Quan a mitjan febrer la Batllia va acordar la detenció de l’home, ja feia alguns mesos que se l’estava investigant. Una denúncia d’un dels molts organismes de protecció dels infants que hi ha a nivell internacional -en aquest cas, una entitat americana- va arribar a través de la Interpol, com en altres ocasions, i des del juny del 2019 que es va començar a tibar del fil. Es va localitzar que l’home consumia o difonia pornografia a través de connexions ja fos des de l’establiment on treballava o des del seu mòbil personal. També la seva adreça de correu electrònic personal apareixia associada en algunes consultes.
S’haurien localitzat diversos missatges en què l’home consultava a altres interlocutors amb els quals se suposava que intercanviava material, quina seria la millor fórmula per captar algun menor i posar en pràctica algunes de les escenes brutals que visualitzava
Les visualitzacions del material pornogràfic, algun de molta duresa, amb abusos i agressions sexuals sense contemplacions a menors, alguns de pocs mesos, eren força assídues en el període que se’l va tenir monitoritzat. Davant les evidències, la Batllia va autoritzar la detenció de l’home, que aparentment feia vida normal i que feia molts anys que residia al Pas de la Casa. Quan va passar a disposició judicial, va reconèixer ser consumidor d’aquest tipus de material i també va admetre haver compartit arxius. Però va negar haver produït mai aquest tipus d’imatges.
La Batllia va ordenar l’empresonament de l’home pel consum de pornografia i per la seva difusió. I, alhora, va autoritzar que es fes l’estudi dels dispositius que es va comissar al processat, el mòbil, algun ordinador i tauleta, llapis de memòria, disc dur extern… Quan va saber que s’indagaria sobre aquells aparells, el llavors detingut va deixar entreveure que els investigadors hi trobarien el que esperaven trobar. Però en cap cas pensaven que hi hauria tant abundant material.
Segons fonts judicials consultades, l’informe elaborat entre altres amb la participació del grup de delictes tecnològics de la policia, evidencia la recuperació de més de tres mil arxius, entre imatges i vídeos. Tots ells de violència explícita contra menors, en alguns casos, amb molta violència. Tant apareixen nens com nenes. I si aquesta situació ja era greu, asseguren les fonts judicials, més esmaperduts haurien quedat els investigadors quan van tenir accés a algunes converses a partir d’aplicacions telefòniques diverses que donen opció de missatgeria.
No n’hi ha ni un ni dos. S’haurien localitzat diversos missatges en què l’home consultava a altres interlocutors amb els quals se suposava que intercanviava material, quina seria la millor fórmula per captar algun menor i posar en pràctica algunes de les escenes brutals que visualitzava. S’interessava per si era millor un familiar o un desconegut, entre altres coses. També demanava per fórmules que minimitzessin el possible rastre que es pogués deixar sobre l’infant. I hauria fet consultes telemàtiques en relació a com sedar un menor per poder-lo sodomitzar.
Tot plegat, creuen els investigadors, a un pas que el delicte comès s’agreugés de mala manera, essent un dels casos més greus en aquesta matèria dels quals es té constància. Almenys les darreres dècades. Hi ha el convenciment que sense saber-ho, es va actuar prou a temps com per treure de la circulació un potencial pederasta. De fet, un pedòfil que estava camí, i més aviat que tard, de fer el salt a la pederàstia.
Comentaris (8)