De fet, tant la magistrada de Corts com els representants legals dels querellats i la fiscalia, el que vénen a dir és que els promotors de la querella, interposada ja al 2021, pretenien amb l’acció penal revertir tot el procediment concursal i, en tot cas, mirar de fer decaure les decisions adoptades en l’àmbit civil i administratiu. La querella acusava Jordi Torrellas i un pèrit taxador d’immobles de prevaricació, falsedat documental per funcionari públic, nomenament il·legal, estafa processal, infidelitat en la custòdia de documents, fals testimoni, obstrucció a la justícia, administració deslleial i falsedat en els comptes. I considerava responsable civil subsidiària l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).
Els fallits propietaris de l’asseguradora consideren “jurídicament inapropiada” la decisió de la Batllia d’arxivar la querella i creuen que s’ha lesionat el seu dret a la jurisdicció. De fet, de les manifestacions contingudes en el recurs davant el Tribunal de Corts es pot sobreentendre que la propietat de la companyia promourà les accions legals corresponents per elevar el cas al Tribunal Constitucional. Consideren els querellats que s’ha arxivat la seva acció “sense practicar diligències clau”. I n’enumera un munt com al seu dia, en anunciar la querella, també es van exposar.
Els querellants consideren “jurídicament inapropiada” la decisió de la Batllia d’arxivar la querella i mantenen que la batlle instructora comet un error en considerar que la jurisdicció civil i administrativa ‘tanca’ o fa innecessària la investigació penal, confonent l’objecte de cada jurisdicció”
Que si el nomenament de Torrellas no era correcte, que els peritatges dels immobles, que s’havia rebaixat el valor dels béns de manera arbitrària i temerària… El conjunt d’elements que els propietaris d’Assegurances Generals exposen per argumentar que no s’ha fet res d’allò que havien demanat és ampli. I creuen que “la batlle instructora comet un error en considerar que la jurisdicció civil i administrativa ‘tanca’ o fa innecessària la investigació penal, confonent l’objecte de cada jurisdicció”.
Sobre aquest element en particular, però, tant la fiscalia com la magistrada de Corts consideren que les discrepàncies que posa la propietat de l’asseguradora sobre la taula ja havien estat dilucidades en la jurisdicció que tocava. I recorda que la via penal és la darrera ratio. Com manté, a més, la magistrada del Tribunal de Corts que ha dictat l’aute desestimatori del recurs, la jurisdicció penal no es pot convertir “en l’ordre jurisdiccional on es pretengui obtenir satisfacció de les pretensions ja exposades, examinades, valorades i dirimides en altres ordres jurisdiccionals més adequats”.
I el ministeri fiscal, prèviament i en un sentit molt similar, també manté que “els fets objecte de querella semblen estar motivats en una discrepància en relació amb les mesures de caire administratiu i civil adoptades per les autoritats i persones competents en relació” amb la intervenció d’Assegurances Generals. De fet, qui és més contundent és la representació lletrada del principal querellat en el cas, l’esmentat Torrella, que també manté que “en realitat i prosseguint amb la seva estratègia dilatòria, els querellants porten a debat la totalitat del procés concursal”.
Els assessors de Torrella han recordat en el marc de la causa que “les peticions de suspensió, paralització i demés figures similars han estat reiterades i constantment rebutjades” i qualifiquen el comportament litigiós de la representació lletrada de la propietat de la companyia asseguradora “posa de manifest l’actitud obstruccionista, temerària i deslleial dels querellants”, que en els seus escrits han mirat de negar. I al·ludir a diligències incompletes, peticions no respostes i, en essència, decisions genèriques i no degudament justificades.
VALORACIÓ FINAL DE LA MAGISTRADA
Però la magistrada de Corts es mostra molt contundent amb el recurs i recorda als recurrent que “el deure de motivació que tant reivindica no inclou ni el dret a obtenir una decisió coincident amb les pròpies pretensions, ni el dret a obtenir resposta expressa a cadascuna de les pretensions individualment considerades”. Afegeix, a més, que “aquest tribunal comparteix el criteri de la batlle instructora conforme no es desprenen de les actuacions practicades indicis suficients de criminalitat contra els querellats”.
“El deure de motivació que tant reivindica no inclou ni el dret a obtenir una decisió coincident amb les pròpies pretensions, ni el dret a obtenir resposta expressa a cadascuna de les pretensions individualment considerades”
La magistrada que ha dictat l’aute lamenta que a partir de divergències -el perit querellat recorda que ho és per ordre judicial, no pas sota el paraigua de l’administrador, i exposa que el fet que un altre perit, de part, doni una versió a la seva no converteix el seu informe en fals o delictiu, si no que simplement s’han emprat metodologies distintes- els querellants mostrin un comportament abusiu. I analitza cadascun dels delictes incloses en la querella per concloure respecte de cadascun d’ells que “no es desprenen indicis de criminalitat”.
I així les coses es desestima de manera íntegra el recurs d’apel·lació i, per tant, es confirma l’arxiu de la querella. Sembla evident, però, que vist com estava plantejat el recurs i esgrimint tot un seguit d’anomalies lligades al dret a la jurisdicció, reconegut en l’article 10 de la Constitució, la propietat d’Assegurances Generals encamina el cas a presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional. Però aquesta ja serà una altra fase.
Comentaris