Aturada la reclamació de danys als antics responsables de BPA fins que no s’aclareixi què va passar

La sala civil del Tribunal Superior deixa en suspens la tramitació de l’acció social de responsabilitat instada per l’AREB com a titular del banc intervingut per unes suposades males praxis que fins ara mai no s’han demostrat

Vista de la façana d'una de les oficines de BPA quan estava en funcionament.
Vista de la façana d'una de les oficines de BPA quan estava en funcionament. ARXIU

La sala civil del Tribunal Superior ha deixat en suspens la tramitació de l’acció social de responsabilitat instada per l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en tan què actual titular de la nacionalitzada Banca Privada d’Andorra (BPA) contra diferents integrants tant del comitè executiu com del consell d’administració de l’entitat abans de la seva intervenció. La sala, com demanaven alguns dels afectats, ha frenat la reclamació fins que no s’aclareixi realment què va passar atès que ara per ara les suposades males praxis mai no s’han demostrat.

La intervinguda BPA -seguint el mandat de l’AREB que al capdavall és actualment la seva rectora- va instar fa mesos la denominada acció social de responsabilitat contra diversos exdirectius de l’entitat en considerar que hauria estat la seva actuació la que hauria portat el banc a la situació que el FinCEN hagués d’emetre el ‘Notice’ que segons l’administració andorrana seria la causa de la resolució bancària. Els implicats, però, no només no creuen que aquest fos l’element clau de tot plegat sinó que recorden que els casos de mala praxi que per la via civil se’ls atribueix són els mateixos que s’estan investigant per la via penal i que mai no s’han acabat d’aclarir.

Així, en els recursos presentats per alguns dels implicats, per algunes de les persones a les quals BPA els exigeix responsabilitats, es recorda que l’entitat dóna per fetes males praxis en casos com els referents a Veneçuela, Emperador o Landstreet quan tots aquests afers i d’altres estan encara sent investigats i en moltes ocasions han anat perdent força en tractar-se de simples evasions fiscals que ni es poden considerar males praxis ni menys encara delictes atès que no el delicte fiscal no estava tipificat en el seu moment.

En tot cas, la sala civil del Superior, acollint-se a l’abundant jurisprudència que hi ha en la matèria, deixa clar que no es pot exigir cap responsabilitat per uns fets que coincideixen fil per randa amb els que s’estan investigant per la via penal i, per tant, no se sap si realment hi va haver quelcom d’anòmal. Ben al contrari, els recurrents i que ara han vist com les seves pretensions eren parcialment estimades, sempre han mantingut i continuen mantenint que no hi ha va haver res d’irregular en relació amb la normativa vigent aplicable en el moment que van succeir cadascun dels fets.

Etiquetes

Comentaris

Trending