Segons que ha pogut saber l’Altaveu, hi ha almenys quatre escenaris o quatre qüestions que es posaran sobre la taula i que tenen una incidència directa en la reorganització dels esmentats torns. Una primera mesura pot ser implementar novament l’obligatorietat dels torns per a tots els col·legiats. Ja havia estat així fa anys i ara estarà a posar a debat. Clar que hi pot haver una mesura intermèdia: que aquesta obligatorietat s’imposi només els exercents més recents. Però en aquest sentit cal tenir en compte que, en l’actualitat, per poder entrar en el torn d’ofici o de guàrdia s’exigeix un mínim de dos anys d’antiguitat en el col·legi, entre altres coses per assegurar una pràctica mínima que pugui donar certes garanties als justiciables.
Una segona decisió lligada a tot aquests torns té a veure, justament, amb l’esmentada antiguitat. I és que per aconseguir incrementar el número de professionals que facin voluntàriament guàrdies i oficis també es podria decidir reduir l’antiguitat mínima per poder pujar a la roda. I que, per exemple, en lloc de dos anys d’experiència al col·legi s’imposi que amb un de sol, per posar un cas, ja n’hi hagi prou. També es planteja la possibilitat de determinar subtorns en matèria penal o civil-administratiu en funció de l’especialització de cadascun dels lletrats.
Finalment, un altre dels debats que es posa sobre la taula sempre lligat a la mateixa qüestió és el de modificar la limitació màxima de guàrdies. Actualment es considera que el nombre habitual de guàrdies al cap de l’any han de girar al tomb de 35. I el límit màxim se situa en un 50% més d’aquesta xifra ordinària. Això vol dir, que el màxim s’estableix entre 50 i 55. Fa just un any hi va haver força rebombori perquè la junta col·legial va imposar sancions a tres advocats per superar aquell màxim.
Com a mínim un d’ells va recórrer la sanció interna i la junta disciplinària, que actua a mode de segona instància col·legial, va tombar de manera contundent la primera decisió argumentant que és el col·legi el que valida el canvi de guàrdies i, per tant, qui hauria de controlar que els advocats no superen el número màxim. En cas contrari, i havent-hi un aval col·legial, sancionar un lletrat quan se li havia permès fer la guàrdia aniria contra els propis actes col·legials.
Per tant, una altra de les qüestions que es pretenen posar a votació lligades al tema dels oficis i les guàrdies és decidir si se suprimeix aquesta limitació o s’eleva el percentatge de més que es poden fer sobre el número ordinari o habitual de guàrdies anuals. Així, una de les propostes és que en lloc de permetre un màxim de guàrdies de 35 més el 50%, el límit se situï en el doble del nombre habitual de guàrdies, amb la qual cosa s’elevaria fins més enllà de la setantena. Amb tot, hi ha qui considera que havent-hi lliure competència no hi pot haver limitació de cap mena.
Comentaris