Corts haurà de dir si el fiscal podia investigar l’origen d’una foto sense la queixa dels Pujol

Per tant, el debat de fons -encara que jurídicament el que s’ha plantejat aquest matí i que ha obligat a ajornar la vista és ben interessant- haurà d’esperar. L’advocat que alhora és acusat i es defensa ell mateix ha posat sobre la taula un seguit de deficiències per les quals creu que l’actuat fins ara s’hauria de considerar nul. De fet, i entre altres coses, el lletrat ha denunciat que es considera víctima d’unes gravacions que vulnerarien la seva pròpia intimitat si és que les fotografies que se l’acusa haver fet violen la intimitat de Jordi, Pere i Oleguer Pujol, que és el que manté la fiscalia.

La fiscalia sol·licita 36 mesos de presó, una part ferma, i cinc anys d'inhabilitació professional al lletrat que unes gravacions haurien revelat que va ser l'autor d'unes imatges que van aparèixer al diari 'El Mundo'

I és que l’advocat Toni Riestra està acusat pel ministeri públic d’haver fet una fotografia als passadissos de la segona planta de la seu actual de la Justícia que després va ser reproduïda a ‘El Mundo’. En la fotografia hi apareixien tres dels germans Pujol Ferrusola i un dels seus advocats a Espanya, Albert Carrillo, que havien vingut al Principat a dur a terme la pràctica d’una diligència judicial en el marc de les investigacions de què són objecte a Andorra. Tots quatre estaven asseguts en un dels bancs del passadís, segons que es veia en la imatge difosa l’endemà mateix de la seva presència al Principat.

Només Pere Pujol i Albert Carillo han acudit aquest matí al país, on havien de declarar com a testimonis però l’ajornament del judici els ho ha impedit. En principi, Jordi i Oleguer, que tenen prohibit sortir de territori espanyol malgrat que tenien permís explícit i específic per fer-ho en aquesta ocasió encara amb restriccions haurien declarat per videoconferència. Així, aquest matí l’únic que s’ha pogut celebrar ha estat el plantejament per part del processat, que exerceix la seva pròpia defensa, de les qüestions prèvies, dels defectes de forma i perseguibilitat que considera que haurien de fer nul tot el procés.

Riestra ha defensat amb vehemència el seu posicionament, una circumstància que ha arribat a violentar el fiscal general, Alfons Alberca, que és qui exerceix l’acusació pública, i que també ha respost amb contundència. El processat, per a qui Alberca demana 36 mesos de presó una part dels quals ferms, més la inhabilitació per cinc anys per a l’exercici de la professió, una condemna que ha qualificat Riestra “d’excessiva”, ha tingut el suport d’una desena d’advocats que han pogut entrar a la sala. També hi havia representació del Col·legi d’Advocats.

L’acusat i alhora defensor d’ell mateix ha denunciat que “d’urgència” la fiscalia va activar una investigació el mateix dia de l’aparició de la fotografia a la premsa espanyola. I ho va fer “sense que existís ni denúncia dels ofesos ni querella”. Considera Riestra que la defensa del dret a la intimitat i a l’honor i a la pròpia imatge és un dret personalíssim que havien d’activar els afectats i no la fiscalia. És aquest el punt clau que ha obligat a ajornar la vista. Perquè Alberca, que ha acusat el lletrat de “mala fe processal” i de mentir, ha afirmat que no es perseguia la vulneració del dret a la intimitat si no la revelació a tercers, el fet d’haver facilitat a un tercer la fotografia en qüestió.

El nucli central del debat, doncs, és si la fiscalia podia o no podia activar la investigació, que a través de les càmeres de videovigilància instal·lades en diferents punts de les instal·lacions judicials van permetre identificar Riestra com el suposat captador de la instantània. Aquest element, el de les càmeres, és una altra de les qüestions que l’advocat ha denunciat com a irregular. Ha recordat Riestra que la llei de protecció de dades estableix la necessitat, “el deure d’informació”. És a dir, que s’ha d’indicar que s’està gravant. “Si no hi ha compliment d’aquest deure d’informar (la gravació) no pot tenir efecte per ser il·lícita”.

En la instantània hi apareixien els germans Jordi, Oleguer i Pere Pujol Ferrusola i el seu advocat a Espanya Albert Carillo; només els dos darrers s'han presentat físicament a Prada Casadet

I, per tant, que consti en una causa sense que prèviament una autoritat judicial hagi autoritzat la gravació, “vulnera el meu dret a la intimitat, el meu dret a l’honor, i el meu secret professional”, ha manifestat amb fermesa l’advocat, que ha estat molt contundent com contundent és la condemna que se li sol·licita, ha recordat en més d’una ocasió. Riestra també ha denunciat defectes de forma en els escrits pels quals els Pujol, quan l’advocat ja havia estat processat, van personar-se a la causa, primer com a actor civil i, després, com a acusació particular a través de la interposició d’una querella criminal que ha defensat l’excomissari de policia ara de nou advocat Benjamí Rascagneres, que defensa els interessos dels Pujol seguint el camí iniciat pel seu pare, ara cònsol menor d’Encamp.

Rascagneres s’ha adherit de ple a la tesi i les explicacions del ministeri públic, que ha deixat clar que “el requisit de perseguibilitat s’està complint; hi ha una cessió de la persona física que fa la foto a la persona jurídica que la publica”. Alberca ha insistit que en l’espai on es va captar la foto hi ha una restricció per fer-ho. I per justificar-ho, de manera gràfica s’ha preguntat: “¿O és que un funcionari podrà fer-se ‘selfies’ amb qualsevol persona que passi per allà?” El fiscal ha retret al l’advocat acusat que després de tants anys fa pocs dies, a la porta de la vista oral, alertés de certes deficiències.

Com per exemple que no s’havia formalitzat degudament la querella criminal dels Pujol o els escrits pels quals es personaven com a actors civils. Respecte d’això, Alberca ha afirmat que si al seu dia no es va impugnar la qüestió, si “qui estava legitimat per impugnar no ho va fer”, la resolució va esdevenir ferma i, en conseqüència, tot plegat havia de ser vàlid, amb la qual cosa, a parer del ministeri públic, el procés “no és ni nul ni invàlid”. Però, per ara, caldrà esperar que el Tribunal de Corts es pronunciï. Després potser tots tres germans Pujol podran declarar des de la sala. O potser no.