Andorra tindrà una agència nacional de ciberseguretat durant el primer trimestre de l’any que ve

El Govern treballa en la transposició d’una directiva europea que imposarà noves obligacions legals -algunes ja assumides de mutu propi- a administracions i grans empreses

César Marquina durant la compareixença.
César Marquina durant la compareixença. Toni Solanelles

Andorra tindrà una agència nacional de ciberseguretat durant el primer trimestre del 2022. Aquesta és la previsió del Govern, que treballa en el desenvolupament d’una estratègia global per afrontar una delinqüència cada vegada més a l’alça i que està ultimant la transposició d’una directiva europea que durant el mes que ve hauria d’entrar a tràmit parlamentari com a projecte de llei. L’agència en qüestió, que començarà a funcionar amb llei en vigor o no, ha de servir per combatre de forma més coordinada eventuals ciberatacs.

El projecte transversal contra la ciberdelinqüència l’ha presentat el secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics, César Marquina, que es convertirà en el primer responsable, en funcions per dir-ho d’alguna manera, de l’agència, que si n’hagués d’assumir l’Estat tot el cost suposaria una despesa anual de 400.000 euros pel que fa al seu funcionament. Marquina ha deixat clar que la voluntat és que l’agència tingui una estructura lleugera. Si convé, davant eventuals incidències, s’acudiria al suport extern.

Durant el confinament “la pressió es va incrementar” atès que la ciberdelinqüència es pot exercir “pràcticament des de casa”; especialment s’han vist diversos casos de ‘ransomware’

Tot el projecte té com a missió, segons el secretari d’Estat, “garantir la seguretat en el ciberespai” en un moment en què la delinqüència telemàtica ha crescut, de forma general, un 350%. Marquina no ha pogut donar dades concretes sobre el Principat, encara que sí que ha explicat que durant el confinament “la pressió es va incrementar” atès que la ciberdelinqüència es pot exercir “pràcticament des de casa”. El dirigent polític ha reconegut, això sí, que els problemes que més han incrementat els darrers temps són “casos essencialment molt vinculats a segrestos d’ordinadors”, allò que tècnicament es denomina ‘ransomware’. Els delinqüents bloquegen un ordinador i no l'alliberen si no es paga el que demanen. Sovint amb criptomonedes.

César Marquina ha exposat el plantejament teòric. A la pràctica, per exemple, Andorra no té actualment ningú operatiu davant el Conveni de Budapest, que és un dels tractats internacionals més importants en la matèria i que s’ha quedat sense representació. Marquina ha vingut a dir que és una qüestió “transitòria”. La realitat és que ningú s’ha preocupat a buscar recanvi als representants que han causat baixa. Sia com vulgui, el secretari d’Estat sí que ha remarcat la importància de la cooperació internacional i de les sinergies público-privades. De fet, un ciberatac  pot causar un gran perjudici i, fins i tot, “parar l’activitat” de tota una empresa. I el 70% de les petites empreses, i a Andorra són la majoria, no estan preparades per fer front a atacs de ciberdelinqüència de veritat.

LA LEGISLACIÓ

El projecte de llei que s’està redactant en base a les directives internacionals establirà “uns mínims en seguretat” i, associats a aquests mínim, unes sancions per a qui incompleixi. És a dir, s’imposaran noves obligacions legals a administracions i empreses. Però el desplegament legal, que dependrà del Consell General saber quan s’aprova, serà gradual, segons el secretari d’Estat, que ha remarcat que en cap cas es posarà l’accent en la sanció sinó en el fet de “fomentar i assegurar que les empreses disposen d’uns llindars mínimes de seguretat”.

Encara no està definit del tot qui haurà d’assumir noves obligacions legals. Sí que caldrà que adoptin mesures aquelles infraestructures crítiques i companyies públiques i privades d’una certa facturació o volum de treballadors. En qualsevol cas, Marquina ha deixat clar que moltes empreses hores d’ara ja complirien el que s’exigirà perquè no s’han esperat a desenvolupar certs mecanismes pel fet que s’imposin certes obligacions. No obstant això, el marc sobre protecció de dades, que toca molt de prop amb el cap de la ciberseguretat, ja imposava certes exigències.

CAP DE L’AGÈNCIA

César Marquina ha explicat que “és raonable” que inicialment es posi ell mateix al capdavant de l’agència tant pel seu càrrec com pels seus coneixement i experiència en la matèria (exercia funcions similars a Andorra Telecom en l’àmbit empresarial abans de fer el salt a la política de primer nivell). “És cert que hi hauria d’haver una persona que agafi” les regnes de l’agència i la desenvolupi. De moment, el secretari d’Estat l’estructurarà i la posarà en marxa. Marquina ha reconegut que trobar experts en ciberseguretat és altament complicat, ja sigui perquè n’hi ha pocs de bons de veritat i perquè aquests són difícils de pagar per part de les administracions públiques.

De fet, i encara que el secretari d’Estat no ho ha reconegut, s’han ‘tocat’ algunes persones però les peces no acaben d’encaixar i, en conseqüència, es mirarà de guanyar temps al temps amb Marquina al capdavant i una persona de perfil estrictament tècnica per sota. “La dificultat (per trobar un responsable) hi és. Però també ens hem trobat agradablement sorpresos” que hi ha persones al país “amb coneixements” en la matèria i ganes i voluntat “d’emprendre” el projecte. De fet, segons el secretari d’Estat, “per a la gent del sector és molt molt interessant”.

Comentaris (6)

Trending