Interior

Es dispara el nombre de persones que pretenen entrar al país amb identitat falsa

Mentre la mitjana de detencions per aquesta pràctica la darrera dècada és de sis a l’any aquest 2022 ja s’han fet 18 arrestos, que gairebé dupliquen els del 2021

02/10/2022 (21:05 CET)

Un cotxe de la policia andorrana a les instal·lacions a de la policia nacional espanyola a la frontera del riu Runer. ALTAVEU

El nombre de persones, no residents, és obvi, que intenten entrar al país facilitant una identitat falsa s’ha disparat els darrers anys, i especialment aquest 2022. Si la mitjana anual de la darrera dècada era que la policia arrestés sis persones, enguany ja se n’han enxampat 18, que alhora són pràcticament el doble que les enganxades que hi va haver durant tot el 2021. Certament, s’han incrementat els controls policials, hi ha pràctiques associades a aquest delicte, com ara els furts de mercaderia o el contraban, que han anat en augment, i els funcionaris han millorat els seus coneixements.

De forma general, de presumptes delictes contra el tràfic jurídic n’hi ha dos d’essencials que generen detencions. Aquell que suposa alterar documents creats per un tercer o sol·licitar directament a aquest tercer que creï un document falsificat per poder-lo usar a posteriori o aquelles pràctiques que condueixen a error un funcionari, a crear un fitxer o document erroni i després aquest s’aprofita o es torna a alterar. Curt i ras, es tracta dels articles 435 del Codi penal en el primer cas, que fa referència a falsificar documents com els que es presenten, per exemple, a Immigració. I de l’article 438 del mateix cos normatiu que contempla els casos en què una persona s’identifica amb unes dades sense disposar de cap document i quan se’l torna a controlar presenta un document amb una altra identitat.

Es tracta dels articles 435 del Codi penal en el primer cas, que fa referència a falsificar documents com els que es presenten, per exemple, a Immigració. I de l’article 438 del mateix cos normatiu que contempla els casos en què una persona s’identifica amb unes dades sense disposar de cap document

Són els que s’acostumen a detectar a les fronteres. I, justament, és aquest segon cas el que ha experimentat més moviment els darrers temps, mentre que el primer es manté força estable per molt que sembli que en els darrers temps s’està enganxant més gent que presenta a Immigració, per exemple, un currículum fals o un certificat d’antecedents penals alterat. És cert que si es contempla la mitjana de la dècada, també en aquest cas enguany s’està per sobre.

Hi ha hagut aquest 2022 un total de 14 arrestos mentre la mitjana anual dels darrers deu anys és de 11,5. Però és que al 2021 hi va haver 22 detencions. Aquest ascens (els tres anys previs hi havia hagut 17, 16 i 17 arrestos respectivament) s’explicaria per la voluntat-necessitat de més gent del normal de poder establir-se al Principat i treballar-hi després de la pandèmia i els problemes que va originar a molts punts d’arreu del món, més fins i tot que a Andorra.

Quant a les detencions a les fronteres per voler entrar al país amb una identitat falsa, aquestes sí que estan clarament a l’alça. Les xifres fins al 2017 eren pràcticament irrisòries. L’any següent hi va haver 17 arrestos, el 2019 van ser 13 i el 2020 el nombre de detencions van caure a dos. Fàcil d’explicar en aquest cas: el tancament de fronteres arran de la pandèmia. El 2021 les enganxades van tornar-se a incrementar fins a deu, una xifra que vistos els anys pre-Covid podia entrar en la normalitat. Però, enguany, ja hi ha hagut 18 detencions, xifra que triplica la mitjana anual de la darrera dècada.

Certament, sigui a les fronteres o als serveis corresponents, l’increment de la formació és clau per ser més perspicaç a l’hora de valorar documents que els administrats -o els que pretenen ser-ho- presenten. I la formació no només implica policies, que també, sinó també funcionaris de departaments de l’administració que treballen, especialment, en qüestions de treball i d’immigració.

Etiquetes