La puntuació mitjana del conjunt de països del món mai no havia estat tan baixa (en el cas d’Andorra es passa de 63,30 l’any passat a 63,91 aquest any). Més de la meitat dels països es troben en una situació “difícil” o “molt greu” per primer cop en els 25 anys d'història de la classificació. Dels cinc indicadors que mesuren l’estat de la llibertat de premsa al món (polític, legal, econòmic, social, seguretat dels periodistes), el que puntua el marc legal és el que més ha baixat aquest any. S’ha citat Noruega i Eritrea, doncs bé, els Estats Units (lloc 64) perd set posicions, mentre que altres països americans, com l'Equador i el Perú, s'enfonsen a la taula. I Síria (141) registra l’avenç més gran en la classificació del 2026 (+36), després de deixar enrere l’‘era a l’Assad’.
Segons Reporters Sense Fronteres, Andorra pateix els obstacles que els enclavaments petits imposen al lliure exercici del periodisme: manca de pluralitat i ingerències constants del poder polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos. Segons l’informe, la mida minúscula d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència.
Al costat de l’ens públic RTVA (Ràdio i Televisió d'Andorra), sota influència del Govern de torn, subsisteix “un petit ecosistema de diaris, liderat per Diari d’Andorra i altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat. L’única agència de notícies funciona més com a agència de comunicació” que no com a generadora de notícies estricta.
CONTEXTOS
La relativament recent tradició democràtica del Principat -es recorda que la Constitució d’Andorra té poc més de tres dècades- i la influència de les elits econòmiques a totes les institucions del país configuren “un model opac, en què els poders de l’Estat estan mal diferenciats i en què els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder”. “La censura oficial no existeix, però amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no cal silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la quotidianitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura” recull l’informe dels reporters internacionals.
La influència de la banca és “omnipresent al país i condiciona dràsticament les inversions en publicitat i, en conseqüència, la línia editorial de les publicacions, mancant mecanismes de protecció de la independència dels mitjans”. Alhora, la tradició conservadora “d’un país marcat per l'Església catòlica, reticent a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans. A Andorra, per exemple, els periodistes no hi tenen accés -per a entrevistes o com a fonts d'informació- a jutges, magistrats o altres membres d'un sistema judicial arcaic”.
Si es tingués en compte només l’indicador polític, Andorra se situaria en el 19è lloc del rànquing de llibertat de premsa. Si fos per les pressions econòmiques, baixaria fins al 107 i tenint en compte les circumstàncies socials, s’estaria en el lloc 75. Si es té en compte l’indicador legislatiu la posició d’Andorra seria la 57a i quant a l’indicador de seguretat s’estaria en el 19è lloc.
Comentaris