En tot cas, segons que han recordat les fonts consultades, dos dels advocats almenys ja havien estat advertits fa temps de la situació. Però el cas és que no ha estat la comissió de guàrdies i oficis, un òrgan intern del col·legi professional la que ha promogut les sancions, de 1.001 euros, si no que ha estat directament la junta liderada per Sònia Baixench la que ha actuat de forma directa. La sanció no s’imposa per no prestar degudament el servei ni res que se li assembli. El que té en compte és que els ‘castigats’ han superat el límit màxim del 50% més de guàrdies del que sol ser normal, i que se situa en unes 35 jornades l’any.
En base a la bossa d’advocats inscrits de forma voluntària al torn d’ofici, el col·legi defineix un calendari que pràcticament des d’inici d’any ja cobreix gairebé els dotze mesos. L’ens professional té en compte algunes peticions concretes, però resulta que respecte del calendari que s’estableix, al final els professionals entre ells es canvien algunes guàrdies. I sempre hi ha els professionals que tenen disponibilitat, ganes o necessitat de fer-ne més i, d’altres, que se’n volen desempallegar.
El que té en compte és que els ‘castigats’ -un dels quals ha impugnat la decisió- han superat el límit màxim del 50% més de guàrdies del que sol ser normal, i que se situa en unes 35 jornades l’any
I aquí és quan es trencaria la proporcionalitat que la distribució col·legial més o menys garanteix. I quan l’ens professional que aquesta proporcionalitat es trencava de manera reiterada i sempre solien ser uns pocs professionals els que acumulaven més guàrdies que d’altres s,’ha actuat. Un dels sancionats, però, ha impugnat la decisió i ara serà un organisme previst en els estatuts del col·legi i configurat per nou membres del col·lectiu distints dels que composen la junta els que hauran de revisar, si escau, la decisió inicial.
Però el malestar sembla evident, perquè a més, almenys els darrers temps, hi ha hagut una reculada notable de professionals que s’hagin inscrit al torn d’ofici. O vist d’una altra manera, han estat més els advocats que s’han donat de baixa del llistat dels que s’hi han inscrit de nou, per molt que hi ha joves col·legiats que s’incorporen a la tasca. Però a molts, malgrat els increments aplicats els dos darrers anys (2025 ja inclòs), les guàrdies econòmicament no els surten a compte. Els més experimentats les fan en molts casos per mantenir l’agilitat en certes temàtiques i continuar connectats a la realitat (alcoholèmies, baralles, petites quantitats de droga…)
Com han recordat fonts col·legials no lligades a la junta, “el problema es que cada cop hi ha menys gent que vulgui fer guàrdies, i encara menys que vulgui fer oficis civils i administratius”. I és que la sensació és que, tot i els increments, les guàrdies i els oficis “estan mal pagades i per haver d’aguantar en molts casos depèn de quin personal, molt sovint no val la pena oferir aquest servei”. I és que actualment, sortosament per a la majoria d’advocats, “guanyar-se la vida amb guàrdies o oficis ningú no se la guanya”.
Comentaris (10)