La sentència emesa aquest dilluns per la secció primera de la sala penal de l’Audiència nacional confirma la pena irrisòria pactada amb la fiscalia. S’imputen a Pallardó tres delictes: pertinença a organització criminal, blanqueig de diners i continuat de falsedat en document mercantil. Cert que l’empresari, quan va esclatar el cas el 2011, es va passar una bona colla de mesos empresonat. Però ara, el pacte amb la fiscalia suposa a Pallardó, tot just, substituir les condemnes de privació de llibertat i les multes per un seguit de multes que, en conjunt, equivalent a una multa de 39 mesos a raó de 4 euros diaris. Això són 1.170 dies multiplicat per 4, una multa total final de 4.680 euros.
Cert és que en el marc d’aquesta sentència, de 252 pàgines, Pallardó ocupa un paper força central com a facilitador de la col·locació de l’excedent d’efectiu que generaven els empresaris xinesos que, principalment, operaven al polígon Cabo Calleja de Fuenlabrada. Però, com s’ha dit, l’activitat comercial existia. El que feia el grup d’empresaris era falsificar les factures relatives al material que rebien. Suprimien un zero per la dreta. Per tant, a efectes legals, havien d’abonar molts menys impostos. Alhora, però, disposaven de molt més productes del que realment reconeixien a les activitats duaneres.
Calia, doncs, generar factures per justificar els diners que s’obtenien de la venda d’aquella mercaderia. I aquestes operacions contribuïa Pallardó. Però queda clar que hi havia activitat comercial. De fet, molta activitat comercial. I també és evident que les principals operacions que la Justícia espanyola acredita per justificar la condemna de l’empresari valencià són substancialment del 2012, quan BPA ja havia tancat el compte de Pallardó perquè seguint els protocols de prevenció de blanqueig i atès que el banc andorrà ja havia posat en marxa, el 2011, la seva filial espanyola, BPA no va voler riscos suplementaris.
DIVERSOS BANCS IMPLICATS, CAP INVESTIGAT
D’aquí que en el cos de la sentència, en què s’exposen els noms de diversos dels col·laboradors de Pallardó en l’àrdua tasca de col·locar diner en efectiu, diner negre, que no pas brut, també si cita, per exemple, que hi havia diners que passaven per l’HSBC de Ginebra o, encara més habitualment, per una sucursal que Credit Agricole tenia al passeig de la Castellana de Madrid. De fet, Pallardó i alguns dels seus col·laboradors tenien tracte directe amb un directiu de l’entitat francesa establerta a la capital espanyola.
Cap d’aquests bancs -tampoc MoraBanc, del qual, per exemple, se’n cita un col·laborador de l’entitat a Zuric- no han estat mai investigats i menys encara intervinguts per haver operat ni amb Pallardó ni amb cap dels altres implicats en el denominat ‘cas Emperador’, que va ser la clau de volta de la causa que va permetre justificar la intervenció de BPA el març del 2015. En efecte, va ser a partir d’una declaració de Pallardó davant la fiscalia andorrana i d’una llibreta que figurava a la causa espanyola on apareixen algunes anotacions referides a BPA i a moltes d’altres entitats bancàries, que es va justificar la intervenció de BPA i la detenció del seu CEO.
De fet, va estar molt més temps a la presó qui va ser màxim responsable executiu de BPA que no pas Rafael Pallardó, que ni tan sols ha declarat en seu judicial -estava citat com a testimoni- en la causa general del ‘cas BPA’ per la qual hi ha una condemna del Tribunal de Corts ara apel·lada davant la sala penal del Tribunal Superior que condemna a un munt d’anys i a multes multimilionàries diversos executius i bancaris -gestors fins i tot- del banc andorrà. La Justícia andorrana manté oberta una causa parel·lela per blanqueig contra Pallardó.
En tot cas, queda clar en el curs d’una sentència molt voluminosa perquè es refereix a moltes persones i perquè ha de justificar anys i panys d’investigació, que substancialment el que hi va haver va ser un delicte fiscal. És a dir, es va maniobrar per poder justificar menys adquisició de mercaderia i, per tant, d’aquesta manera haver d’abonar menys impostos. I, després, una segona part de la maniobra per tal de col·locar l’excedent d’efectiu que no es podia justificar perquè, formalment, davant les autoritats, la xarxa de comerços i basars xinesos no havien adquirit tanta mercaderia per poder facturar el que realment facturaven. D’aquí que s’emetessin a posteriori factures falses per justificar vendes que, realment es feien. Però amb mercaderia que legalment no s’havia adquirit perquè no se n’havia abonat l’IVA.
LA CONDEMNA
Per tot plegat, la gran majoria dels implicats en el cas, i com a mínim tots aquells que van participat en la trama financera, els col·laboradors que van contribuir a blanquejar els diners que es generaven, van acceptar condemnes proposades per la fiscalia i que en gairebé tots els casos han estat irrisòries. El pas del temps, el fet que no s’hagi acreditat el que es pensava, les dilacions indegudes o el fet que alguns dels implicats hagin reparat part o tot el dany comès haurien fet proposar al ministeri públic penes molt a la baixa.
Rafael Pallardó és l’epicentre de la causa general contra BPA. Però entre els ara condemnats per via de la sentència emesa per l’Audiència nacional hi ha algun que altre client més de l’entitat bancària i també un consultor fiscal andorrà que va intentar col·locar a BPA durant el 2012 alguns diners més de l’efectiu que movia Pallardó. Perquè a l’empresari valencià se li havia tallat l’operativa. Quan es van descobrir les intencions del consultor fiscal que també seria detingut en aquest cas, BPA també li va tallar les ales.
En definitiva, i com ja s’ha dit, són tres els delictes pels quals s’acaba condemnant Rafael Pallardó. Per un delicte d’organització criminal, a la pena de presó d’un any, amb l’accessori d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. La pena de presó se substitueix per la de multa de 24 mesos, amb la quota diària de 4 euros. També un delicte de blanqueig de capitals, a la pena de presó de tres mesos, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 5.000.000 d’euros, que se substitueix per la responsabilitat personal subsidiària de 3 mesos de presó. La pena de presó se substitueix per la de multa de sis mesos, amb la quota diària de 4 euros.
I, finalment, un delicte continuat de falsedat en document mercantil, a la pena de presó de 3 meoss, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna i multa de 3 mesos, amb la quota diària de 4 euros. La pena de presó se substitueix per la de multa de sis mesos, amb la quota diària de 4 euros. Tot plegat, comptat i debatut, els 39 mesos de multa a raó de 4 euros diaris. Un parell o tres de multiplicacions i surten, s’han dit ja, els 4.680 euros de multa que finalment són els que s’imposen.
Comentaris