Els clients en qüestió van exigir, en el marc del recurs contra la famosa resolució que l’Aagència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va adoptar de l’abril del 2016. En el marc de la demanda administració va demanar tot un seguit de documentació sobre la viabilitat de BPA al 24 d’abril del 2015 i una pericial en relació a la valoració dels actius i els passius de l’entitat a 31 de maig del 2015 “amb la finalitat d’analitzar si l’amortització de les accions preferents” titularitat dels clients demandants “era correcta o no ho era”.
El TC obliga a “retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de la providència esmentada, per tal que la sala administrativa es pronunciï motivadament sobre l’admissió o la denegació de la prova i, amb continuació del procediment, dicti la sentència que procedeixi respecte del fons de l’afer”
La Batllia va decretar que no les dues proves sol·licitades no s’esqueien. En no ser acceptades i en no veure estimades les seves pretensions principals -és a dir, que no s’amortitzessin les preferents-, els recurrents van portar el cas davant la secció administrativa del Tribunal Superior. I van tornar a reclamar la pràctica de proves. La documental pública va ser acceptada i es van aportar a la causa informes de valoració de l’INAF, de PwC, de Key Capital i de Jones Lang La Salle. Però es va tornar a rebutjar fer valorar l’estat d’actius i passius de BPA.
Els clients del banc van acabar promovent un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional en entendre que els tribunals ordinaris estaven vulnerat el seu dret a “un procés degut, per la manca de motivació del refús de la prova sol·licitada”. I així ho admet l’Alt tribunal, que en una sentència feta pública aquest dimecres a través del BOPA obliga a “retrotraure les actuacions al moment anterior al pronunciament de la providència esmentada, per tal que la sala administrativa es pronunciï motivadament sobre l’admissió o la denegació de la prova i, amb continuació del procediment, dicti la sentència que procedeixi respecte del fons de l’afer”.
Tant el TS com la fiscalia considerava que tot s’havia fet correctament. Que la denegació de la pericial de valoració s’havia justificat de manera correcta. Entre altres coses, el Superior venia a dir que com que ja hi havia un pronunciament que avalava que BPA era inviable no calia tornar-hi. Però no ho considera pas així el Constitucional, que recorda que mai abans la prova sol·licitada s’havia practicat. És a dir, que jurídicament mai no s’ha tingut en compte la valoració d’actius i de passius.
El tribunal manté que la jurisprudència “tan sols es projecta sobre la viabilitat de l’entitat financera, però no sobre la valoració dels actius i dels passius en una fita temporal concreta”
Exactament, en els fonaments de Dret el TC recorda que “el primer argument que s’empra per denegar la prova demanada -que no és necessària per resoldre el litigi- constitueix una petició de principi, ja que per complir amb el cànon de constitucionalitat, correspon a la jurisdicció ordinària explicitar el per què la prova no és necessària per a la resolució de les pretensions que s’exerciten, de manera que si no s’efectua aquesta exteriorització dels arguments que pugui tenir la sala administrativa es vulnera el deure de motivació”.
Després, el Constitucional entra a referir-se al segon argument emprat pels organismes jurisdiccionals ordinaris, allò que ja havia estat determinat per la jurisprudència i no calia donar-hi més tombs. Però el TC recorda que “si bé de la sentència citada en la providència de la sala administrativa es pot concloure que la motivació per remissió explica que el primer extrem de la pericial no és necessari, perquè ja ha estat resolt en altres ocasions per la doctrina de la sala administrativa, i permet concloure que l’entitat financera no era viable des del 10 de març del 2015, no succeeix el mateix respecte del segon extrem -valoració dels actius i dels passius de la BPA”.
En relació amb aquest extrem, el Constitucional manifesta que “no existeix cap aparell argumental que expliciti les raons de la seva denegació, ja que ni la manca de necessitat de la prova està motivada ni tampoc el fet d’assenyalar que l’objecte de la pericial ja ha estat determinat, donat que la resolució citada com a mostra de la jurisprudència que hauria resolt l’objecte de la pericial, tan sols es projecta sobre la viabilitat de l’entitat financera, però no sobre la valoració dels actius i dels passius en una fita temporal concreta”.
Comentaris (2)