Molné ha assegurat que cal fer “un pas endavant” en situar “al centre” de l’atenció “la salut mental dels que ens cuiden”, i en declaracions als mitjans de comunicació ha admès que la celebració del congrés, que reuneix algunes desenes de professionals de la psicologia i els serveis d’emergència vinguts entre altres llocs de França, Bèlgica, Itàlia o Espanya, ha permès ‘descobrir’ que es va començar a treballar un protocol “que va quedar aturat en un moment donat” i que ara es reprendrà perquè “és important tenir protocols escrits”, encara que això no vol dir que “la direcció de cada cos doni el suport psicològic” que cregui escaient als seus funcionaris.
La titular d’Interior ha assegurat que ben aviat es posaran en marxa taules de treball per comprovar, “de manera compartida i consensuada” quina és la millor fórmula per regular l’ajut als professionals de les emergències davant l’impacte emocional que poden suposar esdeveniments crítics, com s’hi ha referit el psicòleg bomber Pau Pascual, un dels promotors de la celebració del congrés europeu que es fa a Andorra. Molné considera que caldrà un “treball transversal” perquè no només Interior té cossos especials. I que cal acabar de definir “com ho tornem a engegar”.
BOMBERS
En tot cas, Pascual, que fa quinze anys que és psicòleg a bombers, té clar que “està més que justificada” la presència de suport psicològic en els cossos d’emergència. Una altra cosa és sí hi ha d’haver un equip psicològic per al conjunt de cossos o cada departament ha de tenir els seus propis especialistes. En tot cas, a bombers aquest suport està molt ben definit a través d’instruccions operatives i es fa molta feina de formació i prevenció, segons que ha indicat el bomber psicòleg.
Pau Pascual ha posat èmfasi en la tasca de formació i en el fet que sempre que es pot, “abans d’un esdeveniment crític” es tracta de fer una bona selecció del personal que hi ha de participar en funció, també, de les seves capacitats psicològiques. Es tracta tant de poder oferir uns “primera auxilis psicològics” a les víctimes de l’eventual incident i altres implicats i la “gestió del propi estrès i control emocional”.
Situacions com morts violentes, morts de menors, incidents amb múltiples víctimes o situacions que posen en risc la pròpia vida del professional de l’emergència tenen un impacte especialment alt que cal saber gestionar i preparar prèviament per poder-lo afrontar i evitar que el nivell d’estrès posttraumàtic sigui el menor possible. I, evidentment, no haver d’arribar a situacions de ‘burn out’ o depressions. D’actuacions intensives per un esdeveniment crític se’n fa, de mitjana, una al mes. Això no vol dir, però, que “a nivell preventiu fem molta més feina”.
PSICÒLEGS D’URGÈNCIA
Més enllà de les situacions que afecten els professionals, la ministra també ha indicat que s’està fent una reflexió sobre la necessitat de disposar de professionals de la psicologia que de forma permanent estiguin a disposició de l’administració per casos de violència de gènere o domèstica o davant de casos de desaparició d’alguna persona.
Ester Molné, que s’ha estimat més no calendaritzar ni quan pot estar llest el protocol sobre l’atenció als professional ni tampoc la creació d’aquest equip de psicòlegs d’urgència, ha explicat que tot just s’està ara en una fase de reflexió sobre “si es fa en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs o s’opta per contractar personal des de l’administració”.
En tot cas, cal dur a terme un estudi de costos. “No ens hem marcat una urgència especial per no posar-nos pressió”. I l’ideal seria que tant el protocol per als professionals com l’equip de psicòlegs d’urgència poguessin estar llestos de forma paral·lela en el temps. “Seria fantàstic”, ha emfatitzat la ministra.
Comentaris