La decisió que adoptin els tribunals francesos pot establir, és cas, jurisprudència a nivell comunitari. I en el cas de Cavidsa, a la pràctica no li serveix tant, que també, si les administracions duaneres han de ser més actives a l’hora de controlar allò que fan malament elles també si no que cal veure si finalment l’administració duanera francesa haurà de retornar allò que va fer pagar de més o no. I, en tot cas, del parer de l’advocat general de la UE sembla que si bé potser està fora de lloc tants anys després haver de retornar a Cavidsa tot el que va haver de pagar de més, també és clar que la duana francesa va actuar indegudament ja no pel fet de cobrar una cosa que no pertocava en el seu moment, si no per no haver restituït d’ofici el ‘mal fet’ al seu dia. I és aquí on el jurista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea manté que potser sí que concorren “els requisits d’indemnització per infracció del Dret de la Unió”.
“Les autoritats duaneres no han de romandre passives, sinó que han d’adoptar la iniciativa per si mateixes en cas de greus infraccions de la normativa duanera o d’irregularitats. Per tant, cal exigir a les autoritats duaneres que adoptin totes les mesures adequades a la situació, inclosa la realització d’indagacions, i que cooperin de bona fe amb les empreses afectades per garantir l'exercici dels seus drets”
La situació es remunta al 1991 quan la Comissió Europea, dit planerament, va resoldre que l’administració duanera francesa havia incomplert “les obligacions derivades de determinades disposicions de dret comunitari” en el moment d’exigir a diversos importadors andorrans, a través de la societat Ysal, comissionista de duanes establerta a França, determinats drets de duana que s’exigien per la mercaderia procedent de tercers països amb destinació a Andorra. El que invocava França per cobrar aquells aranzels no era correcte. I així ho va reconèixer l’autoritat francesa publicant la decisió europea en el seu butlletí oficial.
La qüestió és que mai no es va regularitzar la situació. És a dir, tot i ser conscient d’haver actuat malament, la duana francesa no va retornar l’import dels aranzels cobrats indegudament. Ysal va demandar l’administració duanera francesa el 2008 i li van denegar la petició. Anys després, el 2015, Cavidsa, subrogant-se en el dret del transitari francès, en certa manera, i en nom dels importadors andorrans, va iniciar un procés molt similar que és el que cueja ara pel TJUE. I no pas per voluntat de l’empresa andorrana, sinó per ‘necessitat’ dels tribunals francesos.
Cavidsa va topar amb el refús d’un jutjat de primera instància de Tolosa i després, també, pel Tribunal d’Apel·lació també tolosà. Però finalment va recórrer contra aquesta segona sentència davant la Cort de Cassació. I aquí és quan entra en joc el tribunal europeu. Perquè la cort francesa ha elevat una qüestió prejudicial davant el TJUE. Vol saber què opina Europa de tot plegat. La qüestió és si només s’havien d’haver retornat els diners cobrats de més a petició de les empreses i, per tant, en un termini de tres anys a tot estirar posterior al fet que comportés la confirmació que s’estava fent malament o també l’administració hauria d’haver actuat més diligentment i hauria d’haver retornat els aranzels que va percebre de més. Aquest és el debat.
L’administració francesa al·legava, entre altres coses, que ja han passat amb escreix els tres anys de termini de reclamació, que no té mecanismes per poder saber qui eren exactament els perjudicats i quants diners se’ls devia… Però l’advocat de la UE ve a dir que les obligacions no poden ser, a tenor de les normes europees, només de les empreses. I que també les administracions han de ser diligents, més enllà que el fet que hi hagi tres anys per reclamar no vol dir que els abonaments no es puguin fer després.
L’advocat general de la UE fa una interessant reflexió jurídica que haurà d’avalar el TJUE pròpiament dit com a mandat que vinculi la decisió que haurà després d’adoptar la Cort de Cassació francesa en el marc de la demanda plantejada per Cavidsa. I la posició de l’advocat Rimydas Norkus estableix que “en primer lloc, s’ha conclòs que la devolució dels drets duaners recaptats indegudament requereix que es presenti una sol·licitud en el termini de tres anys establert per la normativa duanera o que les mateixes autoritats descobreixin dins aquest termini que aquests drets no es devien legalment”.
“Si la devolució dels drets duaners percebuts indegudament ja no és possible, per exemple, a causa de l'expiració del termini de tres anys establert a la normativa duanera, aquest òrgan jurisdiccional podrà examinar, a petició de la part recurrent en el litigi principal, si concorren en el cas que ens ocupa els requisits d’indemnització per infracció del Dret de la Unió”
“No obstant això, no cal que la devolució tingui lloc en aquest termini. Si un dels requisits anteriors es compleix en temps hàbil, la devolució es pot fer després de l’expiració del termini esmentat”, manté el jurista de la UE que indica després que, en segon lloc, “s’ha conclòs que, perquè les autoritats duaneres puguin efectuar devolucions, cal que determinin, entre altres elements, la identitat de les empreses afectades i els imports que s'han de tornar”.
Això no obstant, “les autoritats duaneres no han de romandre passives, sinó que han d’adoptar la iniciativa per si mateixes en cas de greus infraccions de la normativa duanera o d’irregularitats. Per tant, cal exigir a les autoritats duaneres que adoptin totes les mesures adequades a la situació, inclosa la realització d’indagacions, i que cooperin de bona fe amb les empreses afectades per garantir l'exercici dels seus drets”. I és en aquest marc que l’advocat de la UE, que manté que “les indagacions fetes a aquests efectes han de ser proporcionades a la gravetat de la situació que l'autoritat competent ha d’esmenar”, obre la porta a una possible indemnització a Cavidsa.
En efecte, l’advocat general de la UE, la recomanació del qual normalment sol ser tinguda en compte però no és ni molt menys definitiva, defensa que “si, segons les apreciacions de l’òrgan jurisdiccional remitent, la devolució dels drets duaners percebuts indegudament ja no és possible, per exemple, a causa de l'expiració del termini de tres anys establert a la normativa duanera, aquest òrgan jurisdiccional podrà examinar, a petició de la part recurrent en el litigi principal, si concorren en el cas que ens ocupa els requisits d’indemnització per infracció del Dret de la Unió”.
Comentaris (2)