En diferents passatges de la declaració i durant el torn de darrera paraula, l’home que va ser enxampat i denunciat pels principals patrons de la fundació l’agost del 2019 ha afirmat i que si va marxar del país en ser descobert va ser perquè “em sentia avergonyit”. Claverol, que ha demanat “disculpes a la fundació i als meus pares” i ha afirmat que després que esclatés l’afer la seva situació “no ha sigut fàcil en absolut”, es juga sis anys de presó ferma. És el que demana la fiscalia. També en reclama la inhabilitació per a càrrecs de gestió pública, 6.000 euros d’indemnització per a la fundació pels perjudicis morals causats i que es publiqui la sentència.
La defensa del processat, amb una gran argumentació jurídica més enllà del sentit comú i els fets constatats, només admet una indeguda administració de l’ens per abús de confiança
La defensa, que ha fet una argumentació jurídica que ha tingut bocabadats, en sentit positiu, els magistrats del tribunal, ha justificat perquè no es complien jurídicament els requisits perquè el seu patrocinat sigui acusat d’apropiació indeguda i d’estafa. En fi, sense donar-hi més tombs, i partint de la base que al cap d’algunes setmanes de la descoberta i la denúncia la mare de Claverol va tornar els diners que s’havia reintegrat indegudament, la defensa només admet l’administració deslleial, i considera que la pena no hauria de superar els quatre mesos condicionals.
El cas es remunta al 2019, quan Claverol, després de deixar el patronat de l’Escola Nostra Senyora de Meritxell va entrar en representació del bisbat d’Urgell a la Fundació Privada Tutelar. Primer com a vocal, però ben aviat, i després de la baixa de la gerent de l’organització, va assumir la secretaria i encara més tard, la presidència del patronat. Com a secretari va fer el primer reintegrament fraudulent, de 2.300 euros. Se li va veure tanta implicació en la tasca patronal que, finalment, i a proposta del llavors president de l’ens, Joan Carles Rodríguez Miñana, va acabar sent designat president. Era el juliol d’aquell 2019. En poc més de quinze dies es va embutxacar sis reintegraments. Fins als 20.700 euros.
El que va fer encendre les alarmes de les administratives de la fundació, a toro passat, això sí, va ser l’exigència i la urgència per cobrar 2.250 euros que justificava per la dedicació en la recerca d’un local per a la fundació, vist que les instal·lacions on estaven emplaçats llavors havien quedat petites. Se li van abonar aquells diners, que encara avui Claverol considera que li pertocaven pels serveis prestats per molt que la resta de testimonis han indicat que els càrrecs al patronat de la Fundació Tutelar eren “a títol gratuït”. Certament, posteriorment també va retornar aquests diners. “Si s’han de retornar, es retornen”, ha dit avui Claverol que va afirmar llavors.
DESFILADA DE PATRONS
Més enllà de la discussió jurídica que els magistrats hauran de resoldre, ha quedat clar durant la vista que Claverol es va passar de frenada. I les explicacions que molt discretament i amb la boca petita encara avui han reeixit ben poc. L’expresident de la fundació ha fet creure que aquells dies, per la manca de gerent, el nombre de reunions era molt alt. Setmanal o fins i tot més, ha arribat a dir. La percepció era ben diferent en la resta de membres del patronat. Joan Carles Rodríguez Miñana ha admès que hi havia molta feina. Sí. Però les reunions, potser una cada tres mesos.
Els testimonis han deixat clar que mai es va autoritzar Claverol a fer els reintegraments que va fer i, tampoc, a cobrar per cap gestió com encara que hi tenia dret
Les apreciacions dels uns i dels altres han estat ben percebudes pels magistrats, presidits per un Enric Anglada que ha anat perfilant algunes de les preguntes fetes per la fiscalia. I, clarament, s’ha mostrat sorprès per les contradiccions entre els testimonis i l’acusat. El testimoniatge ha reunit un bon reguitzell dels patrons de llavors. Cert que no ha comparegut davant el tribunal el ministre d’Interior i Justícia, Josep Maria Rossell, que va ser qui va interposar la denúncia quan es va descobrir tot plegat.
Per davant del tribunal hi han passat patrons que van viure els fets (Carles Areny, Esther Puigcercós, Simon Binsted…) i responsables de la fundació al seu dia que no hi eren encara quan tot l’embolic va aflorar (com Josep Rodríguez o Sílvia Gabarre). Més o menys, tots han coincidit en el mateix: que ningú havia autoritzat a Claverol fer els reintegraments, que era clar que els membres del patronat no percebrien ni un euro per cap feina i que a la fundació no es movia diner en efectiu. Bé, sí, Claverol sí, però ja s’ha vist amb quines finalitats ho feia.
Ningú no va autoritzar l’expresident de la fundació a percebre els 2.250 euros que s’assignava per a les gestions immobiliàries -un pagament/cobrament que Claverol va avisar que seria assidu a partir de la primera (i última) factura- i ben pocs recordaven els pressupostos que el processat va demanar a una empresa d’Encamp perquè refés la web de la fundació. Per cert, són aquests pressupostos un dels elements amb els quals la fiscalia justifica l’administració deslleial. En tot cas, ha admès la defensa, els tractes sobre el lloc web evidencien abús de poder, excés de confiança, però res d’administrar malament.
LA MALA IMATGE
En tot cas, un bon enrenou per 23.000 euros el que va generar David Claverol, que en el moment dels fets entroncava amb bona part de la classe política demòcrata secretària general de Govern inclosa, una Ester Fenoll que és qui més en vol a l’expresident fundacional. La fiscalia ha centrat part de les preguntes en l’impacte que va tenir el fet per a l’organització, per a l’entitat dedicada a tutelar persones amb la capacitat legal alterada. Poc o molt, els patrons que han declarat com a testimoni han assegurat que tot plegat els va agafar per sorpresa (i a la majoria d’ells de vacances) i que malgrat que no va causar un perjudici econòmic, sí que va causar neguit, inclòs als tutelats, i mala imatge pública.
Justament, l’acusació pública ha remarcat la finalitat, l’objecte de la fundació fent-la, per tant, una víctima especial perquè el seu era, i és de fet, “un servei d’interès general que ha de protegir i vetllar per les persones més vulnerables d’aquest país”. I ha remarcat que els diners que es va quedar almenys inicialment Claverol eren “diners que són de tots” perquè les principals aportacions que rep l'entitat són públiques. En fi, que l’expresident de la Fundació Tutelar, detingut el desembre del 2019 i que llavors va estalviar-se, en certa manera, la pena de banqueta, com a mínim aquest dimarts no l’ha pogut evitar. Coses que passen quan, presumptament, poses la ma en caixa aliena.
Comentaris (26)