Cal recordar que la mútua serveix, justament, per complementar la prestació que es rep de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) quan un funcionari necessita agafar la baixa. Els dos casos han seguit processos paral·lels dins la jurisdicció administrativa. Els dos treballadors, quan van veure que els diners que percebien no corresponien a la totalitat del sou, com esperaven, van decidir recórrer, primer davant del Govern -que va fer silenci- i després a Batllia. En primera instància no se’ls va donar la raó i, llavors, van decidir presentar un recurs davant el Superior.
I sala administrativa, ara, s’ha pronunciat. I ho ha fet amb dues sentències gairebé idèntiques amb les quals valida la decisió adoptada en primera instància. Així, i segons s’explica en la resolució, els recurrents es mostraven disconformes “amb què la prestació complementària (...) es calculi tenint en compte la diferència que existeix entre la prestació atorgada per la CASS sota el règim general, considerada globalment i sense distingir els diferents conceptes retributius i el percentatge garantit al 100%, que s’aplica només als conceptes salarials pels quals es cotitza a la mútua”.
El Superior posa sobre la taula els dos reglaments que ha tingut aquest sistema, un del 2009, en vigor quan es van fer les reclamacions, i el del 2019. En tots dos casos, apunta, s’estableix “el mateix sistema de càlcul”. I aquest, indiquen s’ha d’interpretar “en seu sentit literal, ja que les magnituds aplicables influeixen indubtablement en la sostenibilitat del sistema”. Per tant, s’entén que “la prestació es calcula tenint en compte la que atorga la CASS, la qual es completa fins al 100% dels conceptes retributius pels quals es cotitza a la mútua”.
Per tant, entén l’alt tribunal que no procedeix la demanda de cap dels dos funcionaris. D’aquesta forma, valida la sentència prèvia de Batllia i, de retruc, la fórmula com el sistema complementari dels treballadors públics estableix quina prestació rep cadascun d’ells mentre està de baixa.
Comentaris (4)