Les dues filles de Carmen Thyssen han sol·licitat la nacionalitat andorrana

S’espera que la decisió de la sala civil del Tribunal Superior sobre una de les noies -en concret Carmen- acceleri l’expedient de la sol·licitud feta per la seva germana, que encara no ha tingut decisió ni tan sols en primera instància

Carmen, la baronessa i Sabina Thyssen.
Carmen, la baronessa i Sabina Thyssen. arxiu

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Les dues filles de Carmen ‘Tita’ Cervera baronessa Thyssen han sol·licitat poder accedir a la nacionalitat andorrana i ho estan defensant davant dels tribunals després que el Govern els ho denegués partint de la base, entre d’altres, que havien nascut per gestació subrogada. Ara, en una decisió de la sala civil del Tribunal Superior, aquesta jurisdicció ha tombat la decisió governamental i la de la Batllia i equiparant el ventre de lloguer a l’adopció la sala manté que la sol·licitant s’ha de poder acollir a la nacionalitat si reuneix altres requisits que se sol·licitin, com seria el cas.

La decisió judicial ja explicada per l’Altaveu fa referència a Carmen, una de les dues noies que van néixer per gestació subrogada a Califòrnia el 2006. Però l’altra germana, Sabina, també ha fet la mateixa petició segons que ha pogut saber l’Altaveu. De fet, segons les fonts consultades, tant els recursos administratius com les demandes jurisdiccionals es van fer al mateix temps. Les demandes, però, s’han tramitat per seccions diferent i aquí rau el quid de la qüestió. Una ha agafat velocitat de creuer i l’altra va a pas de tortuga.

Una imatge de la Seu de la Justícia.

Relacionat

La Justícia iguala la subrogació a l’adopció i atorga la nacionalitat a una filla de Carmen Thyssen

Segons les fonts consultades, mentre una de les demandes ja s’ha resolt definitivament i considera que Carmen Thyssen-Bornemisza de Caszon té dret a accedir a la nacionalitat andorrana. Per la qual cosa, el Govern no podrà fer altra cosa que expedir el passaport en favor de la noia. L’altra petició, referent a Sabina, encara està encallada a la secció civil de la Batllia. És a dir, encara no hi ha decisió de primera instància. Ara bé, sembla que amb la decisió del Superior, la segona petició s’hauria d’accelerar i ser favorable, ja en primera instància en aquest cas, a les pretensions de la demandant.

Les fonts consultades han assegurat que les noies van acollir-se al seu dia al que consideraven al seu dret de nacionalitzar-se andorranes perquè se senten més pròximes a Andorra que no pas als Estats Units, on van néixer de manera circumstancial en trobar-se allí la seva mare biològica -ventre de lloguer- però que no hi han tingut cap mena de vincle. En canvi, al Principat hi han viscut i hi han crescut. De fet, hi tenen amistats sòlides i encara hi fan molta vida malgrat que estan en edat d’estudiar a l’estranger.

Les noies, però, van estar escolaritzades a l’Agora School i han fet majoritàriament la vida del dia a dia a Andorra. I encara hi mantenen moltes activitats i el seu nucli principal d’interès. Cert és que sent de l’entorn familiar que són, tenen vincles, família i contactes d’amistat i altra índole en molts diferents racons de tot el món. Però ara que arriben als vint anys, en cap moment s’han desvinculat d’allà on han passat la seva infància. D’aquí -i més enllà d’altres eventuals interessos relacionats amb la fiscalitat- que vulguin disposar de la nacionalitat andorrana. 

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending