molts dels batlles.

Però encara hi ha un altre element que distorsiona l’elecció i està generant mal ambient. Entre els batlles actuals, entre d’altres que haurien pretès ser-ho, i entre els advocats que es posen les mans al cap. Quines garanties dóna un batlle que no ha aprovat l’examen per ser-ho? Com pot tenir el mateix càrrec que algú que va passar una prova i la va superar aprovant un examen de coneixements aquell que no ha mostrat aquells coneixements?

Una imatge de l'accés principal de la nova seu de la Justícia.

Relacionat

Cinc secretaris judicials ascendeixen a batlle i vuit juristes aspiren a esdevenir fiscal

Més encara, si resulta que un secretari judicial no ha aconseguit aprovar l’examen, potser és que tampoc no estava prou preparat per ostentar un càrrec que en qualsevol oficina judicial és clau. Perquè és el coordinador general de l’oficina, en molts casos, i perquè tot sovint els secretaris generals són els encarregats de preparar l’esquelet de les resolucions que acaben polint i signant els batlles. Però que tenen una base, o haurien de tenir-la, a partir de la feina del secretari.

Etiquetes

Comentaris (10)

Trending