El Raonador avisa que el mercat de l’habitatge de lloguer “ha d’estar regulat”

Marc Vila compareix al Consell General per fer balanç de la seva tasca i llança diverses propostes per mirar de resoldre les grans problemàtiques que tracta i demana reduir el marge de discrecionalitat de què disposen els saigs per embargar

Marc Vila durant la seva compareixença al Consell General.
Marc Vila durant la seva compareixença al Consell General. Toni Solanelles

El raonador del ciutadà, Marc Vila, ha deixat clar aquest dilluns al Consell General que el mercat de l’habitatge de lloguer “ha d’estar regulat” i ha de tenir “una intervenció equilibrada” per part de l’Estat. Alhora també s’ha mostrat del tot favorable a què les pròrrogues contractuals que s’han anat aprovant en les lleis de mesures excepcionals els darrers temps es mantinguin un o dos anys més. Vila ha comparegut davant la comissió legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per donar compte de la tasca realitzada el 2019. Però ha anat molt més enllà.

El Raonador ha advertit dels greuges i dificultats que malauradament pot comportar la crisi econòmica derivada de la pandèmia i per aquest motiu ha ofert una mirada amb un horitzó més ampli. “Pense-m’hi”, ha estat una de les expressions més usades per Vila quan es dirigia als legisladors i els llançava propostes en relació amb les problemàtiques que la institució tracta més. Marc Vila ha reconegut que després de les festes nadalenques i amb el nou marc legal d’ERTOs han tornat a créixer les queixes que està rebent el Raonador

Vila ha repassat una per una les quatre grans qüestions que preocupen sobre manera els ciutadans: habitatge, saig, prestacions socials i la CASS, que ha esdevingut un mal “endèmic i continu”

Vila ha repassat una per una les quatre grans qüestions que preocupen sobre manera els ciutadans: habitatge, saig, prestacions socials i la CASS, que ha esdevingut un mal “endèmic i continu”. I en una de les primeres coses que ha posat l’accent és amb l’actuació dels saigs. Ha demanat als integrants de la comissió legislativa d’Interior que reflexionin sobre la conveniència de “reduir o limitar” la capacitat dels executors públics per embargar especialment aquelles persones que perceben prestacions socials. Si bé ha recordat que no són moltíssimes les queixes (onze el 2019), sí que ha remarcat que són importants, i també ha deixat clar que té aquesta figura moltes coses bones, com pot ser que aquells que han resultat reconeguts d’un deute en un plet puguin cobrar.

Però hi ha altres qüestions que fan ombra a les coses positives. “El problema de fons és que la llei dóna al saig una excessiva capacitat de decidir quina és la situació mínima necessària d’una persona i quines coses es poden embargar”. Marc Vila ha deixat clar que “dos saigs no tenen gairebé queixes” i un tercer porta la seva actuació molt sovint al límit. Aquest tercer saig actuaria amb un “excessiu zel”. Per tant ha demanat que o bé via modificació legislativa o bé a través d’alguna circular de la cambra de saig o normativa interna es deixi menys marge de discrecionalitat als executors alhora de valorar els béns i decidir què o fins on es pot embargar.

El Raonador ha deixat clar que “dos saigs no tenen gairebé queixes” i un tercer porta la seva actuació molt sovint al límit

Més enllà d’actuacions individuals, Vila ha demanat de forma generals als legisladors que rumiïn la possibilitat, sobretot veient el que pot venir arran de la crisi derivada de la pandèmia, de posar limitacions als embargaments que els saigs poden dur a terme, especialment sobre aquelles persones que reben ajuts socials, perquè en el cas contrari la situació “es precaritza encara més”. La llei impedeix que s’embargui una prestació, però no altres coses, amb la qual cosa el problema s’aguditza de forma greu. “La bola es fa més grossa i acaba enorme”, ha dit el Raonador alhora que ha remarcat que la por a l’embargament crea molta angoixa.

Habitatge, dret bàsic

Marc Vila, que ha fet una intervenció molt reflexiva i incisiva alhora, que no ha desaprofitat l’ocasió per lamentar el posicionament de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles alhora que a l’inici de la compareixença ha tingut un record per a les víctimes de la pandèmia i les seves famílies, ha recordat que si el 2019 l’habitatge va originar un de cada quatre expedients que va tractar, la situació es va repetir el 2020. El Raonador ha insistit que cal dotar l’accés a un habitatge digne la importància que té. “El dret a l’habitatge és un dret fonamental bàsic. L’habitatge és el lloc on conflueixen molts altres drets. És un dret essencial, si es toca molt aquest dret, molts altres drets fallen. Hauria de ser més acceptat com un dels drets bàsics o una quarta pota de l’Estat del benestar”, ha insistit.

raonador3
Vila s'ha expressat amb contundència al Consell General. Toni Solanelles

Per tot, ha explicat que la decisió d’establir per llei la pròrroga dels contractes de lloguer ha estat “una mesura que ha fet una molt bona feina”, i que l’ha de continuar fent un o dos anys més. Vila ha recordat que es tractava d’una mesura provisional que s’hauria de mantenir fins que la solució que es consideri definitiva -sigui via Institut d’Habitatge, sigui disposant d’un parc immobiliari amb preus accessibles, o sia el que vulgui- “hagi pres forma”. Ha estat en aquest marc que ha remarcat que “el mercat del lloguer ha d’estar regulat”, amb la direcció política que es consideri, però establint clarament “drets dels inquilins, drets dels propietaris… No és tan si la intervenció és bona o dolenta. S’ha de fer una intervenció equilibrada, pensada”, ha deixat clar. I ha recordat que, pandèmia al marge, durant els anys de pròrroga per llei els propietaris no hi han perdut res: “Han deixat de guanyar el que haurien volgut guanyar amb l’especulació”, ha vingut a dir Vila.



De l’autodeterminació de gènere als recursos d’Afers Socials

El Raonador del Ciutadà ha tocat un munt de temes en la seva compareixença, encara que en alguns casos hagin estat simples pinzellades, en altres s’hagi compromès a elaborar informes específics, i encara en altres estigui en curs de presentar dades en breu. Marc Vila ha reconegut haver rebut queixes pel funcionament dels ERTO o de la via mèdica preferent, ha insistit en el problema que suposa la inspecció mèdica de la CASS i el fet que es posen d’alta treballadors a qui el seu metge referent considera que hauria de continuar de baixa. En aquest sentit, un dels “pense-m’hi” ha estat dedicat a què passarà quan per culpa de la pandèmia hi hagi proves que es retardin i hi hagi persones que arribin als tres anys de límit de baixa i no se’ls vulgui allargar aquest període sense tenir totes les revisions mèdiques necessàries. Vila ha demanat més recursos per Afers Socials i ha deixat clar que li agradaria poder fer un informe sobre el sistema judicial encara que el càrrec li ho impedeix. Ha reclamat poder tenir atribucions d’intermediació a través d’alguna modificació a la llei que regula la institució que dirigeix i s’ha mostrat favorable sense embuts a dotar d’un “reconeixement ampli i garantista l’autodeterminació de la persona”. És a dir, que cadascú pugui decidir què és i vol ser encara que s’hagi de marcar un seguit de trams en funció de l’edat. En fi, aspectes relacionats a la transexualitat, per exemple. A la determinació del sexe. “No hi ha un impediment constitucional de base”, ha deixat clar el Raonador que ha lamentat que al Principat, tot sovint i en massa coses, es va tard. Però “les coses acaben caient pel seu propi pes”.



 

Comentaris (22)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.