Els reagrupaments de peruans, colombians i argentins són els que més pugen però lluny dels espanyols

Durant l’any passat es van autoritzar la vinguda de 1.171 persones per trobar-se amb familiars seus al país, lleugerament per sobre del que es va acordar el 2023 i amb un increment del 27,7% respecte cinc anys abans

Ciutadans de diversos països que vénen a treballar al país miren de portar la família després.
Ciutadans de diversos països que vénen a treballar al país miren de portar la família després. ARXIU

Els reagrupaments de ciutadans peruans, colombians i argentins, si s’analitza l’evolució del darrer lustre, són els que més han pujat. De forma molt notable respecte dels nacionals d’altres països residents a Andorra. Amb tot, queden lluny del nombre de vingudes de persones espanyoles que s’autoritzen per poder estar amb familiars seus al Principat. El 2024 es va autoritzar el reagrupament de 1.171 persones, una dada lleugerament superior a l’haguda un any abans i que suposa un increment d’un 27,7% respecte del 2020, que és quan va començar el lustre analitzat.

Les dades facilitades oficialment per l’administració deixen clar que les persones que més es reagrupen són nacionals espanyols. Però en aquest darrer lustre han anat lleugerament a la baixa encara que és cert que l’any passat hi va haver un repunt important respecte del 2023. Es va passar de 345 a 396, lluny encara, però, de les 423 persones espanyoles reagrupades el 2021. I encara que argentins, colombians i peruans han anat progressivament a l’alça, és cert que en xifres absolutes, la suma de reagrupats de les tres nacionalitats esmentades (318) queden lluny de la xifra d’espanyols que arriben legalment, i quedi clar que és per la via legal, per aquesta via. 

En xifres percentuals, els argentins que arribaven el 2020 i els que arriben ara via reagrupament s’han multiplicat per 2,5 cops. Però és que colombians i peruans, els reagrupats, s’han més que quadriplicats. No obstant això, el 2024, quant a peruans per exemple, hi va haver tot just 46 reagrupaments. Els nacionals marroquins o xilens, pel que fa al reagrupament, es mantenen, per exemple, força estables. Uns lleugerament a l’alça; els altres, a la baixa. També hi ha força estabilitat, per exemple, en filipins i italians. I mai són xifres molt significatives. 

PORTUGUESOS

El que evidencia també la davallada d’interès per Andorra dels ciutadans portuguesos, una comunitat que ha estat molt important durant dècades i que ara ja no troba el Principat ni de lluny tan interessant com ho havia estat, és la caiguda de persones reagrupades d’aquella nacionalitzat. L’any passat sols hi va haver 27 autoritzacions de reagrupament de lusitans, quan el 2020 s’havien traslladat a Andorra per aquesta via 103 portuguesos. La disminució, del 73% el darrer lustre, ha estat progressiva i accelerada. 

Captura de pantalla 2025 05 16 a las 19.26.46

Els francesos van i vénen sense massa variació percentual com també els britànics, malgrat el repunt que hi va haver l’any passat malgrat que no es va arribar ni a la trentena de reagrupaments. També cal destacar l’increment de reagrupaments de ciutadans russos o ucraïnesos. La guerra ha estat un desllorigador per demanar permisos de l’esmentada naturalesa per poder establir-se a Andorra. L’any passat es van reagrupar 34 russos -però el 2023 havien estat 49- i 31 ucraïnesos. 

Com s’ha apuntat ja, es tracta de reagrupaments degudament autoritzats. El que no aclareix l’administració tot i haver estat sol·licitat és quin parentesc hi ha entre els reagrupaments. I si el que més aterren al Principat són fills, parelles-cònjuges o altres familiars. Tampoc es desglossa les nacionalitats que s’aixopluguen sota l’apartat d’altres, i que sumades van suposar 149 reagrupaments el 2024 però que havien arribat a 209 l’exercici anterior. 

Comentaris (15)

Trending