Així ho han expressat la titular ministerial, Ester Molné, i la degana del Col·legi d’Advocats, Sònia Baixench, en el marc de la festa patronímica dels lletrats, que ha servit per imposar la toga als nous col·legiats i per homenatjar als fundadors del col·legi que porten una quarantena d’anys o més exercint i a aquells advocats que fa 25 anys que es dediquen a la professió. En el tram final de l’acte, Baixench ha fet el tradicional discurs del màxim responsable de l’ens professional i allí ha exposat els neguits que manté el col·lectiu.
La degana ha exposat diversos elements de preocupació, com pot ser la negociació amb Europa per l’establiment de professionals al país, demanant que els advocats que vulguin exercir al país han de residir-hi de forma efectiva i els que pretenguin fer una prestació de serveis, sigui per un màxim de trenta dies. “Aquestes són les nostres línies vermelles”, ha dit Baixench. L’advocada ha explicat que el que més preocupa és com es pot controlar una persona que ve d’un país veí a fer un assessorament. I no tenen tan clar com té el ministeri que es podrà fer un seguiment ben fet de les prestacions de servei.
Sobre l’impacte global de l’acord d’associació, que encara s’està negociant, la ministra ha afirmat que “tenim la sort que la normativa ja està força adaptada a la llibertat de prestació de serveis i a la llibertat d’establiments, perquè ara, un cop són residents, els advocats que tenen el títol requerit, que siguin d'Espanya o de França o d’arreu, poden exercir”. Ester Molné també ha ressaltat els permisos temporals quant a la llibertat de prestació de serveis. “Llavors, el que ben segur que farem en el marc de la negociació és defensar els mecanismes que tenim” de manera que Europa “ens l’agafin com a especificitat”.
Els lletrats també han manifestat la preocupació del col·lectiu pels casos d’intrusisme. N’hi ha dos de denunciats, un tercer en curs i un quart que va acabar amb un acord amb qui infringia la norma i va deixar de fer-ho. Alhora, la degana dels advocats ha fet “una crida a les administracions perquè ens ajudin a combatre aquest problema”. Sobre aquesta matèria, la titular ministerial ha indicat que “la llei de l’advocacia ja té mecanismes per lluitar contra això. Perquè és una llei que vetlla perquè els advocats puguin exercir la feina en les millors condicions”. Molné ha indicat que el ministeri de Justícia participa “activament en aquest control que no hi hagi intrusisme” quan les persones que exerceixen no estan degudament col·legiades. I en “aquest sentit ja hi ha hagut alguna decisió perquè el col·legi ja ha posat alguna denúncia”
Sònia Baixench també ha anunciat un acord amb el ministeri per tal que el pressupost del 2024 reculli un increment de tarifes per als casos d’ofici i ha explicat que s’han d’iniciar converses amb els nous grups parlamentaris sorgits de les eleccions del 2 d’abril amb l’objectiu d’exposar-los els neguits dels col·legiats i mirar d’evitar que hi hagi una proliferació de lleis amb canvis i modificacions que afecten altres textos, amb la “inseguretat jurídica” que això suposa.
CODI DE PROCEDIMENT PENAL
Els advocats també han demanat que es reprengui la modificació del Codi de procediment penal iniciada per l’anterior ministre de Justícia i Interior Josep Maria Rossell i que sigui la fiscalia qui assumeixi l’impuls de les investigacions penals. “És un sistema més modern”, ha dit Baixench. Els advocats aposten per aquest canvi en la forma d’instruir que no en anar ampliant la possibilitat de fer judicis ràpids, ordenances penals (OPs), respecte de delictes cada cop més greus. Canviar el sistema en el codi de procediment penal serviria “per desbloquejar la secció d’instrucció de la Batllia, que actualment és la que més dificultats pateix”.
Molné s’ha mostrat d’acord amb aquest sistema d’impuls de la investigació per part de la fiscalia i ha assegurat que s’està reiniciant el treball que ja es va posar en marxa la legislatura passada. La responsable governamental de Justícia ha indicat que s’esta en contacte amb el catedràtic que va redactar el text per “poder ajustar tots aquests mecanismes que es volen i un cop hagi ajustat el Codi de procediment penal a la voluntat política, la meva i la de l’actual Govern, doncs serà quan el començarem a consensuar amb tots els col·lectius implicats”. Per tant, ha recordat, “això és un treball que prendrà cert temps” i dotació de mitjans humans. No seran excessivament noves incorporacions, ha admès la ministra, que ha explicat que funcionaris actualment adscrits a les batllies d’instrucció, una vegada es faci el canvi de sistema, hauran de ser integrats a la fiscalia.
Baixench: “Creiem que s’ha d’anar directament per l’altra via, que és la de modificar el Codi de procediment penal” en la seva totalitat. Perquè sinó és “anar posant petits pedaços. S’ha de canviar la filosofia del Codi de procediment penal i això no es fa canviant únicament en alguns aspectes”
Baixench, a diferència de la ministra, que ha defensat les OPs i les modificacions que s’han fet perquè, a parer seu, donin més garanties “al reu” i no se’l sotmeti a una pressió excessiva, podent-se iniciar fins al cap de quinze dies de la detenció i beneficiant-se d’una reducció de la pena màxima a imposar, que és com a molt de la meitat del que preveu el Codi penal, ha alertat dels perills dels judicis ràpids, sobretot, perquè la llei popularment coneguda com del pla de xoc contemplava la publicació tant de les resolucions dictades en aquest format i de les estadístiques de l’evolució i no s’ha fet ni una cosa ni l’altra.
Baixench ha deixat clar que la responsabilitat és totalment del Consell Superior de la Justícia. “Ens diuen que hi estan treballant però nosaltres no tenim res” i, per tant, manca el “termòmetre” que suposa no poder accedir a la jurisprudència, als antecedents resolutoris dictats pels batlles. “No saps quins són els paràmetres i, per tant, no saps quina és la manera d’actuar” dels tribunals. Per tant, per agilitzar la Batllia, per descol·lapsar-la, “nosaltres creiem que s’ha d’anar directament per l’altra via, que és la de modificar el Codi de procediment penal” en la seva totalitat. Perquè sinó és “anar posant petits pedaços. S’ha de canviar la filosofia del Codi de procediment penal i això no es fa canviant únicament en alguns aspectes”.
Comentaris (11)