Si els darrers anys els expedients relacionats amb l’habitatge copaven bona part de l’activitat del Raonador del Ciutadà, l’aprovació dels pròrrogues dels contractes fins al 2027 i la posada en marxa de noves accions per mirar de pal·liar la problemàtica ha suposat una davallada important de les queixes sobre aquesta temàtica que han arribat a la institució. En aquest sentit, el Raonador exposa que ha volgut posar el focus en tres grans àmbits: la infància, les persones amb discapacitat i el sistema penitenciari.
Segons l’informe anual, durant el 2024 el Raonador va iniciar 329 expedients, que inclouen 93 queixes, 213 consultes o queixes sense tramitació externa escrita i 24 expedients d’ofici. Unes xifres que segons es detalla comporten retornar “als valors d’anys enrere”. En aquest sentit, els expedients sobre qüestions lligades a l’Administració general són les més habituals, seguides dels expedients sobre pensions o la CASS i en tercer lloc les accions privades entre particulars.
INSTITUCIONS PENITENCIÀRIES
En un dels àmbits que el Raonador ha volgut posar el focus, és la presó. Detalla que al llarg de l’any passat hi va fer més de 50 visites, fet que li ha permès constatar que el model penitenciari presenta “mancances estructurals greus” que dificulten i impedeixen un tracte digne a les persones i també la seva reinserció a la societat.
Des del punt de vista del Raonador, s’ha prioritzat la seguretat per sobre d’altres consideracions i això provoca que, per posar uns exemples, els interns romanguin entre 19 i 20 hores cada dia tancats en les seves cel·les segons l’època de l’any i que hagin de fer tots els àpats a dins. Igualment, apunta que si bé s’intenta assignar una cel·la per intern quan l’ocupació ho permet, el fet és que les cel·les estan pensades per encabir tres persones i “tantes hores tancats provoca un perjudici psicològic que no contribueix a la reinserció”.
“Tantes hores tancats provoca un perjudici psicològic que no contribueix a la reinserció”, diu el Raonador
Vista la situació, es va decidir obrir un expedient d’ofici per demanar informació sobre la població reclusa. En aquest sentit destaca que a diferència del que pensa molta gent, el 31,2% dels interns són andorrans i si s’hi sumen espanyols i portuguesos arriben a 73,7%.
Una dada que el preocupa especialment és que el 32,5% dels interns són reincidents, per tant, des del seu punt de vista es confirma que el sistema penitenciari andorrà “no està aconseguint la reinserció en el grau que seria desitjable”. En aquest sentit considera que ha arribat el moment “d’obrir el debat sobre un nou enfocament penal, una justícia restaurativa que posi l’accent en la víctima i la seva reparació més que no pas una justícia punitiva que es focalitza principalment en l’establiment de càstigs”.
SALUT MENTALS DELS INTERNS
Encara a la presó, el Raonador també s’ha interessat per la salut mental dels interns. De les peticions d’informació efectuades, des del ministeri d’Interior se li va detallar que només 2 de 77 interns tenien reconeguda mitjançant sentència judicial una situació de problemes de salut mental que estableix un règim menys dur de compliment de la pena. Tot i així, explica que s’ha constatat que hi ha interns en règim ordinari que presenten trastorns o condicions, en algun cas, “pitjors que les dels interns en situació de salut mental”. I afegeix que la duresa de l’internament pot propiciar la irrupció o empitjorament de noves patologies mentals.
En aquest sentit, segons la informació del Raonador, el juny del 2024 hi havia 42 interns prenent benzodiazepines, 18 interns prenen antipsicòtics, 24 interns prenen antidepressius i fins a 10 interns més prenien altres tipus de medicaments. S’indica que hi ha interns que prenen més d’un fàrmac. És per aquest motiu que el Raonador es pregunta fins a quin punt la medicació actua com a tractament de trastorns o fins a quin punt serveix com a mesura de contenció farmacològica.
RECOMANACIONS
Vista la situació, el Raonador va fer arribar un seguint de recomanacions al ministeri de Justícia i Interior, que aquest, va traslladar a la direcció d’Institucions Penitenciàries. Es demanava fonamentalment que els interns poguessin estar més temps fora de les cel·les, expressava la necessitat de controlar i regular la medicació que es subministra perquè a parer del Raonador és “realment elevada”, també demanava incrementar les hores i els recursos per a la reinserció i habilitar un menjador comunitari per evitar l’aïllament.
Des de la direcció d’Institucions Penitenciaris, però, es va respondre exposant les “dificultats” pe dur a terme les recomanacions. Concretament, pel cas d’augment les hores fora de les cel·les, es deia que es podia estudiar obrir el pati més temps, però que això tindria repercussió en altres activitats com ara els horaris dels àpats. Sobre la medicació, afirma que està pautada per professionals sanitaris i la direcció no hi pot intervenir, també es destacava les millores en l’oferta pel que fa a la reinserció i sobre el menjador comú s’informa que no és viable per manca d’espais i per motius “obvis” de seguretat.
Comentaris (14)