Ho explica el pare de la criatura. Com la mare, tots dos treballen a Suïssa. La vida els va bé per terres helvètiques. Però manoi quin enrenou pel carall de passaport. S’estima més que no s’escrigui la seva identitat malgrat que té clar que no hi ha tants andorrans nounats que viuen a Zuric. És plenament conscient que seran de fàcil identificació per a l’administració però és que n’estan fins al barret. Han hagut d’anul·lar en aquest temps més d’un vol que havien contractat pensant que ja ho tindrien tot arreglat i encara fa pocs dies la mare de la criatura i el nadó en qüestió han fet tretze hores de cotxe fins a Barcelona. Tretze hores que acaben sent moltes més perquè toca aturar-se cada X temps per resoldre les necessitats del petit.
“Té la partida de naixement i un certificat conforme resideix a Zuric. Sempre viatges amb l’ai el cor per si et trobes algun policia en algun punt del trajecte que vol fer la guitza i no li val els dos papers que tenim perquè el nen pugui viatjar”, lamenta el pare del bebè, que va néixer el desembre. La mare és andorrana igual que els avis materns. El pare, espanyol. Però va viure deu anys a Andorra i hi manté molts lligams. Quan va néixer el seu primer fill van tenir clar que seria andorrà. Però no s’esperaven tot aquest enrenou.
“Fa tres mesos vam completar tots els tràmits davant el Registre Civil, que tampoc no van ser senzills, perquè ens demanaven documents que només expedeixen Espanya o França” i Suïssa els emet diferent. Quan ho van tenir tot a punt -recorden que l’ambaixada andorrana que hi ha a Ginebra ho és de representació de tots els estaments relacionats a l’ONU però no pas per donar suport a residents andorrans a Suïssa- van fer el tràmit pel passaport i els van dir que l’interessat o el seu tutor legal haurien de recollir personalment el document a Andorra. Van delegar la tasca amb un dels familiars que viu al país. Els van dir que els avisarien. I encara esperen.
Si haguessin optat per la nacionalitat espanyola -que en cap moment almenys fins ara, no havia estat sobre la taula- en una setmana haurien tingut el document i no haurien hagut ni de mobilitzar ningú per recollir-lo. El tindrien a l’ambaixada pertinent a la Confederació Helvètica. “De Zuric a Barcelona és una hora. Però no podem agafar cap avió. Hem hagut de cancel·lar vols i hem hagut de baixar amb cotxe amb un nadó de cinc mesos i un trajecte que, de normal, s’allarga unes tretze hores.” Segons el Govern no hi ha cap nounat sense passaport. Tampoc no hi ha naturalitzats que no rebin el document. Però això serà en un següent capítol.
Comentaris (12)