Es dilueix una de les joies de la corona policial: el grup de suport als antidisturbis

La gestió del que era una de les apostes de la direcció del cos està causant malestar entre aquells agents que tenien interès en formar-ne part i ja hi ha hagut diferents renúncies

Dues de les tres furgonetes adquirides expressament per al grup que ara mateix està en l'aire.
Dues de les tres furgonetes adquirides expressament per al grup que ara mateix està en l'aire. Toni Solanelles

A l’Obac no hi ha manera que s’estigui en calma. De fet, la gestió d’un cos com el de policia no és fàcil. Menys encara si el rumb no és prou clar. El penúltim motiu de tensió -de certa tensió almenys- és el que havia de ser una de les joies de la corona policials o, almenys, una de les apostes de la direcció actual: el grup de suport al manteniment de l’ordre (GSMO), els antidisturbis. Un grup d’agents que es formarien per actuar en situacions compromeses o grans esdeveniments alhora que continuarien integrats en la unitat de patrulla corresponent.

Ara mateix, el GSMO està en entredit i la gestió del personal que s’està fent, l’ordenació de l’equip, comporta cert malestar entre aquells que en volien formar part. De fet, ja hi hauria hagut mitja dotzena de dimissions, almenys. La sensació, segons fonts policials, és que es va començar la casa per la teulada, sense cap previsió, i que ara aquell grup que havia de ser una peça clau de l’engranatge policial -i la creació de la qual va agafar més força que mai arran dels incidents que hi va haver en la festa major de Sant Julià de fa unes tres edicions- s’està diluint a marxes forçades.

El cos ja té un grup d’especialistes en manteniment de l’ordre. Veient que aquesta petita unitat -uns vuit agents- podia no ser suficient ateses les necessitats creixents (cada vegada se celebraven al país esdeveniments més multitudinaris), la direcció del cos va plantejar crear un grup de reforç que tot i estar integrat dins de les unitats patrulleres pogués estar operatiu gairebé de manera permanent. Que de cada vint agents que hi ha en cada grup de patrulles, més o menys, mitja dotzena s’haguessin format adequadament per integrar el GSMO.

Fa poc, i després d’un anunci inicial a bombo i plateret, s’ha comunicat que el sistema d’integrar agents GSMO a les patrulles no era assumible i que, per tant, es crearia només un petit grup exclusiu d’una desena de policies i que la resta continuarien compaginant el grup especial amb el patrullatge

La idea inicial era que el grup de suport tingués una trentena d’integrants. Però ben aviat aquesta xifra ja va baixar a vint. La primera intenció, s’ha insinuat, era crear un equip de GSMO a cada grup de patrulles de manera que a cada torn hi hagués policies fent aquest servei. Aquest pas no es va donar i els agents ‘GSMO’ continuaven fent patrulla normal i només feien missions especials quan se’ls requeria com una feina suplementària (futbol o altres esdeveniments). Per acabar-ho d’adobar, a un dels uniformats cridats a ser un dels líders del projecte, la direcció li va assignar per la via directe un gos i, per tant, va preferir l’especialitat canina al GSMO.

Més encara: fa poc temps es va anunciar que el sistema d’integrar agents GSMO a les patrulles no era assumible i que, per tant, es crearia només un petit grup exclusiu d’una desena de policies i que la resta continuarien compaginant el grup especial amb el patrullatge. Això va generar malestar entre els components, que en veure que de la vintena d’uniformats plantejats en segon terme s’acabaria amb un grupet d’elegits, i tot plegat hauria portat a diverses renúncies (fins al moment mitja dotzena) que no van voler fer efectives fins que passés la Cimera.

Per si fos poc, ara ha transcendit que tant als alumnes que actualment estan en pràctiques, com la nova promoció que es pretén incorporar aquest any, se’ls formarà en antidisturbis per reemplaçar als dimissionaris. Això també ha generat malestar entre altres components de patrulles que volien optar a les vacants i ara veuen q no podran accedir-hi. A falta de veure com acaba condicionant la post-pandèmia, fins a l’esclat de la crisi sanitària cada cop hi havia més esdeveniments tan culturals com esportius, i per això aquest grup era una aposta de la direcció.

Però en allò de començar la casa per la teulada, abans fins i tot de tenir definit clarament el projecte, abans de crear formalment el grup, ja s’havia comprat la major part d’equipament, entre el qual tres furgonetes equipades, armament específic i equipament personal per uns trenta components. Fins i tot material tan concret i individualitzat que pràcticament no el podrà reaprofitar cap altre uniformat. I mentrestant, els antidisturbis ‘de tota la vida’ continuen amb material que llinda l’obsolescència, fet que tampoc no ajuda a pacificar l’ambient.

Comentaris (9)

Trending