L’agent expedientat, d’una de les últimes fornades de policies, hauria sol·licitat permís per poder-se fer el tatuatge. Davant l’absència d’una resposta, l’agent va tirar pel dret i es va fer gravar el dibuix, que és molt visible i notori. Una vegada havent procedit, responsables de la institució van demanar explicacions al policia i davant la resposta obtinguda, s’hauria obert l’expedient pertinent que estaria seguint el seu curs.
La decisió de la direcció en el cas concret hauria servit perquè s’obri un debat que es mantenia en somort, atès que als integrants de la promoció següent a l’aprovació de la circular d’imatge corporativa, que és la que estableix la prohibició exposada, que podien tenir algun tipus de tatuatge visible, se’ls va requerir l’obligació d’esborrar-se els dibuixos durant l’any de prova, sota ‘l’amenaça’ que si no ho feien se’ls consideraria no superada la prova i, per tant, perdrien el lloc de treball.
«Tot el personal policíac té prohibit fer-se tatuatges en zones del cos que siguin visibles amb qualsevol de les modalitats dels uniformes», pregona una circular interna sobre identitat corporativa
La circular referida, en l’apartat d’imatge individual, estableix que «tot el personal policíac té prohibit fer-se tatuatges en zones del cos que siguin visibles amb qualsevol de les modalitats dels uniformes». Afegeix que «igualment està prohibit tenir o fer-se tatuatges en qualsevol part del cos que siguin expressions o imatges obscenes o que incitin a la discriminació sexual, racial, ètnic, religiós o altres. Així mateix, amb el port de qualsevol modalitat uniformada no es podran veure pírcings, dilatacions o qualsevol tipus de complement, sigui amb perforació o sense».
La norma general també estableix que «a la publicació d’aquesta circular», que es va dur a terme al 2018, «si algun funcionari porta un tatuatge visible ha de prendre les mesures escaients perquè no es pugui veure quan es troba de servei i uniformat, sabent que la mesura que prengui per tapar el tatuatge no podrà destacar sobre la forma de l’uniforme i el color de la pell».
La circular, per tant, és clara. Un dels elements que no s’acaba d’entendre al cos, i que ha rellançat ara l’obertura de l’expedient, és perquè no s’imposa com a requisit en els edictes que no es poden tenir, lluit, tatuatges al cos en relació amb l’establert en la normativa interna. No obstant, aquest requisit confronta o podria confrontar amb la llibertat individual d’anar cadascú com vulgui, tot i que s’entén que en determinades professions o cossos jeràrquics hi poden haver certes limitacions.
El que no es comprèn, i d’aquí l’enrenou i el malestar, és que a uns agents concrets se’ls imposés l’obligació d’eliminar-se els tatuatges que poguessin presentar (en base a la tècnica làser o altres, amb el dolor i cost que això pot tenir), d’altres no duguin mai coberts els dibuixos que ja tenien fets abans de l’entrada en vigor de la circular i, encara a d’altres, no se’ls hagi dit res tot i haver-se realitzat tatuatges amb posterioritat al 2018, quan la norma és clara: «tot el personal policíac té prohibit fer-se tatuatges en zones del cos que siguin visibles amb qualsevol de les modalitats dels uniformes».
Comentaris (27)