Les defenses del ‘cas BPA’ preparen noves accions en ser ‘només’ evasió fiscal el ‘cas Emperador’

El delicte contra la hisenda pública, és a dir, evitar impostos a Espanya, és el més rellevant en relació amb el cas que va fonamentar la causa general que va dur a intervenir el banc i el judici de la qual està ajornat

Imatge d'una de les sessions del judici, que continua ajornat per ara.
Imatge d'una de les sessions del judici, que continua ajornat per ara. ARXIU

Les defenses dels processats en el ‘cas BPA’ preparen noves accions judicials després de confirmar-se que les autoritats judicials espanyoles consideren que essencialment la denominada ‘operació Emperador’, que centra la causa general en què es va sustentar legalment la intervenció del banc andorrà el 2015, té com a rerefons la voluntat dels investigats -més de cent persones- l’evasió d’impostos a l’Estat espanyol. El delicte fiscal no era en aquell moment punible al Principat.

El jutjat d’instrucció número 4 de l’Audiència nacional espanyola ha dictat aquest dimecres l’aute pel qual envia a judici fins a 105 persones -encara que algunes d’elles no les té localitzades- per l’afer de la defraudació impositiva de tot un seguit d’empresaris xinesos, capitanejats per Gao Ping, que estaven estructurats en diferents trames o grups, fins a sis de diferents segons els investigadors i segons que recull l’aute que fixa les claus del judici que s’haurà de celebrar pel procediment abreujat atès que cap dels implicats podrà ser condemnat a més de nou anys de presó.

La clau de volta de tot plegat és el delicte contra la hisenda pública, “una conducta típica realitzada bé per acció o omissió i dirigida, en aquest cas, a eludir el pagament de tributs en concepte d’aranzels i IVA en la importació”

El delicte origen no estava tipificat en cap moment, a l’època, al Principat. Al seu dia es parlava de si els diners que suposadament es blanquejaven procedien d’extorsions o de prostitució. Res de tot això apareix en l’aute de l’audiència nacional, de més de 200 pàgines. En la seva qualificació jurídica parla d’organització criminal, perquè suposadament els diferents encausats seguien rols definits, es fa ressò d’un suposat delicte de falsificació de documents mercantils i públics (perquè essencialment es creaven factures per poder justificar el pagament de menys IVA del que tocava); també es considera que hi va haver blanqueig de capitals.

Però la clau de volta de tot plegat és el delicte contra la hisenda pública i, com recull l’aute de constant referència, “una conducta típica realitzada bé per acció o omissió i dirigida, en aquest cas, a eludir el pagament de tributs en concepte d’aranzels i IVA en la importació”. Per tant, el cas  es redueix eminentment a un delicte fiscal que no era punible al Principat en el moment que s’hauria comès i que ni tan sols tampoc es podia considerar tal quan es decideix la intervenció de l’entitat bancària. De fet, BPA apareix de passada en l’escrit i no pas com a persona jurídica sinó referida a través d’algun gestor o client seu. Com també se cita en l’aute algun gestor de filials d’altres entitats del país (MoraBanc en aquesta ocasió).

Davant l’evidència que de l’únic de què es parla es de les compensacions dineràries -l’empresari Rafael Pallardó apareix com una de les més de cent persones que haurà d’anar a judici i se li atribueix un paper destacat dins de la trama de cooperadors dels empresaris xinesos- i que hi ha moltes més entitats bancàries implicades arreu, els defensors dels processats estan analitzant fil per randa l’escrit per tornar a insistir amb allò que mantenen des de l’inici. Al Principat no hi havia cap trama de res si no que s’estava fent els procediments ‘habituals’ emprats per una plaça financera ‘off shore’.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.